La condonació de part del deute que Catalunya manté amb el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) ha encès el PP, que ha sortit en tromba a criticar la mesura. Els populars consideren que és una nova concessió de Pedro Sánchez a l’independentisme i obvien de forma interessada que l’acord amb ERC preveu que la resta de comunitats autònomes també puguin beneficiar-se de la mesura. De fet, la gran majoria dels 83.252 milions que es condonaran corresponen a territoris governats pel PP. Durant la sessió de control al govern d’aquest dimecres, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha titllat de “regal fiscal” la condonació a la Generalitat de 17.100 milions del FLA i ha acusat Sánchez de crear un “infern d’impostos per als espanyols” per pagar els “capricis dels seus socis”.
En la seva rèplica, Sánchez ha recomanat als populars que pensin bé si volen rebutjar la condonació del deute per no quedar “atrapats” en les seves “pròpies contradiccions”, tal com va passar amb el decret de les pensions, que primer va tombar i després van acabar votant-hi a favor. “Vostè de veritat ha pensat això de la condonació del deute? Ho ha pensat seriosament? Ho dic perquè són 83.000 milions que les comunitats deixaran de pagar”, li ha etzibat Sánchez amb el seu habitual to sarcàstic que fa servir quan ha de respondre Feijóo al Congrés.
La sessió de control ha estat el primer assalt del xoc entre el govern espanyol i el PP per la condonació del deute a Catalunya. Aquesta tarda es viurà el segon assalt al Consell de Política Fiscal i Financera, que es reuneix per primera vegada aquest any. Feijóo ja va avançar el dimarts que les comunitats populars s’oposaran a la mesura i proposaran una “reestructuració” del deute. El dubte és què faran un cop s’hagi aprovat, ja que les comunitats no poden bloquejar la mesura al consell i és clarament beneficiosa per als territoris governats pels populars. A Andalusia, per exemple, se li condonaran 18.791 milions —1.700 més que a Catalunya— que suposen el 47,2% del seu deute, mentre que a Catalunya amb prou feina representa el 20%.
La condonació del deute tampoc agrada a Junts
L’acord d’ERC per aconseguir una condonació important del deute de Catalunya amb el FLA tampoc ha convençut Junts, que manté la seva desconfiança amb tot allò que els republicans pacten a Madrid. “L’experiència ens demostra que pot ser una nova aixecada de camisa”, explicava aquest dimarts la portaveu del partit, Mònica Sales, escarmentada pels incompliments del PSOE amb els pactes amb el seu partit. A Junts considera que la mesura “consolida el cafè per a tothom” i ha denunciat que es “condonarà més deute a Andalusia que a Catalunya”. Critiquen que en percentatge sobre el total del deute Madrid també passa per davant, mentre que Catalunya és la segona per la cua, i reclamen al govern espanyol que condoni tot el deute del FLA. Sales no ha volgut aclarir què votarà el seu partit quan la mesura arribi al Congrés i ha deixat en l’aire el seu posicionament.
Les reticències de Junts no han agradat ni a ERC ni al PSOE. “Qui no vulgui que la seva comunitat autònoma tingui menys deute, que ho expliqui. Crec que és molt difícil d’explicar”, ha etzibat el portaveu dels republicans al Congrés, Gabriel Rufián. La vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, també ha rebatut les crítiques de Junts i, tot i dir que és “legítim” que tinguin “aspiracions de màxims”, ha avisat que quan s’acorden “propostes que van avançant en aquesta direcció no tindria cap sentit que cap partit digués que no”.
Quins són els següents passos?
La condonació del deute s’aprovarà amb tota seguretat aquesta tarda al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). El govern espanyol té el 50% dels vots, per la qual cosa només necessita el suport d’una comunitat —que serà Catalunya— per aprovar la mesura i evitar que el PP pugui boicotejar-la. Un cop passat el tràmit del CPFF, el govern espanyol ha d’aprovar un avantprojecte de llei que haurà de rebre els informes preceptius abans de tornar al Consell de Ministres per la seva aprovació definitiva. Després s’haurà d’aprovar al Congrés, on caldran els vots de tota la majoria d’investidura, inclosos els de Junts, perquè tiri endavant.
