A poc a poc es va sabent qui formarà part del consell acadèmic independent per a la confecció de l’acord de la claredat que està intentant impulsar -sense massa sort- el Govern de la Generalitat. Segons va publicar aquest dissabte el diari El País una de les integrants d’aquest “consell de savis” -que liderarà el doctor i professor de la UPF, Marc Sanjaume– per aconsellar el govern serà Àstrid Barrio, una politòloga que mai ha amagat la seva catalanofòbia ni les seves abismals diferències amb l’independentisme fins a tal punt de negar el dret a l’autodeterminació de Catalunya.
De fet, aquest mateix dissabte Barrio va publicar, com és habitual, un article d’opinió a elPeriódico on exposa les seves idees sobre aquest acord de claredat. En aquesta línia la politòloga, assegura en l’escrit -i en un tuit- que si el Govern de la Generalitat fa les preguntes adequades al consell d’experts, “serà possible abordar, des de la serenitat del debat acadèmic, quins són els millors instruments per a resoldre conflictes polítics” a Catalunya sense haver de passar per la celebració d’un referèndum.
Bona prova de l’odi quasi visceral cap a l’independentisme de Barrio envers l’independentisme és aquesta intervenció al programa Més 324 de fa uns anys que diversos usuaris han recuperat en llegir la notícia. En aquest fragment, Barrio es mostra completament en contra del referèndum assegurant que ni va ser pacífic ni va ser legal. Per un costat ella considera que no va ser pacífic, perquè la votació “va ser imposada” a una gran part del poble de Catalunya perquè els van obligar a “acatar unes lleis que responien amb la legalitat vigent”. Alhora considera que no va ser legal perquè es basava en “l’estat d’ànim del govern” i això posava en risc l’estat de dret.
Astrid Barrio. El referèndum “no és pacífic” perquè “és imposat”. “És un fet violent”. “Un risc per la democràcia i l’estat de dret”. pic.twitter.com/D4MaMq8kYV
— Kasper Juul (@KasperJuuI) January 10, 2017
Reaccions en contra
No han estat poques les figures polítiques catalanes, sobretot de l’òrbita de Junts, que ja han mostrat la seva disconformitat envers aquesta designació per part del govern. Un exemple d’aquestes reaccions ha estat el que fou delegat del Govern a Madrid, Gorka Knörr, que s’ha preguntat “què podria sortir malament” amb el fitxatge de Barrio. O per l’expresidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzié, que aprofitant un tuit on la politòloga espanyolista carrega contra els presos polítics ha recordat que aquesta designació és com posar el lloc a vigilar les gallines. A tot això la professora universitària s’ha preguntat si el govern busca eixamplar la base o pateix de síndrome d’Estocolm.
Per altra banda, l’exdiputat de la CUP, Antonio Baños, assegura que amb el fitxatge de Barrios aporta “bastant claredat els objectius de la comèdia”, és a dir de la proposta del Govern.
El periodista Bernat Deltell, per la seva part, repassa -en un llarg fil a Twitter- la figura de Barrio, tot recordant que l’any 2019 va assegurar que a Catalunya “no hi ha presos polítics ni exiliats” sinó que la seva situació arribava per haver “violentat les normes comunes d’obligat compliment per a tothom”.
7)
— Bernat Deltell (@Bernat_Deltell) April 15, 2023
El 25 de setembre de 2019 assegurava que “ni hi ha presos polítics ni hi ha exiliats ni estan a la presó o fora d’Espanya per haver defensat unes idees legítimes sinó tristament per haver violentat les normes comunes d’obligat compliment per a tothom”https://t.co/O6tpjqiMPn
34
2
