Un total de 174.122,32 euros. Aquesta és la quantitat que ha cobrat Paz Esteban fins ara –amb percepcions mensuals que continuen– en concepte d’indemnització per haver estat destituïda com a directora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) arran de l’esclat de la polèmica de Pegasus. És a dir, el cas de ciberespionatge a líders institucionals i civils de l’independentisme, així com a diferents membres del govern espanyol. Un cas dispersat, en la branca catalana, en diversos jutjats i en el vessant espanyol, a l’Audiència Nacional.
Paz Esteban va ser la primera autoritat a declarar en la investigació de Pegasus per l’espionatge al president Pere Aragonès el passat 26 de gener. Una investigació que se segueix al jutjat d’instrucció número 29 de Barcelona. Una declaració en la qual va estar protegida per quatre advocats de l’Estat, entre ells, el responsable de la secció penal dels lletrats de la Moncloa a Barcelona. La declaració va servir per defensar la posició del CNI i la suposada legalitat de les intervencions. El Consell de Ministres de 10 de maig de 2022 va decidir acomiadar Esteban, amb la justificació de la incapacitat del CNI per prevenir les escoltes a Sánchez i la resta de membres de l’executiu.
Una bona mesada
Segons els documents aportats pel ministeri de Defensa, Paz Esteban ha cobrat 7.403,12 euros mensuals des de l’1 de juny del 2022 fins al 31 de maig de 2024, l’últim mes tancat. Una percepció a la qual ha tingut dret des de la data efectiva del seu cessament el 10 de maig de 2022. Una retribució que al cap de l’any acaba sent el 62,7% de la quantitat percebuda per l’actual directora del CNI, Esperanza Casteleiro, de 141.662,78 euros. Segons el ministeri de Defensa, els diners rebuts per Esteban són en concepte “d’indemnització per cessament”.
Fonts de la presidència del govern espanyol informen que només determinats alts càrrecs tenen dret a aquesta indemnització que s’abona mensualment. De fet, segons el Portal de Transparència espanyol, només hi tenen dret “les persones que formen part del govern, els secretaris i secretàries d’Estat, la persona que ocupa el lloc a la Fiscalia General de l’Estat, els màxims responsables dels organismes reguladors, el cap o la cap i secretari o secretària general de la Casa Reial”. Per exemple, el monarca espanyol té dret a rebre una pensió indemnitzatòria després de l’abandonament del càrrec equivalent al 80% de la retribució anual durant, com a màxim, els dos anys següents al cessament. Des de l’any 2012, la compensació és incompatible amb qualsevol altra retribució derivada d’activitats públiques o privades arran del reial decret llei 20/2012.
