El nou Govern encapçalat per salvador Illa busca combatre els efectes de la sequera, o de les futures sequeres amb diverses accions. La portaveu del govern, Sílvia Paneque ha assegurat que els acords de govern als quals s’han compromès els socialistes són l’inici d’un “nou camí per assegurar el recurs de l’aigua a Catalunya”. Segons ha explicat Paneque és un “projecte ambiciós de canvi de model de la gestió de l’aigua”.
Uns dels pals de paller d’aquestes mesures a les quals s’ha compromès l’executiu socialista és la inversió en infraestructures que permetin garantir l’aigua a la població de Catalunya i ha lloat els governs anteriors, dels quals ha assegurat que el nou govern “recull polítiques i infraestructures del passat, governs que han fet un esforç per prendre mesures contra la sequera, n’accelera d’altres que tenien temps d’execució massa llarg”. Un d’aquests pals de paller que ha posat sobre la taula la portaveu socialista ha estat l’aposta per les dessalinitzadores. Des del nou Govern de la Generalitat assenyalen que s’ha d’invertir en infraestructures ja establertes com són la Planta de Tractament del Ter, que preveu ser rehabilitada o ampliar i millorar la Planta de Tractament del Llobregat, desdoblar l’artèria PTT-EDT II Tram IV o accelerar l’execució de les dessalinitzadores de Tordera II, Foix i la flamant nova dessalinitzadora que vol construir l’executiu d’Illa a la Costa Brava -Nord.
Aquestes execucions busquen establir una “seguretat hídrica” i dirigir Catalunya cap a un model d’utilització del “recurs propi”. Unes execucions que viuen amb la mirada posada el 2027, any en el qual el Govern espera que el 70% del consum d’aigua es faci amb recursos propis, assegurant fins a 245 hectòmetres cúbics anuals, segons ha explicat Paneque.
Les noves infraestructures i les millores a les existents
A més de la tercera dessalinitzadora a la Costa Brava Nord, el Govern preveu construir dues Estacions de Regeneració d’Aigua a Mataró i Figueres i executar diverses obres de millor en l’àmbit de la Muga. Una de les millores previstes és la de la Planta de Tractament del Ter, que costarà 102 milions d’euros i que busca donar un impuls a la potabilització de l’aigua, ja que junt amb aquesta rehabilitació també s’acceleraran les obres de millora de la potabilitzadora d’Abrera i l’ampliació del tractament d’osmosi inversa de la potabilitzadora de Sant Joan Despí.
Un dels altres aspectes en els quals ha posat èmfasi Sílvia Paneque ha estat la intenció d’oferir un impuls a l’aigua regenerada, ja que des del Govern de Salvador Illa preveuen l’execució d’un conducte per poder traslladar l’aigua residual de l’àmbit del Besòs cap a la depuradora situada al Prat de Llobregat; un trasllat que permetria que aquestes instal·lacions de regeneració i impulsió funcionessin a màxima capacitat.
De fet, el riu Besòs ha estat un dels grans protagonistes d’aquests acords de Govern. Paneque ha assenyalat que el futur de l’Estació de Regeneració d’Aigua del Besòs és que es posi en funcionament l’any 2033, una infraestructura hídrica que permetria “regenerar l’aigua en la mateixa conca del Besòs i dotar així de més recurs a les potabilitzadores d’aquest àmbit”.
La regeneració també és una de les grans protagonistes dels acords. El Govern avança la construcció dels tractaments de regeneració de l’EDAR de Mataró i el de Figueres, una construcció que segons el nou executiu permetria disposar d’una major quantitat d’aigua de recàrrega per als aqüífers i un major recurs hídric per als usos agrícoles. Una de les altres actuacions que busca el Govern per combatre la sequera és l’adaptació dels sistemes de sanejament per a la reutilització de l’aigua i millorar els sistemes de depuració.
Més enllà de les grans obres de millora i noves construccions per combatre la sequera, el Govern també donarà “suport al món local” amb les noves convocatòries d’ajuts als ens locals per a la construcció de nous tractaments de regeneració, canonades de distribució i infraestructures, actuacions per les quals s’ha mostrat favorables a habilitar “les partides pressupostàries i els recursos necessaris i suficients per a efectuar les despeses i inversions indicades”.
Els objectius del Govern
Totes aquestes obres de millora, noves construccions i acceleració dels processos de construcció d’infraestructures tenen com a objectiu que Catalunya pugui gaudir d’una ‘independència hídrica’, però també volen que aquest augment de la disponibilitat de l’aigua vagi acompanyat per un augment del bon estat del medi hídric gràcies a la “construcció, rehabilitació o millora de punts de control, telecomandaments i comptadors, intensificar les activitats d’intervenció administrativa d’usos i abocaments, millorar el control de la qualitat de l’aigua als embassaments de regulació de xarxes d’abastament, intensificació del control de la qualitat de l’aigua i solució de problemes en rius i aqüífers, entre d’altres”.
Un dels altres objectius del Govern de Salvador Illa és que hi hagi una millora global del cicle de l’aigua, un objectiu en el qual invertiran 3,2 milions d’euros fins el 2027. Aquesta inversió es farà en estudis per a la protecció de les aigües freàtiques i de pluja per evitar la seva contaminació amb aigües residuals o estudiar un impuls de possibles modificacions en matèria d’habitatge per garantir l’estalvi d’aigua i la reutilització d’aigües grises.
