El president de la Generalitat, Salvador Illa, va fer balanç de l’any 2025 en la roda de premsa de la darrera reunió del Consell Executiu de l’any, i va dir que ha estat “un bon any” malgrat que és “perfectament conscient dels problemes que tenim i de la tasca que queda per fer”. Amb tot, i igual que va fer en el seu discurs de Nadal, es va atrevir a pronosticar que “el 2026 que el 2025”. De moment, l’executiu socialista tanca el 2025 igual que va tancar el 2024, prorrogant pressupostos davant la impossibilitat d’aprovar-ne uns de nous amb Esquerra, que ja l’ha advertit del risc d’haver d’afrontar un segon any amb pressupostos prorrogats si no hi ha passes endavant amb el finançament singular, i Comuns. Tot i això, va assegurar que “al gener passaran coses” i va situar l’acord de finançament entre la Generalitat i el govern espanyol “aquestes primeres setmanes o mesos de l’any”. “Ens prendrem uns dies de descans aquest Nadal, però estem actius en aquesta matèria”, va afegir. A l’espera d’això, i segons exposen experts consultats per El Món, l’executiu d’Illa ha tancat amb un balanç legislatiu discret, amb només quatre lleis aprovades i sense pressupostos. També ha mantingut un perfil baix i sempre ha tingut un ull posat a Madrid.
El politòleg i professor de la UPF Toni Rodon manifesta que l’objectiu de l’executiu ha estat mantenir “un perfil baix, sense grans estridències”: “Un perfil més de gestió que no pas de grans proclames i grans polítiques públiques”, i assenyala que amb José Montilla de president s’intentava dur a terme canvis estructurals, però amb Illa, no. “Hi ha consells d’experts, molta anàlisi i diagnosi, i, de moment, el que veiem és gestió i anàlisi, i ja està”. “I qui dia passa, any empeny, que és una mica el que sembla que és l’objectiu internament”, conclou. A més, recorda que “governar no només té un poder real, sinó també té un poder simbòlic”, i recorda que això ho posaven en pràctica presidents com Jordi Pujol i Pasqual Maragall perquè projectaven “tenir més poder del que tenien”. “Amb Illa sembla que sigui al revés, que a vegades té una sensació que es vol tenir menys poder del que es té”, diu, i assenyala que en la crisi de la pesta porcina africana va recórrer molt aviat a l’UME.
El professor de Ciències Polítiques de la UAB Marc Guinjoan considera que Illa i el seu Govern continuen “una mica amb la línia aquesta de la Catalunya letàrgica”, sense fer soroll, i anar fent avenços, a poquet a poquet “sense cap estridència”. També exposa que de tant en tant “intentant complir” els acords que va assolir amb Esquerra i amb Comuns i també intentar tenir un diàleg “molt moderat” amb Madrid, i deixa en mans de Junts i Esquerra els que arribin a acords amb el govern espanyol i ser el “receptor dels beneficis” en matèria com finançament o Rodalies. Andreu Paneque, doctor en Ciències Polítiques i professor a la UOC, apunta que Illa està fent el que volia fer, que, segons ell, és “un Govern de perfil baix”. “En el sentit de no donar gaires sobresalts, sobretot tenint en compte que el Congrés i la Generalitat són basos comunicants i que ell és un dels homes forts de Pedro Sánchez”. “No li interessa fer molt de soroll”, sentencia, i arriba a la conclusió que “ha aconseguit que els merders se’ls mengin els altres partits mentre ell va fent la seva agenda”.
Un govern supeditat a Madrid per no crear molts més problemes a Sánchez
Amb tot, Paneque defensa que “sense cap mena de dubte” el Govern d’Illa està molt supeditat a Madrid. “Té molt a veure tenint en compte l’orografia de les dues càmeres”, una situació que ha comportat a no presentar el nou sistema de finançament abans de finals d’any com estava previst en un principi. “Això vol dir que s’estan incomplint una sèrie d’acords, però crec que s’ha arribat a una calma tensa en què tothom sap que, dintre de no ser millor dels escenaris, qualsevol altra solució és pitjor”. I per això, segons ell, “no veiem els partits catalans fent grans accions ni grans discursos, més enllà de certa parafernàlia per part de Junts”. Rodon assenyala que la proclama interna dins l’executiu és no crear massa rebombori per no crear molts més problemes a Sánchez dels que ja té.
“Estan supeditats a Madrid, però sense que això els causi cap mena de problema ni cap mena de contradicció”, afegeix Guinjoan, que insisteix que l’executiu d’Illa viu “en una situació extremadíssimament còmoda”. “Això, a més, sempre es posa en contraposició amb el que pot arribar a venir, que seria un govern de PP i Vox al govern espanyol, i fa bo qualsevol cosa que pugui fer el PSC”. “Són uns gestors d’una autonomia, que tampoc ells no esperen que sigui molt més, i això també és fàcil i els beneficia”, assenyala, i argumenta que “quan gestiones una autonomia, que vols que es converteixi en un estat, però no tens manera fàcil d’aconseguir-ho, el teu votant serà molt més exigent amb tu que quan tu gestiones una autonomia i ja t’està bé aquesta autonomia, perquè pots limitar-te a gestionar aquestes molles”.
Un govern amb una oposició feble i un PSC que actualment és l'”actor pivotal”
Malgrat tot, els experts assenyalen que actualment no hi ha alternativa a un govern del PSC, que és un actor “pivotal” en la política catalana perquè qualsevol opció d’aliances passen ara mateix pels socialistes i “tampoc no tenen una oposició forta”. “Actualment, sense ells no es pot fer res”, assenyala Toni Rodon, i afegeix que el problema d’ERC i Comuns, com a socis prioritaris, i Junts, com a principal partit de l’oposició, és que “pot haver-hi molta gesticulació, però, al cap i a la fi, l’alternativa que tenen és molt baixa”. Guinjoan manifesta que el Govern “no tenen una alternativa que els hi faci front ni tampoc tenen una oposició forta”, i assenyala que republicans i comuns, que no es molesten entre ells i que tenen les parcel·les de negociació amb l’executiu molt definides, “no fan amenaces “massa contundents”. “Negocien coses molt puntuals sense tenir grans projectes de país ni idees grandiloqüents, però segurament això passa per un moment polític que viu Catalunya”, conclou.
D’altra banda, indica que la recuperació d’Esquerra a les enquestes és un creixement “mecànic”. “És a dir, estaven tan avall que pugen, i com que no hi ha alternativa política dins de l’independentisme, perquè Junts i la CUP estan desapareguts i no t’agrada Aliança, te’n vas a Esquerra”, defensa, però deixa clar que aquesta recuperació no es deia al fet que el president d’ERC, Oriol Junqueras, hagi “reanimat” les bases. Finalment, Paneque incideix que ERC i Comuns “encaixen” en el suport que donen al govern i que les dues formacions “tenen por és que s’absorbeixin l’un a l’altre”. Aquesta, apunta, és la raó per la qual cadascú negocia carpetes diferents amb l’executiu d’Illa, que governa còmodament amb un perfil baix, sense fer soroll i amb un ull posat a Madrid.
