El Govern i el PSC, el partit de l’executiu monocolor de Salvador Illa, s’han passat el primer semestre de l’any negociant tres suplements de crèdit amb Esquerra Republicana i els Comuns, els seus socis prioritaris, que han tirat endavant per apuntalar els pressupostos prorrogats del 2023, els últims aprovats, amb Pere Aragonès com a president. Un cop aconseguit l’objectiu, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat a bombo i platerets un “acord sòlid i consensuat” per a l’ampliació de l’aeroport del Prat. El projecte s’ha cuinat a tres bandes controlades pels mateixos socialistes –dues administracions, Generalitat i govern espanyol, i l’empresa pública Aena– i amb el suport de l’establishment. I ha estat rebutjat per Esquerra Republicana i els Comuns. Els primers han advertit Illa que “cada vegada que hi hagi una temptació per retrocedir en la defensa dels interessos dels catalans, a Salvador Illa se li complicarà més la legislatura”. I els segons han centrat les crítiques en l’impacte mediambiental de l’ampliació. Fins i tot el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha reclamat públicament una reunió urgent amb el titular de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, i Aena per l’afectació a la Casa Gomis en aquesta l’ampliació del Prat.
Davant aquest escenari, i amb la mirada ja posada en els pressupostos del 2026, que l’executiu català vol començar a negociar a partir del mes de setembre, a la tornada de les vacances d’estiu, experts consultats per El Món destaquen que és una “prova de foc”, però que la sang no arribarà al riu perquè les tres parts s’hi juguen molt. És a dir, ERC i Comuns es poden haver menjat un “gripau”, però difícilment tindrà conseqüències i cal veure si aconsegueixen arrencar alguna contrapartida.
L’ampliació era al programa electoral del PSC
El politòleg i professor de la Universitat Pompeu Fabra Toni Rodon recorda que el PSC duia l’ampliació de l’aeroport al programa electoral i “va ser molt clar en aquest aspecte”, tot i que creu que l’ampliació del Prat és “la primera prova de foc per l’estabilitat del Govern”. En aquest sentit, assenyala que “per molt menys”, és a dir pel Hard Rock, els Comuns van forçar Pere Aragonès a convocar eleccions. “Dubto que ara vulguin fer el mateix, però cal estar atents a veure “quina és la seva reacció”, afegeix. “Això deixa en més mala posició els socis que no pas el PSC, que no ha enganyat ningú” perquè, segons ell, “és el PSC més conservador de la història”.
El professor de ciència política de la UB Jesús Palomar, per la seva banda, opina que “una cosa és l’ampliació” de l’aeroport i l’altra és “quines contrapartides” podran obtenir ERC, que en l’acord d’investidura reclamava “definir el nou model de gestió català aeroportuari amb l’objectiu de transformar l’aeroport”, i els Comuns, que centra les seves exigències en l’aspecte mediambiental. “Al PSC li interessa ampliar l’aeroport i ja està, però caldrà saber si hi ha hagut una contrapartida en aquests dos aspectes”, diu, i afegeix que “si ho han fet sense res a canvi aquestes dues formacions tenen un problema”. “Si ha estat una decisió unilateral dels socialistes hi ha possibilitat que generi, com a mínim, desconfiances i en termes de projectes algun dels dos partits poden castigar el Govern via Parlament”, alerta.
Andreu Paneque, doctor en Ciències Polítiques i professor a la UOC, adverteix que l’anunci de l’ampliació “només és la primera pedra” i pronostica que després vindran “tot un seguit de moviments pactats”. “ERC i els Comuns han carregat contra el projecte perquè no podien fer una altra cosa”, però puntualitza que cal veure “quina ha estat la compensació per acceptar aquest gripau per part d’ERC i els Comuns”, i apunta que dependrà d’això la factura que pugui passar en les relacions del PSC amb els seus socis prioritaris.
I els pressupostos del 2026?
Sobre com pot afectar això la negociació dels pressupostos per al 2026, Palomar creu que d’una manera o altra pot tensionar la negociació, i recorda que l’any vinent el PSC hauria de presentar uns comptes. En aquest sentit, fa memòria que l’últim cop que no es va aprovar un pressupost, en època de Pere Aragonès, hi va haver eleccions. “No és una cosa banal”, subratlla. Rodon, per la seva banda, manifesta que no aprovar-los l’any 2025 “no ha suposat per al PSC una factura gaire gran”, i assenyala que amb la situació actual “podrien viure un any més”. “Un altre escenari que és que hi hagi una transacció, sobretot entre Esquerra i els socialistes, que seria que s’ampliés l’aeroport i com a contrapartida els republicans arrenquessin la gestió de la infraestructura a través de comissió bilateral, com s’està fent amb Rodalies”. En canvi, Paneque considera que la carpeta de l’ampliació del Prat no afectarà en res la negociació de pressupostos perquè “aquella enginyeria parlamentària que semblava tan poc estable, i que feia la sensació que es podia trencar en qualsevol moment, s’ha convertit en estabilitat, i trencar els blocs dins el Parlament és molt més difícil del que ens havíem imaginat”, exposa.
