Sense sorpreses al Congrés dels Diputats. Després d’un intens estira-i-arronsa entre els socialistes i l’independentisme que va permetre segellar la llei d’amnistia el passat 6 de març, la cambra baixa ha donat llum verda a la llei amb els vots del PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB i BNG tot i el terratrèmol polític que ha ocasionat la convocatòria d’eleccions anticipades pel president Pere Aragonès. Amb el vistiplau, doncs, arrenca la campanya electoral del 12-M. Set minuts abans de les 12 hores del matí, l’hemicicle ha posat en marxa la sessió parlamentària en què cada grup ha tingut un breu termini per fixar la seva posició i començar el primer període de votació. Un cop finalitzada aquesta primera ronda, s’ha celebrat una segona votació telemàtica per acabar de completar la participació de tots els membres de la cambra.
El diputat juntaire Josep Maria Cervera, amb un to de campanya electoral, ha reivindicat que la “fermesa” de la seva formació ha permès “avançar” en l’àmbit d’aplicació de la llei, però ha volgut deixar clar que “el conflicte polític històric entre la nació catalana i espanyola continua existint”, i que, per la qual cosa, continuaran treballant per defensar Catalunya. Un missatge molt similar al que ha expressat la diputada d’ERC Pilar Vallugera que ha tret pit del paper de la seva formació en les negociacions: “Seguirem al camí de l’alliberament nacional, i ho farem per conductes democràtics, pacífics, cívics i dialogats. És el nostre ADN polític, i ho farem malgrat totes les oposicions de l’Estat, els entrebancs judicials, policials o del Tribunal de Comptes”, ha asseverat.
L’amnistia viatja al Senat
Així doncs, amb el suport de les dues forces que conformen l’executiu espanyol -que es troben en mig d’una batussa de retrets per la decisió de Pedro Sánchez de renunciar als pressupostos generals de l’Estat sense consultar-la prèviament amb els seus socis de govern- i les formacions independentistes, la llei d’amnistia comença el seu periple pel Senat. A la cambra alta, però, el procés no serà tan ràpid i la norma podria acabar descartada, ja que el PP compta amb majoria absoluta i té la intenció d’entorpir la llei. De fet, els mateixos populars van maniobrar amb una reforma exprés del Reglament perquè la norma no es pogués tramitar d’urgència i es dilati tant com es pugui.
Tan bon punt l’amnistia superi els esculls del PP, la norma tornarà a la cambra baixa perquè s’avali definitivament i comenci la batalla política de recursos per evitar, entre altres coses, que el president a l’exili, Carles Puigdemont, pugui tornar a Catalunya. Una situació que, si el calendari es compleix al peu de la lletra, permetria que es presentés com a candidat als comicis del 12 de maig per Junts i plantar cara a Aragonès en la cursa per la presidència catalana.
