El conseller d’Economia, Jaume Giró, ha denunciat aquest divendres a la reunió del Cercle d’Economia que se celebra a Barcelona que la deriva autoritària d’Espanya pot conduir “a la ruïna política, econòmica i moral”. Giró ha fet una intervenció d’un elevat contingut polític relacionat amb l’economia i ha fet una denúncia de la situació del “duríssim exili” del president Carles Puigdemont, “massa sovint silenciat”, com també de la del vicepresident Oriol Junqueras. El conseller també ha personalitzat en el cas d’Andreu Mas-Collell i ha fet menció als 3.000 represaliats del Procés. Giró ha lamentat “l’assetjament per part de l’Estat” del qual en són “víctimes una colla àmplia de ciutadans”. Així mateix, el conseller ha advertit que “si les coses continuen així” caldrà plantejar-se “qui voldrà fer política en aquestes condicions” i s’ha preguntat “quina mena de democràcia tindrem si agafem por de participar a la vida pública”.
Giró ha aprofitat la seva intervenció, pocs minuts abans de l’arribada del president espanyol, Pedro Sánchez, per denunciar el sistema de transferències de l’Estat a les comunitats, que ha definit com “un mecanisme pervers de vassallatge”, que fa que Catalunya sigui com si “fos un país menor d’edat i la seva situació financera la d’un adolescent que demana cada divendres la paga als seus pares”. El conseller ha subratllat que la “dependència financera” de Cataluny respecte a l’Estat és evident ja que el 81,5% dels ingressos del Govern de la Generalitat “procedeixen de les transferències directes de l’Estat”.
La intervenció de Giró al Cercle d’Economia ha anat orientada, en una primera part, ha corregir el relat sobre la decadència econòmica com a conseqüència del moviment independentista. El conseller ha reconegut que els anys abans de la pandèmia van ser “d’una altíssima intensitat i amb mobilitzacions sense precedents” i que “es va instal·lar el mantra que la mobilització i la manera de governar estaven repercutint directament contra la fortalesa de la nostra economia”. Giró s’ha referit també, per contradir-lo, al relat que es va instal·lar sobre “la fuita d’empreses”, presentada com “una hemorràgia espontània que havia de deixar el país en coma, una Catalunya s’estava empobrint a causa del Procés, amb recursos drenats que marxaven cap a Madrid”. El conseller ha dit que les dades desmenteixen per complet aquesta narrativa.
Lluny de confirmar aquest escenari de catàstrofe, Giró ha dit que les dades demostren que justament passava “el contrari”. El conseller ha relacionat les narratives negatives al voltant del Procés a la “posveritat” perquè entre 2014 i 2020, ha assegurat, Catalunya va viure “un moment econòmic vibrant”. El PIB de Catalunya va créixer un 2,8%, un punt més que la mitjana de la zona euro i el país es va obrir a l’exterior: “Les empreses exportadores regulars van passar en sis anys de 1.400 a 17.000, el 25% de totes les exportacions de l’Estat surten de Catalunya”. Giró també ha manifestat que la taxa d’atur es va reduir del 23% del 2014 a l’11% del 2019. El conseller també ha defensat que el PIB de Madrid, que ha crescut del 14,8% al 19,3%, no ho ha fet a costa l’economia catalana, “que s’ha mantingut en el 19%”. “Els anys previs a la pandèmia Catalunya no va perdre pistonada”, ha reblat.
Durant la seva exposició, Giró ha anunciat la creació d’una secretaria per la gestió dels fons europeus i ha reclamat la “cogestió” d’aquests fons. El conseller també ha posat en relleu que gairebé el 50% d’ajuts que s’han donat a l’estat per la pandèmia els ha aportat el Govern català. De 3.600 milions d’euros en ajuts concedits a l’estat per la pandèmia, 1.800 els ha concedit Catalunya, ha defensat Giró.
12 
