El govern espanyol, que encapçala Pedro Sánchez, no ha demanat incloure el debat per tractar l’oficialitat del català a la Unió Europea (UE) a la reunió dels ministres d’Afers Exteriors, prevista pel 17 de novembre. El dissabte, 1 de novembre, era el darrer dia en el qual els estats membre podien plantejar a la presidència del Consell d’Europa -que ara està en mans de Dinamarca-, incloure un tema, però l’Estat espanyol no ha fet cap pas per incloure l’oficialitat del català, l’euskera i el gallec en l’agenda d’aquell dia, recull l’agència ACN, que cita fonts diplomàtiques.
Tot i que el termini oficialment s’ha esgotat, el govern espanyol podria demanar, el mateix 17 de novembre, durant la reunió incloure el punt, però la petició hauria de rebre el vistiplau de la majoria dels 27.
Diàleg bilateral obert amb Alemanya
Aquesta decisió de l’executiu de Sánchez arriba després que s’anunciés, el 24 d’octubre, que Espanya i Alemanya obrien “un diàleg bilateral” per avançar en el reconeixement del català, el basc i el gallec com a llengües oficials de la Unió Europea. Fonts de la Moncloa van explicar que la declaració era fruit de “mesos” de feina i van assegurar que Sánchez, i el canceller alemany, Friedrich Merz, van abordar la qüestió en una reunió que van mantenir al setembre. Fins ara, Alemanya ha estat un dels països que més reticències ha mostrat a la incorporació del català com a llengua oficial a la UE, juntament amb Finlàndia, Suècia, Itàlia, Letònia o Lituània.
Aconseguir l’oficialitat del català a la UE era una de les demandes que Junts per Catalunya va incloure en el pacte amb el PSOE arran de la investidura de Sánchez. El fet que s’hagi avançat poc en aquesta matèria, així com que no s’hagin acabat de materialitzar la llei d’amnistia i el traspàs a la Generalitat de la gestió de les competències en immigració, van dur al partit que lidera Carles Puigdemont a trencar fa uns dies amb els socialistes. Dijous passat, la militància de Junts va avalar majoritàriament la decisió de la direcció.
També es pot tractar el 16 de desembre
L’última vegada que es va tractar l’oficialitat del català en una reunió del Consell d’Afers Generals de la UE -on seuen els ministres d’Afers Exteriors- va ser el 18 de juliol passat. Aleshores, el debat es va allargar durant més d’una hora i la decisió es va tornar a ajornar per les reticències de països com Alemanya, Finlàndia, Suècia o Àustria. Si finalment la qüestió no s’aborda el 17 de novembre, només quedarà una ocasió més aquest any per discutir l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE. Serà el 16 de desembre.
Els dubtes que ha generat la proposta espanyola, són el cost de la mesura -que la Comissió Europea ha estimat en 132 milions per a les tres llengües cooficials- i el perill que suposi un precedent per altres llengües minoritàries com el rus, un extrem que genera molta inquietud a Brussel·les. El govern de Sánchez ha assegurat que n’assumirà la despesa i ha aportat informes jurídics que mostren la singularitat de l’Estat espanyol.
