Un corrent d’indignació circula pels Mossos d’Esquadra arran d’una condecoració durant el dia de les Esquadres. En concret, la medalla que es va endur cap a casa el mosso que va fer de talp informador per a la Guàrdia Civil durant el referèndum del Primer d’Octubre. De fet, va ser un testimoni protegit que va ser clau per obrir les diligències 1341/2017 del jutjat número 4 de Lleida contra diversos comandaments regionals i locals del cos per sedició, desobediència i falsificació de documents entre d’altres delictes. També va ser un dels elements que més va utilitzar el fiscal de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, per atacar el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, com exemple de la suposada implicació de la policia catalana en l’organització del referèndum, durant el judici a la cúpula dels Mossos.
Segons ha pogut saber El Món, la medalla li ha arribat després d’un llarg procés administratiu de més d’un any. El 2020, la Prefectura dels Mossos va acordar concedir la medalla al mèrit policial a gairebé tots els membres de les unitats antiavalots dels Mossos d’Esquadra que havien intervingut durant els esdeveniments i protestes contra la sentència del Procés. En el llistat de guardonats, però, no hi apareixia l’agent que havia informat la Guàrdia Civil del suposat comportament còmplice de companys seus amb l’independentisme. Però ell va interposar recurs davant la direcció general de la Policia i finalment se li va concedir.
A més, la casualitat va voler que fos el mateix conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, qui pengés la medalla a un dels agents més controvertits del cos des del referèndum del Primer d’Octubre. Va ser a l’auditori del Centre de Convencions Internacionals de Barcelona, en la gran cerimònia celebrada divendres passat on es van atorgar 283 medalles i 9 plaques commemoratives a membres de la Policia de la Generalitat–Mossos d’Esquadra, altres cossos policial i membres de la judicatura, de l’exèrcit i de la societat civil en reconeixement al que es consideren accions meritòries.
El mosso guardonat va ser “testimoni protegit” i les seves explicacions van comportar un veritable via crucis per als comandaments que treballaven a la demarcació de Lleida durant el Primer d’Octubre. De fet, com a agent de l’Àrea Regional de Recursos Operatius, unitat d’ordre públic, el dia 11 d’octubre va posar negre sobre blanc tot el que havia vist, que era la informació que li demanaven tant la Guàrdia Civil com el ministeri fiscal i el jutge instructor de la causa. Va ser una densa i extensa declaració sobre com es va programar l’operatiu dels Mossos per al referèndum, quina va ser l’estratègia i com es va portar a terme la retirada de les urnes i el control i identificació dels integrants de les meses electorals.
En la transcripció de les seves explicacions, a les quals va tenir accés El Món, el mosso delatava com van ser i quin contingut van tenir els brífings anteriors a l’operatiu i les suposades instruccions que es van donar per seguir els “escuts” (policies nacionals) i els “banderins“ (membres de la Guàrdia Civil). “Havíem de dir on eren, què feien, quants eren i cap on es dirigien”, detallava el testimoni en el seu relat. “L’ordre era que havíem de comunicar qualsevol dels seus moviments”, afegia. “En 20 anys d’ofici mai no recordo que s’hagués d’informar dels moviments d’altres cossos policials”, rematava en la seva declaració. De fet, va ser la base de les tesis de la fiscalia contra la policia catalana tant al Tribunal Suprem, com a l’Audiència Nacional, com als jutjats penals on es van instruir causes contra mossos, per exemple a Lleida, Cornellà i Sabadell.
