Una polèmica política que sacseja Xile els darrers dies té a l’epicentre el consolat xilè a Barcelona i l’independentisme català. La controvèrsia s’ha produït per la designació d’un nou agregat cultural que, en lloc de tenir la base d’operacions a Madrid, la tindrà a la capital catalana. Aquest fet ha generat el malestar de l’actual cònsol general xilè a Barcelona, Jaime Ferraz, que en un correu que s’ha filtrat a la premsa xilena ha lamentat que no l’hagin informat abans de la designació. El diplomàtic adverteix, a més, que la figura d’agregat cultural ha d’operar des de Madrid i no des de Barcelona perquè “l’independentisme pot utilitzar aquest argument en benefici de la seva causa política” i això, opina, podria generar problemes diplomàtics.
Ferraz posa el crit al cel per aquesta decisió que, segons apunta, “no correspon exactament amb els interessos de la nostra política exterior”. El cònsol general qüestiona la decisió que han pres els seus caps: “Aquest tipus de decisions s’han de coordinar amb l’antelació necessària, així com també ponderar els efectes polítics en aquesta comunitat autònoma i com pot ser utilitzat que un agregat cultural per a Espanya funcioni des de Barcelona i no des de Madrid”. Els diplomàtics xilens, com els de molts altres països, han actuat amb cautela durant el Procés per evitar-se conflictes diplomàtics. El correu de Ferraz posa en evidència de quina manera els diplomàtics van amb peus de plom a Catalunya.
El nou agregat cultural, fill d’una víctima de la dictadura Pinochet
A banda de la ubicació de la base del nou agregat cultural, la nova designació s’ha convertit en polèmica perquè és Germán Berger Hertz, fill de la diputada Carmen Hertz i de Carlos Berger, víctima de la dictadura de Pinochet. Això ha aixecat veus en contra perquè denuncien nepotisme. Berger és cineasta i documentalista i va ser nomenat director de la Secretaria de Comunicacions del palau presidencial de La Moneda el juliol del 2015, càrrec que va abandonar el setembre de l’any següent, segons informen mitjans xilens. El pare del nou agregat cultural, Carlos Berger, va morir en el marc de l’anomenada Caravana de la Muerte, el nom amb què es va batejar una comitiva que des del 1973 va viatjar per diferents punts de Xile per acabar amb els opositors que podien oferir una major resistència al règim instaurat per Pinochet.
La queixa del cònsol general a Barcelona es va enviar a alts càrrecs del ministeri d’Afers Exteriors de Xile, al capdavant del qual hi ha l’advocada Antonia Urrejola, propera al Partit Socialista de Xile, i que el nou president, Gabriel Boric, va designar ministra el passat 11 de març. La filtració va coincidir amb el retorn de la ministra d’un viatge a Espanya que es va qualificar d’exitós. Segons la premsa xilena, la filtració s’ha fet per mala fe ja que l’ambaixador espanyol a Xile, Rafael Garranzo, hauria estat informat de la designació del nou agregat cultural.
El cònsol general xilè a Barcelona acaba sancionat per la filtració d’un correu
El correu ha acabat generant una penalització contra el cònsol general xilè a Barcelona, que ha estat sancionat amb una anotació de demèrit, una “taca en l’expedint” de les seves funcions com a diplomàtic, indiquen a EL MÓN fonts diplomàtiques. L’oposició xilena està aprofitant aquest afer per atacar el govern de Boric, ja que la mare del nou agregat cultural és presidenta de la Comissió de Relacions Exteriors de la Cambra Baixa i ha sortit en defensa del seu fill.
El nou govern xilè manté bones relacions amb els Comuns. De fet, una delegació d’aquest espai polític encapçalada per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; el diputat al Congrés Gerardo Pisarello, i la coordinadora de Catalunya en Comú, Candela López, van viatjar al març a Xile, on van entrevistar-se amb el nou president i van assistir a la seva presa de possessió. Boric, que té ascendència catalana i croata, va denunciar la violència policial espanyola l’1-O.
7 