Els acords d’investidura lliguen els socialistes amb els seus socis prioritaris i a l’inrevés
Però davant d’aquesta situació hi ha uns acords d’investidura –de facto són de legislatura perquè tenen un recorregut llarg– que lliguen els socialistes amb els seus socis prioritaris i a l’inrevés. Per a Rodon, els Comuns no tenen cap altra alternativa perquè “o pacten amb el PSC o no pacten amb ningú”, mentre que veu Esquerra “atrapada perquè encara està llepant-se les ferides de la crisi interna”, i considera que ara mateix la formació d’Oriol Junqueras “no vol ser una pedra a la sabata, tot i que es podria voler marcar un punt davant el seu electorat”. “No sé si els pot posar en perill, però sí que els posa en tensió”, resumeix sobre les conseqüències que pot tenir el moviment dels socialistes amb l’aeroport.
Tot i això, també exposa que, si a canvi de l’ampliació, els socialistes són capaços de donar alguna contrapartida com, per exemple, el “control real a Catalunya” de l’aeroport, ERC “s’hi podria posar a favor i Junts també”. Tanmateix, es mostra pessimista sobre aquesta possibilitat i dubta que acabi passant.
Paneque, per la seva banda, torna a fer referència a la reflexió d’abans i adverteix que “hi ha molts elements” en joc. “Si ja és difícil trencar pactes quan hi ha una legislatura en joc, imagina’t quan n’hi ha dues i, a més, estan interrelacionades. Indubtablement, el que facis aquí tindrà un ressò a la Moncloa i et pot generar una sèrie de conflictes. Tot i això, observa que la mobilització ciutadana “pot desestabilitzar” aquesta situació perquè “si els moviments ecologistes es mobilitzen, això provocarà que els partits puguin justificar canvis de posicionament per factors externs.
L’altra patata calenta de la legislatura: el Hard Rock
D’altra banda, el Govern té, de moment, una altra patata calenta aparcada: el Hard Rock. De moment, en aquesta legislatura, i amb el vot en bloc de les esquerres, s’han tombat els beneficis fiscals del Hard Rock, que reduïen del 55% al 10% el tipus impositiu aplicable al joc en grans casinos. Tot i això, els socialistes sempre s’han posicionat a favor del projecte i Rodon no descarta la possibilitat que el president de la Generalitat, Salvador Illa, aposti en algun moment de la legislatura per la geometria variable i decideix apropar-se a altres grups perquè, per exemple, podria aprovar el Hard Rock amb Junts i fins i tot el PP. “Podria ser que hi hagués un canvi de socis”, apunta. “Amb les conseqüències que tingui, sí. Si s’acosta a Junts li estarà regalant molta capacitat de negociació a l’Estat i fins i tot pot condicionar els pressupostos de la Generalitat”, adverteix Palomar, i troba que la possibilitat de negociar els comptes amb ERC i Comuns i passat un temps posar el Hard Rock sobre la taula “comportaria un daltabaix pitjor que pactar amb Vox i PP” perquè la tensió es podria traslladar a Madrid, on els Comuns governen en coalició amb el PSOE i ERC té acords amb els socialistes.
Si hi ha tensió, es pot traslladar a Madrid
Finalment, Palomar apunta que la tensió tant a Catalunya, i de retruc a Madrid “dependrà de com s’hagi fet” l’acord per ampliar el Prat. “Si els socialistes han tirat pel dret i no han deixat marge perquè els altres dos partits tinguin una influència pot generar neguit i problemes a Madrid”, on a més a més a final de setmana ha esclatat el cas Cerdán, que també tensiona Junts, ja que el fins ara secretari d’organització del PSOE era el seu interlocutor. En canvi, Palomar considera que no hi haurà cap mena de tensió “si això s’ha fet, encara que no s’hagi dit, assegurant els ítems indispensables per a ERC i Comuns”. Sobre aquesta incògnita, remarca que la queixa pública d’Urtasun demostra que els socialistes “no ho han parlat de l’ampliació de l’aeroport amb els Comuns, perquè, si no, el ministre no obriria la caixa dels trons”.
Rodon, en canvi, sosté que això no passarà d’aquí: “Què faran els Comuns? A vegades mostren la seva hipocresia, perquè pel Hard Rock no van aprovar uns pressupostos sabent que s’anava a eleccions. Això ho faran ara?” “Com que saben que s’han d’entendre amb el PSOE perquè no tenen cap més alternativa, no crec que passi de la retòrica”, insisteix. I es pregunta: “Sortiran del Govern per l’aeroport? No”. En canvi, remarca que ERC té “una oportunitat per jugar les seves cartes” i defensa que “si anessin coordinats amb Junts a Madrid podrien arribar a aquesta transacció de la gestió a canvi de l’ampliació”. Una coordinació que veu “difícil” per la competició entre tots dos per liderar el moviment independentista.
