El Govern de Pere Aragonès assegura per escrit, i al Parlament, el seu objectiu de gestionar la Seguretat Social, tant els ingressos com les despeses. Així ho afirma, un dels consellers independents de l’executiu del president Pere Aragonès, el titular del departament de Drets Socials, Carles Campuzano, en una breu, però contundent resposta parlamentària, signada el passat 28 de febrer i a la qual ha tingut accés El Món.
Campuzano aprofita la formulació d’una pregunta del diputat no adscrit, Antonio Gallego, un dissident de Vox, “sobre l’exigència al Govern d’Espanya de la gestió de la Seguretat Social i el pagament de les pensions”, per avançar objectius de Govern. “L’aspiració del Govern de la Generalitat és que Catalunya sigui un estat sobirà i que com a tal disposi de totes les competències inherents”, argumenta el conseller i un dels històrics de CiU a la cambra espanyola. En aquest sentit, el conseller sentencia que el Govern “treballa dia a dia per avançar en aquesta direcció per poder, entre d’altres recaptar les cotitzacions de la seguretat social i pagar les pensions públiques”.

Un pla que ve de lluny
De fet, aquesta intenció de gestionar la caixa de la Seguretat Social no és nova en el sobiranisme. Durant la legislatura de Carles Puigdemont com a president es va estudiar aquesta possibilitat. Fins i tot, amb la proposta d’un programari específic per a la hisenda catalana que servís per a una recaptació immediata d’impostos com l’IRPF, l’anomenat programa ‘e-Spriu’, que substituïa el programa anterior batejat com a Gaudí, poc eficient. L’aleshores secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, va defensar el programa com un sistema per dotar a la Generalitat d’un sistema de recaptació independent dels sistema espanyol i que podria servir de base per qualsevol impost.
La recaptació de les cotitzacions del Règim de la Seguretat Social era un dels objectius que s’encabien en aquesta gestió, tot i que aleshores els tècnics del departament abonaven la tesi d’un temps d’hibridació amb l’Estat espanyol pel pagament de les pensions. De fet, aquest objectiu també ha estat entre els més cobejats del sobiranisme basc que sempre havia trobat la negativa de l’Estat que esgrimia el principi de “caixa única de la Seguretat Social”.