La consellera d’Economia i Hisenda de la Generalitat, Natàlia Mas, ha dit que preveu que es tanqui un acord per als pressupostos de la Generalitat del 2023 “en qüestió de dies o de poques setmanes”, després de més de trenta reunions tant amb el PSC, Junts i els comuns. A més, ha volgut desvincular una de les principals reclamacions de PSC i Junts, com és el projecte del Hard Rock, de les negociacions. “Aquest projecte ha de comptar amb unes validacions tècniques, jurídiques i mediambientals i caldria treballar-lo fora dels pressupostos”, ha assegurat la cap d’Economia en una entrevista a La Vanguardia.
I sobre si és partidària d’ampliar l’Aeroport de Barcelona-El Prat, ha dit que Catalunya necessita bones connexions intercontinentals i que les administracions han de “millorar-les treballant un projecte que tingui en compte les restriccions mediambientals i d’afectació als veïns pel soroll”.
Alhora, ha explicat que hi ha voluntat d’acord per a aprovar els comptes, amb els quals el Govern ha “d’ambicionar atreure tantes seus i unitats productives, fàbriques i equips de persones com sigui possible”.
Ha dit que els agradaria que el Parlament els pogués aprovar al gener per a començar a executar-los al febrer, i que “unes setmanes de pròrroga tècnica al gener no afecten la planificació dels departaments, l’execució de la despesa i de les inversions, però més enllà sí que pot començar a afectar”.
Creixement d’un 4,4% a Catalunya
Ha detallat que preveu que Catalunya acabi 2022 amb un creixement del 4,4% i que les previsions per al 2023 tenen un “rang d’incertesa molt alt”, encara que ha destacat que els fons Next Generation tindran un pes important.
Ha explicat que el pes econòmic de Catalunya “dins de l’Estat és estable des de fa trenta anys entorn del 19% del total” i que el creixement del pes econòmic de Madrid ha estat en detriment d’altres comunitats autònomes, segons ella. Per a la consellera, Madrid “aposta per una gran metròpoli i té una economia molt focalitzada en el sector financer, en el sector públic, regulat”, mentre que Catalunya defensa, ha dit, un model amb més equitat territorial i més focalitzat en la indústria.
Tres grans reptes
Preguntada pels seus objectius al capdavant de la conselleria, ha respost que el principal és aprovar els comptes catalans per a tenir un “escut econòmic i social per a pal·liar els efectes de la crisi sobre els més vulnerables”, així com reforçar l’Estat del benestar i impulsar grans transformacions i inversions.
Ha dit que el Govern té “tres grans reptes”: el demogràfic, que requereix reforçar els serveis públics; el climàtic, que demanda importants inversions públic-privades, i el derivat del context geopolític, que necessita una aposta forta per la indústria i la tecnologia.
1
1
