La Junta de Seguretat celebrada al Palau de la Generalitat aquest dijous ha rebentat la bombolla de la política expansiva dels Mossos d’Esquadra. La retirada de l’agenda del pacte per tal que els Mossos també fossin policia integral a dins els recintes dels ports i aeroports, afegida a l’entrada del CNP i la Guàrdia Civil al 112, ha evidenciat el full de ruta de l’actual conselleria d’Interior i Seguretat Pública, dirigida per la consellera Núria Parlon amb el director general de la policia Josep Lluís Trapero.
De fet, la conselleria d’Interior i el ministeri del mateix ram havien aprofitat l’escletxa de l’acord de pla de seguretat de la Copa Amèrica per aclarir les funcions de la policia marítima dels Mossos, creada i alimentada per l’anterior cap del cos, Eduard Sallent, i criticada sense complexos per Trapero i els seus comandaments més afins i, sobretot, pels cossos i forces de seguretat de l’Estat, amb qui el nou director de la Policia de la Generalitat no vol ni mig problema després del tràngol que va passar arran de l’1-O, pel qual va ser jutjat per rebel·lió, tot i que finalment va ser absolt. Aquell pacte, al qual ha tingut accés El Món, va ser signat el 16 de juliol de 2024 per José Antonio Rodríguez, aleshores director general de coordinació i estudis del ministeri, i Pere Ferrer, aleshores director general de la Policia. El text delimitava i repartia les funcions que eren la base de l’acord que s’hauria d’haver signat en la Junta de Seguretat d’abans-d’ahir. En aquell moment, només en va transcendir una nota de premsa pactada entre les dues administracions per evitar neguitejar la Guàrdia Civil.
L’acord tampoc no era descobrir la sopa d’all, sinó que seguia la fórmula pactada entre la Moncloa i el govern basc per al desplegament total i absolut de l’Ertzaintza a les infraestructures crítiques a Euskadi, en especial, els ports i aeroports. Per altra banda, alts funcionaris d’Interior asseguren a El Món que no entenen “la jugada de l’equip de Parlon i Trapero fent més que marxa enrere en una decisió crucial per al desplegament i normalització dels Mossos”. De fet, recorden que la Junta també ha esquivat assumir totes les competències que encara conserva el Seprona (Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil) i l’entrada definitiva en tots els arxius d’alta sensibilitat de l’Europol.
La Copa Amèrica i els bascos
L’administració de seguretat que dirigia el conseller Joan Ignasi Elena va actuar conjuntament amb l’ofensiva basca per estirar competències cap als Mossos. En aquest sentit, Pedro Sánchez va signar amb els bascos un acord detalladíssim, al qual ha tingut accés El Món, amb què l’Ertzaintza “assumeix com a policia integral la responsabilitat policial dels plans de suport operatiu a les infraestructures crítiques al port de Bilbao, inclòs el mateix port i la seva zona restringida”. En la mateixa línia, la policia basca s’integrava en els equips d’inspecció portuària i entraven en el sistema Secureport.
El mateix objectiu tenien els Mossos i abans de la Junta de Seguretat van aprovar, pactar i signar el repartiment de les funcions en el marc de la Copa Amèrica. “Va ser la prova del nou que teníem les competències i que la llei ens ho permetia, d’aquí que Fernando Grande-Marlaska no s’hi podia negar”, recorden les mateixes fonts del departament. En aquest sentit, recorden que la Junta de Seguretat es va suspendre per la convocatòria electoral, però, en canvi, la Copa Amèrica no i, per tant, calia deixar negre sobre blanc les funcions que assumien els Mossos com a policia marítima. “Com a exemple de l’estratègia pactada amb la Moncloa en ports i aeroports, els Mossos estaven construint la nova comissaria a l’aeroport del Prat de Barcelona”, subratllen les mateixes fonts.
“Control i vigilància”
D’aquesta manera, el document establia que els Mossos serien els responsables del “control i vigilància de les bases i instal·lacions dels equips en sòl portuari i vigilància de les embarcacions amarrades al Port”. A partir d’aquí, s’identificaven els Mossos com els responsables de les “aigües interiors del Port, el control de la làmina d’aigua fins a la bocana nord i la vigilància subaquàtica”. Pel que fa a les aigües exteriors, desenvoluparien les funcions de vigilància i protecció “que els fossin assignades”. I, per acabar, tindrien les funcions de “policia judicial i investigacions que es requereixin en l’àmbit de la línia de costa i aigües interiors”.
Aquest acord signat era la concreció en un operatiu del preacord de la Junta de Seguretat, que establia fil per randa la literalitat del pacte amb els bascos. Així mateix, extrapolava les funcions de Mossos a Barcelona a la resta de ports de Catalunya com el de Tarragona o Palamós. L’acord també contemplava que els Mossos entrarien com a policia a la “zona aire” dels aeroports de Barcelona, Girona i Reus, una zona fins ara controlada per la Guàrdia Civil i, en algun cas, el Cos Nacional de Policia. De fet, ports i aeroports eren per al Departament d’Interior, el mateix negociat, de la mateixa manera que s’assimilava en l’acord amb el País Basc en ser definides com a “estructures crítiques”. Ara l’administració de Salvador Illa hi ha renunciat. De nou, els bascos passen per davant dels catalans.
