De l’atestat a l’escrit amb què demana la conclusió del sumari. Així es pot descriure la feina que la fiscalia de l’Audiència Nacional ha fet en l’escrit amb què sol·licita processar els membres dels CDR detinguts el 23 de setembre de 2019, en el marc de l’Operació Judes, per pertinença a organització terrorista i tinença i fabricació d’explosius. L’escrit d’incoació de sumari ordinari pels 9 processats, els fiscals d’antiterrorisme compren absolutament el relat del darrer atestat de la Guàrdia Civil lliurat al jutjat central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional. En concret, un “informe atestat recopilatiu” de caràcter “reservat” de 103 pàgines, amb data de 20 de maig i signat per la capitana de la Unitat de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya al qual també va tenir accés El Món. Així, el ministeri públic rebla l’original, i estrambòtica, tesi de l’institut armat amb què relaciona la CUP i les seves formacions principals -Endavant Osan i Poble Lliure- amb la creació dels CDR i els suposats Equips de Resposta Tàctica, amb el Tsunami i, fins i tot, amb Batman, el CNI català o Terra Lliure.
En l’escrit, el fiscal sostè que s’ha acreditat que pretenien atemptar contra “objectius prèviament seleccionats” i que tenien com a finalitat “aconseguir la independència mitjançant la violència en la seva màxima expressió, forçant la separació de Catalunya de la resta d’Espanya”. El relat de la fiscalia emfatitza en els seus primers paràgrafs la història dels CDR i la seva relació amb la formació anticapitalista. “Els Comitès de Defensa de la República (CDR) tenen el seu origen en els denominats Comitès de Defensa del Referèndum que es creen a mitjans de 2017, amb origen a l’entorn de CUP (ENDAVANT-OSAN) i fins i tot es poden vincular a la proposta anterior, de Poble Lliure, de creació de Grups de Defensa de la República Catalana (GDRC)”, escriuen els acusadors públics calcant l’atestat dels analistes del cos policial.
En aquesta línia, interpreten que els CDR van patir el “sentiment de frustració” en veure que “no s’implementava el mandat del Primer d’Octubre de constituir una República independent de l’Estat espanyol”. En aquest marc, els CDR, i sempre segons la Fiscalia, es van professionalitzar i van crear els anomenats Equips de Resposta Tàctica (ERT) -un nom que, que per cert, apareix per primera vegada en els atestats de l’Operació Judes-. Així mateix consideren que l’existència més enllà de l’1-O dels CDR “suposa l’adopció de la idea original de Poble Lliure”. En la mateixa línia, fiscalia descriu els ERT com un “grup clandestí d’individus de la màxima confiança que es mostren totalment lliurats a la causa, a qui li haurien estat encarregades les accions més sensibles”.
A partir d’aquí, fiscalia enceta una narració farcida de qualificacions com ara “activisme radical”, “atemptat” o “explosius” així com “organització terrorista”. Fins i tot, els fiscals fan un apunt destacat que els 9 processats utilitzaven materials que podria servir per fer Cloratita per remarcar que era utilitzat per Terra Lliure en atemptats de 1988 i 1992. En la mateixa línia, fiscalia entèn accions com “vessament d’oli a la C55”, “talls de carretera” o “aixecament de barreres de peatge” com accions “violentes”. L’escrit també pormenoritza les suposades compres per pressumptament fabricar material explosiu, o precursors d’explosius com termita o amonal en un hipotètic “laboratori clandestí”. El ministeri públic també subratlla les mesures de seguretat de les comunicacions que, a parer dels investigadors, tenien els nou processats. Ara bé, la fiscalia no té cap problema en citar la “Batcova” -el famós nom de l’amagatall de Batman- que apareix en un grup de Signal anomenat “Gaarpata” que utilitzaven per comunicar-se entre ells. La Batcova pels investigadors i la fiscalia, era el lloc on haurien fabricat “artefactes explosius i incendiaris”. Ara bé, sense concretar-ne quins ni si n’han trobat cap de fet.
En la narració del sumari, els fiscals també emboliquen els arrestats el 23S amb el Tsunami Democràtic -que també té una causa oberta a l’Audiència Nacional per terrorisme-. Concretament, acusen a cinc d’ells de “participar en diverses reunions sobre els preparatius que la plataforma Tsunami Democràtic va portar a terme per a futures accions que va desenvolupar a l’aeroport i el tall de les autopistes que finalment, es van executar rere la sentpencia de la causa especial 20907/2017 de l’any 2019“. Ara bé, fiscalia és limita a dir que aquestes trobades són “incontables” però no en concreta cap en el seu escrit.
Per altra banda, el ministeri públic també compra l’explicació de la Guàrdia Civil en tant que dona per fet que els encausats van “assumir l’encàrrec del CNI català per aportar logística necessària per cometre una acció en la que es pretenia ocupar el Parlament”. Fins i tot, computen un pressupost de 6.000 euros -la policia- per executar els plans que va idear aquesta misteriosa entitat anomenada “CNI català”. La resta de l’escrit inclou recerques de Google de suposats objectius per cometre accions -Parlament, quarters, conselleria d’Interior, Fiscalia, Tribunal Superior de Justícia o Torres d’Alta Tensió- sense cap anotació concreta, piulades de comptes de Twitter contra l’Audiència Nacional, documents oberts de la xarxa, geolocalitzacions de mòbils que només acrediten reunions i participacions en protestes populars o concentracions davant la delegació del govern espanyol, o l’ocupació del Prat. Sorprenentment, trobades celebrades després de ser detinguts. Un grapat d’indicis interpretats pels agents d’informació de la Guàrdia Civil i calcats pel ministeri públic.