“Què cony és la UDEF?”. Aquesta diuen que va ser la pregunta que va formular el president Jordi Pujol quan li van dir que aquesta unitat del Cos Nacional de Policia, que respon a l’acrònim de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal, investigava la seva família. De fet, era una pregunta lògica en un temps en què la UDEF protagonitzava totes les grans causes de corrupció política i empresarial. En canvi, ara, el paper de la UDEF, força tocada pels escàndols d’alguns dels seus comandaments, com el cas de Madrid, ha estat substituït per l’UCO. És a dir, la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil.
L’UCO ha esdevingut la gran protagonista de l’agenda mediàtica espanyola dirigint operativament les profuses instruccions dels casos Cerdán, Koldo, Ábalos, del ja exfiscal general de l’Estat Álvaro García Ortiz o el cas de la SEPI, que dirigeix el capità Antonio Balas, del qual la suposada claveguera del PSOE -la del cas Leire- en volia obtenir informació delicada. Sia com sia, aquesta unitat és al centre de totes les perquisicions que assetgen el PSOE, un partit que, per altra part, gran part de l’institut armat creu que ha intentat reduir-lo a una policia del que es coneix com “l’Espanya buidada”.
Curiosament, la casualitat ha volgut que el ministeri de l’Interior, dirigit per Fernando Grande-Marlaska, que ha mantingut pols duríssims -que ha perdut- amb part de l’estat major de l’institut armat, hagi decidit aquest dimarts rellevar l’actual cap de l’UCO. Interior ha decidit nomenar el coronel Pedro Merino Castro com a cap de la unitat en substitució de Rafael Yuste, que ha estat ascendit a general i ha de canviar de destí. Merino Castro, que ha prestat serveis a la Moncloa, al Departament de Seguretat Nacional, ja havia estat destinat a l’UCO. Així doncs, coneix una casa peculiar, ja que, si la Guàrdia Civil és un estat dins l’Estat, l’UCO n’és un districte federal. I, a més, viuen una llarga i consolidada lluna de mel amb l’Audiència Nacional i la Fiscalia Anticorrupció.
Des de 1987
L’UCO es pot definir com l’òrgan central del servei de la policia judicial de la Guàrdia Civil. De fet, és el cos d’investigadors d’elit de l’institut armat. Creada el 8 de setembre de 1987 a través de l’Ordre General número 86 de la Direcció General de Guàrdia Civil. Un document que organitzava el servei de la policia judicial i definia l’estructura de la Inspecció del servei de Policia Judicial. És el primer document on apareix el concepte d’UCO. La idea va ser centralitzar en una única unitat els diferents grups d’investigació criminal d’arreu de l’estat. Ara bé, amb una diferència destacable respecte de les unitats territorials de policia judicial que cada comandància podia tenir: la seva mobilitat geogràfica i una alta especialització.
De bon principi, l’UCO es dividia en diversos departaments. En concret: delictes contra les persones, delictes contra la propietat, delictes econòmics i delinqüència internacional, departament de recerca d’incendis i grans catàstrofes i una secció de suport, de caràcter logístic, que després seria copiada pel CNP, amb l’activa Unitat Central de Suport Operatiu (UCAO, en l’acrònim espanyol).
Uns grups que, teòricament, s’especialitzaven en la investigació analítica i molt allunyada de la seguretat ciutadana o de les accions d’intervenció. Així mateix, separada del poderós Servei d’Informació que es divideix en tres unitats centrals especials. En detall, l’UCE-1, que atenia el seguiment d’ETA, i continua treballant en l’àmbit del terrorisme intern. L’UCE-2 que és l’àrea que s’ocupa de l’amenaça gihadista, ampliada des dels atemptats d’Atocha de 2001. També s’encarrega de “grups delinqüencials organitzats amb potencial desestabilitzador”. I, en darrer terme, l’UCE-3, que s’encarrega de les “amenaces desestabilitzadores de l’Estat”. En concret, aquesta darrera és un calaix de sastre on s’investiguen els moviments “antisistema” -sense especificar quins-, “grups racistes o xenòfobs”, amenaces a la “defensa nacional” o “activitats contràries a la normativa vigent”. Per exemple, van ser els encarregats d’investigar el sobiranisme i el procés independentista, en casos com Tsunami Democràtic o l’operació Judes.
“Especial transcendència”
La Unitat Central Operativa, segons indica la relació de llocs de treball, la configuren més de 600 agents. Un equip que coordina les investigacions en l’àmbit estatal i internacional que es consideren de “complexitat o transcendència especial”. A més, tenen com a competència específica el crim organitzat greu i la ciberdelinqüència. Tot sota el paraigua de la Prefectura de la Policia Judicial i amb una divisió de tasques en grans departaments. Així, sostenen el departament de coordinació i plans; el departament contra el narcotràfic; el departament d’investigació econòmica i anticorrupció; el departament dels delictes contra les persones i el patrimoni; el departament contra el cibercrim i el departament de suport tecnològic operatiu. Les úniques divisions territorials de l’UCO són els ECO, acrònim d’Equips contra el Crim Organitzat que s’especialitzen en zones concretes, com per exemple, el Camp de Gibraltar o Galícia, on les xarxes de crim organitzat tenen una base continuada.
