Samarretes de la Legió Espanyola, gorres dels cossos d’infanteria, banderes de la Guàrdia Civil, pancartes del Cos Nacional de Policia, uniformes o roba mimetitzada. Aquests són alguns dels elements que es poden considerar clàssics de les manifestacions unionistes que s’han celebrat a Barcelona els darrers anys. La que s’ha celebrat aquest matí a Barcelona en contra de l’amnistia convocada per Societat Civil Catalana i amb el suport explícit de Vox i el PP no n’ha estat una excepció. Ans al contrari. Ha estat força habitual veure elements i factors militars i policials. De fet, Jupol, el sindicat majoritari del Cos Nacional de Policia (CNP), va fer costat a la convocatòria i va cridar a la seva participació. Avui ha piulat la seva presència i ha difós fotografies de la manifestació.
Un element curiós d’identificació de la reivindicació unionista a partir dels estaments militars i policials. Només cal recordar la manifestació del 8 d’octubre de 2017, la més multitudinària del nacionalisme espanyol a Catalunya, l’aplaudiment de l’aleshores cap de la Prefectura del Cos Nacional de Policia a Catalunya, el comissari Sebastián Trapote, que va fins i tot sortir al balcó per saludar els manifestants. Una imatge impensable en manifestacions fins i tot de policies, i no cal dir de convocatòries independentistes, on no només és gairebé impensable algú amb alguna samarreta dels Mossos d’Esquadra, sinó ni tan sols un Bomber, com havia passat en alguna ocasió. Com a molt, en manifestacions s’hi poden trobar els famosos tres quarts militars amb la bandera alemanya cosida al braç.
De paracaigudistes a Legionaris de samarreta
Així, al llarg del passeig de Gràcia, on ha transcorregut la marxa on haurien participat 50.000 persones segons la Guàrdia Urbana i 300.000 segons els convocants, s’han vist diverses estampes militars o policials. Així, el que semblaven veterans de la Brigada Paracaigudista s’han fet una vistosa foto enmig del passeig entre els aplaudiments de la concurrència amb el lema “Triomfar o morir”. També s’han pogut veure diversos manifestants amb banderes de la Guàrdia Civil cosides a la bandera d’Espanya. Un altre de les banderes habituals ha estat la de la Legió Espanyola, amb el seu lema de “Legionarios a luchar, legionarios a morir”. Un recurs habitual també en samarretes dels assistents.
Fins i tot, alguns dels manifestants portaven boines de les unitats de xoc de la infanteria espanyola o altres han optat per banderes espanyoles amb l’escut o el nom de les unitats, com seria el de l’Escola d’Infanteria de Marina. Una de les crides més usuals ha estat la de “Visca la Guàrdia Civil”, i, de fet, ha estat de les més aplaudides. En definitiva, la utilització dels cossos i forces de l’Estat és comú en actes polítics de la dreta espanyola, per exemple, l’himne de la Guàrdia Civil i de la Legió se sent molt sovint en els mítings i actes de Vox. Al capdavall, Diégo López Garrido, exdirigent del PSOE i un dels redactors del derogat delicte de sedició, té un llibre, “La Guàrdia Civil i els orígens de l’Estat Centralista” (Editorial Crítica, 1982), on defineix l’institut armat com un “exèrcit d’ocupació”.
