El Govern assegura que el 60,8% dels acords d’investidura pactats amb la CUP s’estan executant i eleva fins al 91,8% el nombre de mesures que estan en marxa, segons un document intern al qual ha tingut accés l’ACN. Un any després de la investidura d’Aragonès, el Govern intenta recuperar la confiança dels anticapitalistes, molt crítics amb el plantejament de la Generalitat després de la victòria del 52% a les eleccions del 14-F. De fet, la CUP posa un suspens al grau de compliment del pacte.
El document filtrat per la Generalitat xifra en un 6,7% els acords que ja s’han complert, en un 60,8% les mesures que estan en procés d’execució i en 24,3% les que estan planificades. El novembre del 2021 el Govern va situar en un 80% les propostes que estaven en execució o planificades, la qual cosa vol dir en sis mesos el percentatge ha crescut en 12 punts fins a arribar al 92% actual. L’executiu comptabilitza 71 accions concretes pactades amb la CUP. Segons l’executiu de Pere Aragonès, el principal escull per implementar totes les mesures pactades amb la CUP és l’elevat cost econòmic.
La CUP manté la qüestió de confiança al Govern
El grup parlamentari de la CUP té una visió diametralment oposada a la del Govern i considera que el pacte d’investidura no s’està implementant. La formació anticapitalista ha avançat que si els pressupostos del 2023 són una continuïtat dels del 2022 serà molt difícil, per no dir impossible, que la CUP els pugui votar. A més, el partit ha assegurat que mantenen la qüestió de confiança a Aragonès pactada amb ERC per a l’equador del mandat i que havia de servir per mesurar el grau de compliment del pacte.
La CUP ha estat molt crítica per la “geometria variable” del Govern Aragonès, que ha aprovat moltes mesures amb el suport del PSC i els comuns, i ha instat el president a donar explicacions sobre la marginació de la formació anticapitalista a l’hora de pactar lleis i decrets. Per la seva banda, el Govern assegura que ara mateix la qüestió de confiança no està sobre la taula per l’actitud bel·ligerant de la CUP, que es va negar a aprovar els pressupostos del 2022 i ha obligat l’executiu a buscar el suport de socialistes i comuns per tirar endavant mesures importants.
La gran crítica de la CUP és que no hi hagi avenços en la cerca d’una estratègia unitària de confrontació democràtica contra l’Estat, tal com va reclamar després de les eleccions. Els anticapitalistes lamenten que només s’hagi avançat en la internalització del 061 i en la Renda Bàsica Universal, malgrat que aquesta última ja no és una prioritat del Govern. Tampoc agrada la lentitud per crear una elèctrica pública i critiquen que no s’hagi augmentat el personal docent per fer front als nous reptes de l’escola.
