L’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha presentat un recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) contra la sentència del Tribunal Constitucional (TC) que confirmava la pena d’11,5 anys de presó imposada pel Tribunal Suprem per referèndum de l’1-O. En el seu escrit a Estrasburg, Forcadell denuncia que la vulneració de drets i la parcialitat “vergonyosa” del tribunal espanyol i del jutge instructor del cas, Pablo Llarena. L’expresidenta del Parlament vol aprofitar els vots particulars de les últimes sentències contra el Procés per minar la credibilitat del TC.
El seu recurs possiblement s’acumularà amb la resta de causes dels presos polítics, informa l’ACN. La defensa de Forcadell, formada per Olga Arderiu, Raimon Tomàs i el reconegut jurista basc Iñigo Iruín, va presentar l’escrit la setmana passada i creuen que el procediment s’allargarà durant mesos i possiblement anys.
Els advocats han explicat que el cas de Forcadell és diferent del de la resta de presos polítics, ja que no hi ha precedents a Estrasburg d’un cas de possible vulneració de la inviolabilitat parlamentària o la prohibició de debats en una cambra legislativa per part d’un tribunal. Al seu escrit, els lletrats denuncien que el Suprem ha ignorat la seva pròpia doctrina, que estableix que els debats parlamentaris han de ser lliures i que les resolucions només es poden anul·lar a posteriori.
Falta d’imparcialitat del TC
El recurs també apunta contra el TC, que va prohibir els debats parlamentaris i va reclamar a la fiscalia que perseguís penalment la Mesa. La defensa de Forcadell denuncia que el TC va rebutjar la recusació dels magistrats que van revisar el seu recurs contra la sentència del Suprem –que eren els mateixos que van prohibir els debats– perquè asseguraven que no hi havia més magistrats disponibles.
Així mateix, els advocats de Forcadell critiquen que el Tribunal Suprem jutgés Forcadell quan tots els actes denunciats s’havien produït a dins de Catalunya, per la qual cosa consideren que la seva causa s’hauria d’haver tramitat al TSJC, com sí que va passar amb la resta de membres de la Mesa. Això va impedir que Forcadell tingués accés a una segona instància judicial.
6 
1 
