Nova derivada de la investigació de la causa Volhov. La unitat de policia judicial de la Guàrdia Civil busca ara proves i indicis per intentar acreditar que el Procés va ser finançat amb diners procedents del Kremlin. Fins i tot volen demostrar que Waterloo va ser sostingut amb rubles. Així es destaca en un extens informe de la Guàrdia Civil, encomanat a l’empresa israeliana Cellebrite que han incorporat a la instrucció, amb què s’analitzen i es radiografien les comunicacions de Víctor Tarradellas. En aquestes converses, a les quals ha tingut accés El Món, els analistes recullen suposats contactes amb el ja famós Alexander Dmitrenko, –acusat d’espia pel Centre Nacional d’Intel·ligència-, amb un oligarca anomenat Vyacheslac Aminov o “l’estructura Nicolay”, així com una imaginària transferència amb bitcoins.
Les converses, però, serveixen per acreditar que els contactes russos amb el sobiranisme a través de Tarradellas són més aviat una estafa de professionals aprofitant-se de la situació política. De fet, Dmitrenko, i sempre segons les converses transcrites, assegura a Tarradellas –que havia estat secretari de relacions internacionals de CDC– que és “una persona que agrupa la comunitat russa amb més diners” a Catalunya. Tot en l’embolcall de l’argument que si el sobiranisme “no tenia el suport d’una potència, la Unió Europea no es bellugaria”. A més, apunta la possibilitat d’una reunió amb Vladimir Jirinosky, president del Partit Liberal Democràtic, tercera força a la Duma Russa. Una trobada que sembla que no es va produir.
420 milions de dòlars per començar
En la seva investigació, la Guàrdia Civil destaca les converses amb un dels protagonistes claus de la hipotètica trama russa, Nicolay. A poc a poc, es va desgranant la personalitat de Nicolay com una mena “d’estructura de Vladímir Putin”. En les converses, Nicolay intenta convèncer Tarradellas que té un diposit de 420 milions de dòlars en un banc suís, Credit Suisse Bank-Comercial Invest Bank Transaction. De fet, li arriba a trametre una fotografia de la garantia de l’existència d’aquests fons. De fet, de la transcripció de les converses s’entén que n’havien parlat abans, perquè el mateix Tarradellas li recorda que “no li ha enviat allò dels 420”, moment en què li remet la fotografia de l’hipotètic certificat de dipòsits. No serà l’únic certificat de dipòsits que rebrà Tarradellas.
Però aquesta conversa regala més sorpreses. Per exemple, noms claus de personatges que semblen implicats en la trama de l’estafa com Sergey i el “Rabí”, i fins i tot assenyalen un banc privat, ubicat a la Diagonal de Barcelona, on es poden fer aquesta mena de transaccions i que té com a cap comercial un rus anomenat Shemtov. Amb aquesta base, l’estructura Nicolay insisteix a mostrar interès en el “cas català” i la suposada disposició de Putin a finançar el Procés a través d’una tramesa de bitcoins que resulta especialment divertida.
La transferència que mai no arriba
Les converses a partir del 12 de març del 2018. Hi ha un constant teva-meva amb què Tarradellas va preguntant al seu contacte “rus” si ja s’ha fet efectiva la transferència de criptomonedes. Es tractaria, en principi, d’una transferència de 56 bitcoins, que al canvi serien 425.000 euros. Però la transferència no arriba. “Ho estan mirant”, és una de les respostes habituals. Tarradellas no para de preguntar si “ja s’ha fet la transferència” fins un punt de desolació: “Digue’m alguna cosa”. I, al cap d’una estona: “Si us plau”, davant el silenci del suposat contacte.
De fet, estaven tan animats amb l’hipotètic finançament rus -que no arribava- que el 16 de març, quatre dies després, informen telefònicament que han contractat un “català que està organitzant el tema de bancs, targetes de crèdit, DNI i bitcoins per a Puigdemont”. “Els hackers son holandesos”, afegeixen per donar una mena de prestigi a la transacció. La transacció, però, i així es desprèn de les converses, no s’arriba a efectuar mai. Ara bé, el 28 de març següent Tarradellas es fa una fotografia amb un hipotètic certificat de bons, aquest cop de la Union Bank of Switzerland, de 500 milions d’euros, que evidentment, mai es va fer efectiu perquè era més fals que un bitllet del Monopoly.
De fet, el 24 de març tornen a establir una conversa molt breu, que recullen els investigadors, en què Tarradellas demana al seu contacte rus que li enviï una “foto d’allò d’ahir”. És una fotografia d’una maleta plena de bitllets de cent euros. És una imatge que Tarradellas demana abans d’anar a Brussel·les, a la vista del fiasco que ha suposat la transferència de bitcoins. De les converses, ni dels fets, i així ho constata la Guàrdia Civil, es desprèn que aquesta maleta servís per finançar res o és que eren bitllets falsos amb què els “financers russos” volien enredar a Tarradellas.
Però les criptomonedes tornen a aparèixer en una onírica conversa del 20 d’abril, gairebé un mes després del primer fiasco. Es tracta d’una transferència de 10.000 criptomonedes, que al canvi calculen que són 200 milions d’euros, que baixarien de 200 en 200. “Ara estem descarregant d’un wallet de 10.000 Btc, paques de 200 btc”, diu el suposat contacte rus. També resulta un fracàs tècnic, que el contacte rus intenta esmenar explicant que hauran de fer transferències “més petites”, de 30 o 40 bitcoins. De les converses es desprèn que tot va quedar en promeses buides que s’emmarquen en el modus operandi habitual d’una estafa.
9 
3 
