Malestar a diverses delegacions europees per les formes com Espanya ha presentat l’última “proposta adaptada” per defensar l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea. “La proposta va arribar molt tard dilluns a la nit i la versió compartida amb els estats membre per correu electrònic era només en castellà, per tant, inservible per a la majoria de nosaltres”, apunten fonts diplomàtiques consultades per l’Agència Catalana de Notícies (ACN). També critiquen que la versió traduïda només els ha arribat el dia abans de la reunió del Consell d’Afers Generals de la UE, que tindrà lloc aquest dimecres.
És la tercera i última reunió en la qual el consell tractarà l’oficialitat del català durant la presidència espanyola. La Moncloa té assumit que en aquesta nova trobada tampoc hi haurà votació, ja que encara queden molts serrells per tractar i falta informació essencial que els estats membre havien reclamat en anteriors reunions. Queda la incògnita de com avançaran les converses quan Pedro Sánchez ja hagi estat investit president i Espanya perdi la presidència rotatòria de la UE. La Generalitat ha mostrat certa preocupació al respecte i ha confiat que l’acord d’investidura no torpedinarà les negociacions.
Sense novetats sobre el cost de l’oficialitat del català
Amb tot, algunes delegacions europees han lamentat que la nova proposta no inclou “massa novetat” i no ofereix informació sobre l’impacte legal i financer de la iniciativa, que era una de les principals preocupacions dels estats membre. Entre això i que se’ns ha fet arribar el text en castellà i tard, no és una qüestió que pugui ser considerada seriosament dimecres per part dels ministres”, insisteixen fonts diplomàtiques d’alguns països.
Fonts de la Moncloa han explicat que la nova proposta és una actualització de les anteriors per fer-ña més atractiva i que només està previst fer una “estat de la qüestió” durant la trobada. En aquesta ocasió, la consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, serà present a la reunió. Un dels grans temors de la resta de delegacions europees és que el català marqui un precedent i que altres llengües minoritàries ho aprofitin per intentar convertir-se en llengües oficials de la UE.
Per contrarestar les crítiques, el Ministeri d’Exteriors ha preparat un nou document que inclou sis condicions perquè una llengua pugui ser oficial a la UE. El text assenyala que el català, el basc i el gallec formen part del catàleg de llengües de la UE perquè són “originàries” d’un estat membre; gaudeixen de “reconeixement constitucional”; són “llengües de treball” al parlament nacional; s’han fet servir durant almenys 10 anys a les institucions de la UE per a acords administratius; els tractats s’han traduït a aquestes llengües amb còpia certificada al Consell; i que és un estat qui en demana l’oficialitat i n’assumeix el cost.
