Les festes de Nadal no es presenten plàcides per a la cúpula del departament d’Interior i Seguretat Pública. I no només per la pesta porcina o per l’ordre d’incrementar la seguretat, que, durant aquesta època, sempre es reforça seguint el protocol de les alertes antiterroristes. La direcció política d’Interior s’enfronta a problemes interns que han provocat una protesta a la comissaria de Travessera de les Corts prevista per a aquest dijous, alenada per diversos sindicats, a més dels problemes judicials que estan generant les decisions de la consellera, Núria Parlon, i la seva mà dreta i arquitecte de l’estratègia del departament, el director general de la Policia, Josep Lluís Trapero.
Si la setmana passada era un sindicat d’advocats de la Generalitat, Fòrum de l’Advocacia Catalana, que els portava al jutjat contra el decret 213/2025, de 7 d’octubre, de reestructuració de la Direcció General de la Policia, que es va publicar el 9 d’octubre al Diari Oficial de la Generalitat, ara mou fitxa un dels sindicats policials més actius i amb representació al consell de la Policia, Ailmed Sindicat.
Si el recurs dels advocats de la Generalitat carregava contra el retorn de la defensa dels agents Mossos a Interior, després que el govern de Pere Aragonès hagués redirigit aquestes funcions als serveis jurídics centrals de Presidència, ara és aquest sindicat policial el que posa el crit al cel perquè considera que el decret debatut és “posar el llop a cuidar les ovelles”. En concret, l’han impugnat davant la jurisdicció contenciosa administrativa perquè entenen que vulnera els drets de lliure elecció d’advocat, la garantia d’independència, facilita el conflicte d’interessos i ataca el dret a la defensa efectiva.
Un debat que ve de lluny
De fet, Ailmed ja feia temps que temia un decret d’aquestes característiques. En dues reunions del poderós Consell de la Policia -un organisme on debaten les qüestions que els afecten els responsables de la conselleria, comandaments i representants sindicals-, celebrades l’abril i el maig passat, aquest sindicat ja va reclamar canviar de sistema perquè “presentava greus deficiències” que “deixen els agents en una situació de vulnerabilitat inacceptable”. D’aquí que proposaven la contractació d’una “pòlissa d’assegurança de defensa jurídica específica, independent i amb garanties reals” que permetés la lliure designació dels professionals que exerceixin la defensa dels interessos dels funcionaris.
En aquest sentit, Alimed denunciava que l’actual sistema permetia que “la mateixa administració, que pot tenir interessos propis en el resultat d’un procediment, com podria ser una indemnització”, fos la que controlés la defensa de l’agent afectat. Un supòsit que anunciaven que havien patit companys d’uniforme que s’havien trobat en la situació que la Divisió d’Afers Interns -la policia de la policia- havia tingut accés a informació delicada d’un agent que tenia la defensa subministrada pel mateix cos. A més, retreien a la conselleria “deixadesa administrativa” a l’hora de reclamar indemnitzacions o traves per aconseguir portar un cas a judici.
Dubtes i escletxes
El sindicat conclou que la creació de la Subdirecció General d’Assistència Assessorament Jurídic que permet incrementar els facultatius habilitats com a advocats els ha posat en “màxima alerta” perquè pot convertir la defensa de l’agent en “una gàbia d’or supeditada als interessos de la mateixa administració que, a sobre, el pot expedientar”. En aquesta línia, destaquen que el decret preveu que el departament et deixi sense “advocat habilitat” perquè els “interessos de la persona representada i els de la Generalitat siguin oposats o contradictoris”.
Una clàusula que el sindicat veu com una maniobra per protegir la “imatge” de la conselleria o per “estalviar-se escàndols mediàtics o responsabilitats patrimonials”. A més, pronostiquen que amb aquest decret l’agent no podria criticar cap protocol d’actuació, assenyalar una manca de mitjans o criticar una ordre rebuda. Així, posen exemples com les manifestacions: en el cas que el dispositiu estigui mal planificat, l’interès del departament serà evitar una “crisi mediàtica” i “controlar els danys de la imatge del cos”. O en un cas més flagrant com ara “l’obediència deguda” davant una ordre que resulta ser il·legal, que fa pensar en una defensa que “salvi el comandament abans que l’agent”.
Les quatre vulneracions del decret
En síntesi, el recurs del sindicat Alimed raona les quatre vulneracions que el decret fa contra la llei orgànica 5/2024 d’11 de novembre del dret a la defensa. En primer terme, conclouen que la nova regulació de Parlon i Trapero per a la defensa dels agents dels Mossos assigna un “lletrat habilitat intern gestionat pel mateix departament”. Una premissa que consideren que “vulnera el dret a la lliure elecció en un model d’assignació forçosa, un dret reconegut a l’article 5 de la llei del dret a la defensa”.
En segon terme, argumenten que el decret esberla la garantia d’independència del professional de l’advocacia. En aquest marc, ressalten que amb la nova normativa el lletrat dependrà orgànicament del director general de la Policia, és a dir, el màxim comandament del cos, que coincideix que és l’únic major dels uniformats i que té un fort ascendent sobre determinats nuclis de poder de l’organització policia. Per això, subratllen que el decret vulnera la independència obligada del lletrat, per “la seva dependència jeràrquica i laboral”. “És l’antítesi de la independència”, alerten en el recurs.
Per altra banda, veuen que el decret afavoreix el conflicte d’interessos perquè el lletrat representaria dos interessos que poden ser contraposats, és a dir, la Direcció General de la Policia i la del mosso processat. Per tant, entenen que els advocats habilitats de la conselleria poden entrar en un conflicte permanent d’interessos. De fet, el recurs ho qualifica de “vulneració estructural” que fa el decret al dret de defensa. I, en darrer terme, al·leguen la vulneració del dret a la defensa efectiva, és a dir, el principi d’igualtat d’armes que implica igualtat en els termes de defensa i acusació. Per a l’Ailmed Sindicat, existeix una “vulneració material” d’aquest principi perquè el decret, lluny de propiciar la igualtat d’armes, fomenta i estableix el “monopoli de l’administració” en les causes on s’implica un agent de policia.
Un mal decret també si s’és víctima
El sindicat també preveu disfuncions del decret quan l’agent dels Mossos, en lloc d’investigat, sigui víctima. Ras i curt, creuen que “el decret determina que la indemnització la determina qui l’ha de pagar”. En aquesta línia, recorden que, en cas de lesions greus, els advocats de la Generalitat no presenten perits perquè “és més fàcil acceptar l’informe dels forenses encara que sigui a la baixa”.
“No podem oblidar que en molts casos, la majoria, l’agressor és insolvent, i qui ha de pagar la indemnització com a responsable subsidiari és la Generalitat de Catalunya”, alerten. Així, Ailmed es pregunta “si és la seva pròpia casa qui finalment haurà de pagar la indemnització, com actuarà el lletrat habilitat?”. En aquests casos, qui hauria de pagar la indemnització és la mateixa administració que et defensa. “En aquest decret, la defensa no és independent”, alerten.
