La marató de compareixences d’aquest matí a la comissió de Drets Socials i Inclusió del Parlament de Catalunya treu fum aquest matí. Els exresponsables del departament de Drets Socials, així com de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), han aprofitat l’avinentesa per defensar la seva gestió i administració durant els anys que van estar al càrrec, el mateix temps que un informe de la Sindicatura de Comptes apuntava irregularitats en les contractacions. És a dir, en 2016 i 2020.
L’exconseller Chakir El Homrani, els exsecretaris generals del departament Josep Ginesta i Oriol Amorós, i l’exdirectora de la DGAIA, Ester Cabanes han comparegut després que ho fes Ricard Calvo, un altre director de la DGAIA. Tots tres portaven els deures fets i un argumentari força similar, concret i clar. En primer terme, l’exconseller ha informat que van “atendre la urgència” d’una massiva arribada de menors no acompanyats entre 2016 i 2018, un sistema de contractació pública molt enrevessat que complica l’acció ràpida i alhora “canviàvem el sistema”. El Homrani ha defensat la creació d’un “operador públic potent” de serveis socials seguint el model de l’Institut Català de la Salut. Un sistema que és més àgil i més adaptable a la realitat variant en unes prestacions que requereixen una atenció immediata i urgent, i que és difícilment controlable.
“Atendre la urgència, canviar el sistema”
El Homrani ha contextualitzat la seva gestió tot esmentant que abans del 2016, l’arribada de menors no acompanyats se situava en xifres d’entre 383 a 296 l’any. Però l’any 2016, la xifra es va situar el 639, el 2017 va ser de 1.438 i el 2018, 3.709. Especialment significativa és la dada de juny a octubre de 2018 que va ser de 2.372 menors. Una situació que mostra la “dimensió” dels fets, i que, a més, es va complicar els 7 mesos de paràlisi administrativa arran de l’aplicació del 155.
Una situació que obligava a ampliar contractes per no deixar d’oferir el servei de protecció a la infància. “Si no s’actua, la brutalitat de les conseqüències ens fa encongir”, ha assegurat l’exconseller. En un sistema, que tant a Catalunya com a la resta d’Europa, costa molt trobar famílies d’acollida. Una de les xifres que ha ofert és que quan va deixar la conselleria hi havia 1.256 nens menors de 6 anys sota tutela de la DGAIA i només 234 en règim d’acollida familiar. “Amb una tendència a incrementar”, ha reblat.
Segons ha explicat l’exconseller, la idea era evitar “els macrocentres” com s’havien obert a diferents parts de l’Estat, amb 250 nois sota un mateix sostre. L’aposta de la Generalitat era per centres petits i pisos, que no té tanta repercussió social i l’adaptació dels infants tenia millors resultats educatius i laborals. De fet, l’exsecretari general del departament, Oriol Amorós, en una compareixença posterior ha afegit la causa econòmica, amb el benentès que en un centra el cost és entre 120-150 euros per menor i dia, i els pisos el cost baixa a 40/60 euros dia, perquè s’estalvien costos com ara la neteja, la seguretat o el menjar.
Els models de contractació
Tots els compareixents han incidit especialment entre les diferents tipologies contractuals de l’administració: els ordinaris, els urgents i els d’emergència. Un sistema que no facilita les contractacions ràpides. Un sistema ordinari implica de mitjana uns 15 mesos, els urgents 7 mesos i els d’emergència es redueix a setmanes. Un sistema que, a més, s’entorpeix per la manca de pressupost. Val a dir, que els contractes d’emergència que impedia dedicar diners a recursos administratius, és a dir, contractar o pagar personal per tasques que no afecten el servei d’emergència que es basa en una adjudicació extraordinària quan hi ha un risc per a les persones.
Un sistema que va servir, per exemple, per obrir el Dispositiu d’Atenció Immediata, per a nois que arribaven i que no haguessin de passar nits a la comissaria i que comptava amb el suport dels Mossos d’Esquadra i del departament de Salut, i complia amb els requisits i les ordres que va emetre la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i de la fiscalia que defensava els drets dels infants. A més, una de les estratègies de la conselleria va ser “no abandonar els nois quan fan més de 18 anys, com no fan els catalans amb els seus fills”. “Som els únics de l’Estat que fem aquest servei”, ha subratllat. Un sistema que va obligar a noves contractacions.
El sistema de contractació ha estat una de les estrelles de les al·legacions dels responsables polítics. En aquesta línia, ressalten que a partir del 2020, que el sistema d’adjudicació va passar a ser majoritàriament de “coordinació”. “Potser hi va haver incidències, no irregularitats”, ha emfatitzat Ginesta. “No hi va haver un mal ús dels recursos públics”, ha conclòs Ginesta.
