La presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol, ha reivindicat “l’Espanya plural” durant la jura de la Constitució de la princesa Elionor i ha citat versos en català, basc i gallec per mostrar la “diversitat” de l’estat. Davant d’un Congrés ple a vessar, Armengol ha triat versos del poeta valencià Vincent Andrés Estellés –que ha llegit amb accent mallorquí en representació de la llengua català–, del basc Felipe Juaristi i de la gallega Xohana Torres per donar veu a totes les llengües cooficials que fa tot just un mes que es poden fer servir a la cambra baixa. Durant el discurs també ha reivindicat amb força i en diverses ocasions el “poder del poble” com a base de la democràcia.
L’elecció d’Armengol és significativa perquè, per exemple, els versos d’Estellés –Allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble– tenen una forta càrrega reivindicativa i són citats de manera recurrent per la CUP a Catalunya. L’última vegada va ser el passat 4 de setembre per commemorar els 99 anys del seu naixement. Al País Valencià tenen una penetració més transversal en el nacionalisme valencià i fins i tot en alguns sectors del Partit Socialista. A Beneixida (Ribera Alta) hi ha un mural amb aquest vers que ha pagat l’Ajuntament de la localitat, que governa el PSPV.
Armengol ha fet un discurs amb una forta càrrega d’esquerres i ha aprofitat l’escenari únic d’una jura de bandera de l’hereva al tron per recordar a tots els presents que la “democràcia no és una altra cosa que el poder del poble” i reclamar “igualtat real entre homes i dones, és a dir, igualtat entre persones”. Aquí és quan ha llegit el vers de Xohana Torres —Eu tamén navegar (Jo també vull navegar)—, convertit en una icona de la literatura feminista malgrat tenir només tres paraules. El tercer vers que ha llegit la presidenta del Congrés ha estat el de Juaristi —Bihotz zintzoa bezain zabala (Ample com un cor generós)—.
Jura de la Constitució sense independentistes ni Podem
La princesa Elionor ha jurat la Constitució en una cerimònia plena de pompa i fanfàrria, amb tot el poder legislatiu retent honors a la monarquia, que semblava extreta d’una altra època. També ha sigut un acte que ha escenificat perfectament la situació política actual: tots els partits unionistes al voltant d’allò que els manté units —la monarquia i la Constitució—, tots els partits independentistes, nacionalistes i sobiranistes absents i els comuns i Podem a mig camí, amb el gruix de ministres fora, però amb una representació de mínims a dins.
Armengol ha tingut paraules molt amables amb la princesa Elionor, a qui ha descrit com una “dona jove, pròxima al sentir majoritari de la seva generació”, i ha titllat d’”acte històric” la “mostra de compromís” de la princesa amb la ciutadania espanyola. Els partits díscols no han tingut tan bones paraules per l’hereva al tron. La secretària general de Podem, Ione Bellara, li ha recordat que el seu partit “treballa” perquè en els “pròxims anys a Espanya tinguem una república on totes les institucions de l’Estat s’elegeixin democràticament”.
Al matí, ERC, Bildu i BNG han acusat la monarquia de ser “un dels màxims exponents de la negació dels drets civils, polítics i nacionals” i han carregat sense miraments contra l’acte al Congrés. “No participarem en l’enèsim intent de perpetuar una institució arcaica, opaca, que ha emparat sistemàticament la corrupció i que resulta contrària als interessos populars”, han dit en un comunicat conjunt. Els tres partits han aprofitat per criticar que la Constitució “ni reconeix ni respecta els anhels presents i futurs de les majories socials de les nostres nacions”.
