La Moncloa té coll avall que, si la llei d’amnistia supera tots els entrebancs polítics i judicials, Carles Puigdemont tard o d’hora tornarà a Catalunya, però de moment no vol posar una data concreta per al seu retorn. El ministre de Presidència en funcions, Félix Bolaños, ha reconegut que és “impossible” que la llei d’amnistia pugui entrar en vigor aquest any —entre altres coses perquè el PP ja maniobra per retenir-la almenys dos mesos al Senat— i apunta que “amb tota seguretat” serà al llarg del 2024. La tramitació parlamentària s’allargarà durant mesos i posteriorment el Tribunal Constitucional haurà de resoldre els recursos de la dreta i les qüestions d’inconstitucionalitat que presentaran la majoria jutges.
“Un cop entri en vigor veurem el recorregut judicial que té” perquè “són els jutges els que s’han de pronunciar i aplicar la llei en cada cas concret”, ha afirmat Bolaños en una entrevista a RAC1. El ministre i home fort de Sánchez en les negociacions d’investidura també ha assegurat que no té dubtes que Felip VI signarà la llei. “El rei compleix escrupolosament les seves funcions constitucionals, i una d’elles és signar les lleis que surten de les Corts”. Els socialistes han optat per registrar en solitari la llei d’amnistia per les reticències d’alguns partits. ERC encara vol revisar alguns “serrells” i el PNB ha dit que no ha vist cap text, mentre que Junts ja el dona per bo.
Una llei consensuada i tramitada d’urgència
El PSOE ha registrat l’amnistia com una proposició de llei i ha demanat que es tramiti pel procediment d’urgència, per la qual cosa el text es podria remetre al Senat en el termini màxim d’un mes. Fonts del Congrés asseguren que la Mesa l’acceptarà a tràmit la setmana que ve. El procediment d’urgència retalla els terminis a la meitat. Si el PP finalment reforma el reglament del Senat disposarà de dos mesos per tramitar-la i tornar-la al Congrés. Això situa l’aprovació definitiva a finals del primer trimestre del 2024, ja que el mes gener acostuma a ser inhàbil a les Corts espanyoles.
El ministre ha aprofitat per posar distància entre la proposició de llei registrada pel PSOE, que és “plenament constitucional”, i la que van entrar a registre els partits independentistes el març del 2021, que era “clarament inconstitucional”. Bolaños creu que entre els dos textos hi ha “diferències de fons” i recorda que la proposició actual “és un text molt pactat, avançat i consensuat” tant amb ERC com amb Junts. Tot i els dubtes expressats a última hora pels republicans, el dirigent socialista considera que el text presentat pel PSOE és “bo” i que era necessari donar-lo a conèixer perquè “hi havia moltes opinions” sobre la llei fetes sobre la base d’especulacions i calia reorientar el debat cap a certeses.
