El president de la Generalitat, Pere Aragonès, havia defensat fins ara que la seva intenció era arribar al final de la legislatura, però, a hores d’ara, l’escenari d’un avançament electoral ja està sobre la taula. Després que els pressupostos no hagin superat l’esmena a la totalitat, el president ha convocat un conseller executiu extraordinari i, segons ha pogut saber El Món, les diferents conselleries han convocat consells de direcció. A Palau, en cas que Aragonès finalment decideixi avançar eleccions, contemplen dues opcions: convocar-les al maig o a l’octubre.
Un cop acabada la reunió de consell extraordinari, el president compareixerà davant dels mitjans de comunicació al voltant de les 16.30 hores. Les mateixes fonts consideren que hi ha més avantatges de celebrar eleccions al maig perquè Junts encara no té candidat i, a més, a Palau compten amb trackings electorals favorables que, després de la decisió dels comuns de tombar els comptes de la Generalitat, podrien consolidar un govern entre socialistes i republicans i de retruc podrien refermar el Govern a Madrid.
La trobada d’aquesta tarda, segons ha explicitat Pere Aragonès davant la cambra, és per decidir “formalment” si l’executiu retira el projecte de llei de mesures fiscals, més coneguda com a llei d’acompanyament. Aquesta norma s’havia de debatre i votar aquesta tarda al Parlament, però el Govern creu que no té cap mena de sentit en allargar el debat parlamentari després que el Parlament hagi tombat els comptes de la Generalitat del 2024.
El ‘no’ als pressupostos ho pot accelerar tot
El president pot prendre la decisió d’avançar eleccions després que només hagi aconseguit el suport dels socialistes catalans als comptes i hagi d’acabar la legislatura amb pressupostos prorrogats amb qüestions delicades de gestionar com l’emergència per sequera. Les negociacions amb comuns, Junts i la CUP no han arribat a bon port i aquests tres grups han votat a favor de l’esmena a la totalitat. Així, el projecte de llei de Pressupostos de la Generalitat del 2024 només han rebut el suport d’ERC i PSC-Units i la diputada no adscrita Cristina Casol -67 dels 68 vots necessaris- i el vot en contra de la resta de grups parlamentaris.
