Després de quaranta anys d’autogovern i amb la pressió i monitoratge de l’Estat sobre la política exterior de la Generalitat, Catalunya comença a fer les primeres passes per tenir un cos diplomàtic propi. Aquest dimecres, el plenari de la cambra catalana farà el debat de totalitat d’una llei força esperada per endreçar el personal que l’administració catalana té destinat a l‘acció política exterior. Es tracta del projecte de llei de modificació de la llei d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea. Un text d’un sol article que preveu regular la “creació d’un cos especialitzat en matèria d’acció exterior”. La voluntat de la conselleria és bastir un cos amb personal civil i funcionari que articuli de manera professional l’acció de representació a l’exterior.
El debat d’aquesta setmana, però, torna a mostrar la unitat de la dreta visigòtica espanyolista en el camp parlamentari. Vox, PP i Ciutadans són els únics grups parlamentaris que han presentat esmenes de retorn. Les altres formacions facilitaran el debat i esperen, en el tràmit d’esmenes, poder afegir les opinions que defensen. La llei aprofita els marges que va deixar la sentència del Tribunal Constitucional, tot i la retallada de l’Estatut en matèria de relacions internacionals de la Generalitat, i aprofita la disposició addicional primera de la Llei 16/2014, del 4 de desembre. Una normativa que establia l’obligació del Govern de dotar l’administració de la Generalitat de “personal amb preparació i coneixements específics per exercir les funcions que li corresponen en l’àmbit de l’acció exterior de Catalunya i en l’àmbit de les relacions de la Generalitat amb la Unió Europea”.
Sense personal
La memòria justificativa del projecte de llei, a la qual ha tingut accés El Món, assenyala que en “l’actual estructura i organització de la funció pública no existeix cap cos que desenvolupi funcions pròpies de l’àmbit de l’acció exterior i de les relacions amb la Unió Europea”. Tot i això, el departament d’Exteriors, en mans de Meritxell Serret, ha desplegat noves delegacions del Govern arreu del món, amb personal elegit a través de concurs públic. La nova llei, però, regularà aquestes seleccions de personal, que s’adscriuran a un cos especial de la Generalitat.
En concret, l’article únic de la llei ha d’omplir el forat que pateix la Generalitat de no tenir “cap cos ni escala de funcionaris ni cap categoria laboral que requereixi coneixements del dret i les polítiques de la UE, de la política de cooperació territorial europea, de dret internacional públic, dels sistemes internacionals públics i privats o de planificació de la cooperació al desenvolupament, així com de les llengües de treball necessàries en aquests àmbits”. Una “carència” que inquieta els responsables polítics de la Generalitat i que limita tant l’acció exterior del dia a dia com d’una estratègia sostinguda en el temps.
Concurs oposició
L’informe dels serveis jurídic que acompanya el projecte de llei detalla com serà la creació d’aquest cos de diplomàtics català. En principi, la captació dels futurs ambaixadors de Catalunya serà a través del sistema de concurs oposició, tant en torns d’accés lliure com de promoció interna. Els requisits dels opositors són que caldrà estar en possessió d’una titulació oficial de nivell universitari de doctorat, grau, llicenciatura, arquitectura, enginyeria o altres titulacions equivalents i que cal acreditar coneixements d’altres idiomes. El desplegament reglamentari i la normativa de cada lloc creat destriarà els detalls i la puntuació que s’atorga a altres mèrits.
D’altra banda, la iniciativa preveu que en la convocatòria de selecció respectiva es pot establir un curs selectiu eliminatori de caràcter pràctic. Les convocatòries d’accés també han de garantir un torn de promoció interna, en el qual tenen dret a participar tant funcionaris del cos superior d’administració de la Generalitat de Catalunya com el personal laboral fix. Una manera d’estabilitzar els actuals responsables de les delegacions.
