El petit municipi de Gósol, al Prepirineu, on viuen 237 habitants, té una situació administrativa enrevessada. Situat als peus del Pedraforca i dintre del parc natural del Cadí-Moixeró, Gósol pertany al Berguedà, però és l’únic municipi d’aquesta comarca que està dins de la demarcació de Lleida i, per tant, depèn de la Diputació lleidatana. Pel que fa al partit judicial, pertany al de Solsona. I des del punt de vista eclesiàstic, depèn del Bisbat d’Urgell.
Aquesta dependència de quatre administracions afecta el dia a dia dels veïns, que se senten discriminats, i de l’Ajuntament, ja que hi ha serveis, o subvencions i ajudes que no poden tramitar al Consell Comarcal del Berguedà perquè depenen de la Diputació de Lleida. L’alcalde del municipi, Rafel López (ERC), explica a El Món que volen passar a la demarcació de Barcelona i deixar enrere aquesta situació administrativa complicada. “Des de l’Ajuntament considerem que estem en una situació molt crítica i en els pròxims 8-10 anys ens juguem el futur del poble i en aquesta situació partim amb desavantatge i és una cosa que volem solucionar”, defensa.
López detalla que aquesta dependència de diferents administracions “complica la vida al poble i la feina de l’Ajuntament”. Per exemple, la població quan vol fer gestions ha d’anar a Lleida, que està a tres hores de Gósol, mentre que Berga o Manresa, “ciutats de referència” del municipi, que estan a 45 minuts i 1 hora i 15 minuts respectivament. A més, el municipi compta amb transport públic fins a la capital de la comarca del Berguedà, mentre que, d’altra banda, “no hi ha cap mena de transport que ens connecti amb Lleida”.
Un municipi poc identificat amb Lleida i una Diputació que busca solucions
Un altre aspecte que subratlla l’alcalde a l’hora d’impulsar aquest canvi és l'”identitari”, ja que Gósol “històricament ha tingut poca relació” amb la resta de poblacions de Lleida ni amb la resta de la província perquè Gósol sempre ha “tirat més cap a Barcelona, cap al Berguedà o al Bages per quasi qualsevol gestió”. D’altra banda, descriu “situacions estranyes” com, per exemple, que l’escola del municipi pertany a una zona d’escolars rurals (ZER), i no pot accedir als serveis que ofereix la seva ZER perquè “pertany a una altra província”.
La Diputació de Lleida va anunciar a inicis de novembre que reforçarà fórmules específiques per compensar la situació especial de Gósol. De fet, el president, Joan Talarn es va desplaçar fins al municipi per traslladar-los que, de cara al pressupost del 2024, ja s’incrementarà l’aportació a través d’alguns plans financers per compensar serveis de la Diputació que es presten a través dels consells comarcals i que no coincideixen amb els del Consell del Berguedà o la Diputació de Barcelona. Tot i això, l’alcalde creu que “per molt bona voluntat que tingui la Diputació de Lleida” mai obtindran el mateix servei que si entren a formar part de la de Barcelona.
Tràmits per fer el canvi i un referèndum a la població
Per fer el canvi territorial, Gósol necessitaria un informe favorable tant de la Diputació de Barcelona com de la de Lleida. També del Consell Comarcal del Berguedà i el vistiplau de la Generalitat. En aquest sentit, l’alcalde assegura que les quatre parts implicades en l’assumpte els donen “el seu suport”. Però, tot i això, l’última paraula la tindria el govern espanyol i, en aquest sentit, admet que és una “qüestió complicada” perquè cal canviar les fronteres territorials i provincials.
Rafel López no descarta que el municipi celebri un referèndum per conèixer el parer dels habitants del municipi sobre aquest canvi de Diputació: “De moment no s’ha parlat de referèndum, però sí que és possible que es faci”, assegura. Així mateix, exposa que pel que han pogut copsar fins ara “la majoria de la població de Gósol se sent berguedana”. De fet, una altra opció seria que el municipi s’integrés totalment a Lleida i a una comarca de la província, però l’alcalde deixa clar que “en l’àmbit emocional no s’acceptaria sortir del Berguedà”.
Gósol no és l’únic cas singular de Catalunya, però aquest problema té una solució “complexa”
El cas de Gósol no és l’únic cas singular a Catalunya. Per exemple, a la Cerdanya 11 municipis formen part de la demarcació de Girona mentre que 6 són de Lleida. D’altra banda, a Osona, Espinelves, Vidrà i Viladrau formen part de la demarcació de Girona en lloc de la de Barcelona. Una problemàtica que es deu a la “manca de concordança” entre la divisió territorial catalana del 1936, dissenyada pel geògraf Pau Vila, i la divisió espanyola per províncies de l’any 1833. Així ho expressa l’excap de secció de Delimitació Territorial al Departament de Governació del 1990 a 1996 i doctor en geografia i catedràtic de la Universitat de Barcelona, Joan Tort, i lamenta que “el sistema espanyol tendeix a mostrar-se inflexible a l’hora de fer canvis”. “No és impossible, però és extremament complex”, afirma.
Tort creu que els alcaldes de municipis petits com Gósol “tenen les de perdre” per diferents raons. D’una banda, assenyala que la divisió provincial té un protocol “molt complex” i és “extremament conservador” pel que fa a la jurisdicció territorial. De fet, assenyala que el procediment perquè Gósol canviï de província i s’integri a la Diputació de Barcelona hauria de fer-se a través d’una llei orgànica perquè “s’altera la divisió provincial, que és matèria competencial màxima, i legislativament requereix aquest formalisme”.
D’altra banda, apunta que el sistema administratiu a vegades es comporta de manera” tremendament perversa” en relació amb els interessos de la ciutadania, ja que un ajuntament petit “no val res” i la seva ciutadania “importa molt poc” en temes comptables, de vots i d’eficàcia de l’acció política. Tot i això, apunta que el cas d’aquest municipi del Berguedà és un dels “més clars” i que l’Estat espanyol podria rectificar la divisió provincial i judicial, però insisteix sobre el “tractament dramàtic” que rep un municipi petit. “No hi ha una voluntat clara per part de l’administració de resoldre aquestes coses i sobretot amb relació a casos que són absurds perquè són municipis petits i no costaria res fer-ho”, conclou.