En l’historial de l’UCO, a més dels casos recents, cal subratllar sumaris i investigacions de gran transcendència política i mediàtica. Un dels que va fer arribar al gran públic va ser el cas Luis Roldán, el primer director civil de l’institut armat que va dilapidar recursos del cos, es va donar la fuga i va generar una crisi política de primer ordre. L’UCO també va ser l’encarregada d’investigar el segrest de l’empresari aragonès Publio Cordón, per part dels GRAPO, el cas del segrest de la farmacèutica d’Olot o casos de corrupció com l’operació Lezo, Malaya o Púnica, relacionades amb escàndols protagonitzats pel PP. Però l’UCO també va guanyar molt protagonisme mediàtic en relació amb la desaparició, encara per resoldre, de Madeleine McCann, elaborant un informe que va servir per desmuntar diverses teories policials que entrebancaven la investigació i, per descomptat, el cas de Diana Queer. Precisament, el cas de Queer va significar l’expansió mediàtica d’un cap defenestrat de l’UCO com va ser el tinent coronel Manuel Sánchez Corbí, que va tenir relació amb la policia patriòtica i que es va incorporar a Acciona quan va penjar l’uniforme. L’empresa relacionada amb Santos Cerdán i Koldo Garcia i que ha quedat en un segon pla del sumari.
Per entendre l’UCO, primer la Guàrdia Civil
Per entendre l’UCO, primer cal contextualitzar el que significa la Guàrdia Civil. D’aquí que sigui extremadament recomanable acudir al llibre La Guàrdia Civil i els orígens de l’estat centralista (Editorial Crítica, 1982), del socialista històric Diego López Garrido. Un llibre que descriu l’institut armat com un “exèrcit d’ocupació”. De fet, l’explica com un “formidable instrument de centralització” per crear l’Estat modern. La idea de López Garrido és que, en la segona meitat del segle XIX, Espanya va destacar per una forta tensió entre l’Estat central en expansió i els poders locals. Per tant, el poder de Madrid va optar per un cos policial, de caràcter militar però de servei civil –inspirat en els incipients Mossos d’Esquadra-, que alliberés l’Estat d’utilitzar l’exèrcit regular i de lleves contra la població civil.
“Això explica que calgui habilitar un espai de poder per a un cos de seguretat coercitiu, separat de l’ens municipal, en tant que agent de l’Estat central. Una espècie d’exèrcit d’ocupació, ocupació en aquest cas del mateix territori nacional, en tant que portador d’una orientació antagònica al poder municipal”, escriu López Garrido. “És realment sorprenent veure com l’expansió de l’administració centralista és seguida, pas a pas, per l’expansió de la Guàrdia Civil”, subratlla l’historiador en la seva tesi. En aquesta línia, conclou que és un procés “en què de vegades no se sap bé si és l’administració la que requereix i utilitza la Benemèrita o és aquesta la que marca de prop aquella”. “La Guàrdia Civil és l’Estat, és Madrid, a qualsevol punt del país, és, com va dir O’Donnell, una força que realitza una veritable ‘ocupació militar’ del territori, fent possible la concentració quartellera de l’exèrcit regular, abans absolutament dispers per tota la superfície d’Espanya”, remarca Garrido.
En definitiva, la Guàrdia Civil esdevé el cos de seguretat que garanteix la continuïtat de l’Estat liberal i en consolida el poder. De fet, va ser un cos que durant la República va patir per la seva subsistència. Però s’hi va mantenir lleial durant el cop d’estat feixista a les zones on no va guanyar l’aixecament. A poc a poc, la Guàrdia Civil s’ha consolidat com un estat dins l’Estat, molt refractària al mercadeig polític de partit però compromesa amb conceptes com la unitat d’Espanya. De fet, només cal tenir present el lema de totes les seves casernes, un “todo por la patria” que pot resultar força inquietant.
L’UCO, un ‘districte federal’
La Guàrdia Civil no ha tingut una bona lluna de mel amb el govern de Pedro Sánchez. N’és un exemple la crisi amb el tinent coronel Diego Pérez de los Cobos, que ha acabat amb el ministre de l’Interior, tot i ser jutge de carrera, derrotat als tribunals. A més cal afegir diversos nomenaments del ministeri per la justícia. De fet, els parasindicats de l’institut armat i l’ambient dins el Consell de la Guàrdia Civil d’oposició a Marlaska s’ha fet notar per diversos motius.
D’entrada, la famosa equiparació salarial amb els Mossos d’Esquadra i l’Ertzaintza, un problema on hi ha més pa que formatge. Però s’hi afegeixen la sensació que Interior apostava més pel Cos Nacional de Policia i deixava la Guàrdia Civil per al trànsit i l’Espanya buidada, fins al punt de retallar-li espais on semblava tenir el monopoli, com ara el servei fiscal, ports i aeroports, el servei marítim o el servei protecció de la naturalesa.
En aquest sentit, la Guàrdia Civil es va posar en guàrdia per l’amenaça creixent que no només el CNP li segava l’herba, sinó que també s’afegien els Mossos d’Esquadra i l’Ertzaintza. A tot això, cal afegir la suposada claveguera del PSOE en què Leire Díez buscava informació delicada dels comandaments de l’UCO que investigaven el PSOE i la Moncloa. Potser l’UCO ha recordat que la Guàrdia Civil encara mana més del que s’imaginen.
