El Govern ha defensat que el coneixement de la llengua catalana no sigui un requisit obligatori d’inici en els processos de selecció per dirigir grans institucions culturals de referència al país, com la Fundació Joan Miró, el MACBA o el Mercat de les Flors. En una resposta parlamentària escrita a la diputada d’Esquerra Republicana Marta Vilalta, la consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha justificat aquest model per la necessitat d’obrir els concursos a “professionals i experts d’arreu del món”. En canvi, el Govern recorda que en els processos de selecció de les institucions estrictament públiques, el requisit d’accés continua sent l’acreditació directa del certificat de nivell C1 de català.
L’executiu català, que participa en els consorcis i patronats d’aquests centres, descarta aturar els processos de selecció que incloguin aquestes clàusules. Segons el Govern, flexibilitzar l’entrada permet aspirar a “les millors candidatures internacionals” sense renunciar a la defensa del català, ja que s’obliga els aspirants seleccionats que no el parlin a adquirir-ne el domini en un termini màxim d’un any. La consellera explica que les bases d’aquests concursos fixen que els aspirants només han de demostrar el coneixement suficient d’una de les dues llengües oficials de Catalunya. En cas que la persona escollida no sàpiga català en el moment del nomenament, assumeix el compromís contractual d’assolir el nivell necessari en els següents dotze mesos. Aquesta fórmula és la que s’ha aplicat tant a la Fundació Miró com al MACBA.
Davant la preocupació de l’oposició sobre com es verificarà aquest compliment, la consellera ha matisat que la tasca de seguiment i avaluació dependrà directament de cada institució, tot i que el Govern “vetllarà perquè es compleixin els requisits que estableixen les bases” des dels seus respectius òrgans de govern. En qualsevol cas, Sònia Hernández insisteix que l’executiu “fins on té potestat, sempre vetlla perquè les direccions de les institucions culturals del país tinguin els coneixements exigibles de català”.
El precedent del Mercat de les Flors
Per defensar l’efectivitat d’aquest model de carència lingüística, el Departament de Cultura ha posat com a exemple el cas de la directora del Mercat de les Flors, María José Cifuentes, un any després de ser escollida. Segons assegura la consellera, Cifuentes està cursant estudis de català i “pròximament podrà acreditar-ne el coneixement”. Per acreditar aquesta afirmació, també destaca que en la roda de premsa de presentació de la temporada 2026-2027 del Mercat de les Flors, que va tenir lloc el passat 9 de juny, la directora va fer la seva intervenció en llengua catalana.
Plataforma per la Llengua alerta d’un “patró preocupant”
Per la seva banda, Plataforma per la Llengua opina que aquesta pràctica consolida un patró preocupant que menysté el català en institucions que haurien de ser referents en la garantia dels drets lingüístics. L’entitat recorda que, d’acord amb la Llei de política lingüística, el coneixement del català no es pot tractar com un mèrit ajornable, sinó com una condició necessària per a exercir funcions directives en centres amb participació pública. Segons l’organització, permetre que la direcció d’un equipament cultural –que ha de representar la institució i dirigir-ne l’activitat– assumeixi el càrrec sense la capacitació lingüística requerida d’entrada “desnaturalitza el requisit legal i permetria exercir el càrrec sense la capacitació lingüística necessària”.
L’ONG del català considera especialment greu que aquesta flexibilització s’apliqui en institucions de referència cultural, les quals haurien d’exercir un lideratge lingüístic encara més ferm. L’entitat adverteix que la reiteració d’aquestes decisions evidencia una manca de compromís estructural amb la llengua pròpia i alerta del perill que aquesta fórmula creï un precedent per a altres institucions, “contribuint a situar com una llengua de segona, prescindible”.
