El ministre d’Afers exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha assegurat que l’executiu de l’estat no té constància de l’oposició de cap estat membre de la UE a la inclusió de català, gallec i basc en el reglament lingüístic. En aquest sentit, ha comentat que confia que la “proposta ferma” plantejada tiri endavant el pròxim 19 de setembre. Així ho ha expressat el ministre en una entrevista a Europa Press, després d’enviar una carta al Consell de la UE perquè s’iniciessin els procediments per a incloure les “llengües espanyoles diferents del castellà que gaudeixen d’estatut oficial a Espanya” en el règim lingüístic de la UE.
“La proposta del govern espanyol és clara i ferma”, ha subratllat Albares, que després de l’enviament de la carta havia reconegut que formava part de l’acord al qual s’havia arribat amb Junts perquè la socialista Francina Armengol per a ser presidenta del Congrés, complint així amb els “fets comprovables” reclamats per Carles Puigdemont.
Durant l’entrevista el ministre espanyol també ha explicat que ja ha vingut parlant de l’assumpte amb molts dels seus col·legues europeus i no ha vist aquesta possible negativa. Alhora ha afegit que va aprofitar la reunió informal de ministres d’Exteriors de la UE a Toledo d’aquest dijous per a tractar aquesta qüestió atès que, a petició d’Espanya, s’inclourà en l’ordre del dia del pròxim Consell d’Assumptes Generals el 19 de setembre. “No em consta que hi hagi cap país, ni públicament, ni oficiosament, que s’hagi oposat de moment a aquesta petició espanyola”, ha assegurat, reconeixent que “efectivament, el reglament i els tractats són molt clars sobre aquest tema i és necessària unanimitat del Consell”. Segons ha explicat, el Govern ha consultat amb els serveis jurídics del Consell que li han traslladat que el CAG, com a formació del consell, és “perfectament vàlid” per a prendre una decisió sense necessitat que s’emporti en l’àmbit de líders.
No hi ha una data fixa
Pel que fa al calendari de l’aprovació del català el basc i el gallec tinguin plenament el mateix estatus que el castellà i les altres 23 llengües oficials de la UE, el ministre ha reconegut que “és difícil preveure-ho”. “No em puc pronunciar fins a veure com es desenvolupa el debat el dia 19 de setembre”, ha afegit, assegurant que fins llavors continuarà explicant als seus col·legues el “plantejament molt clar” del govern espanyol.
Albares ha recordat que ja l’any 2004 el govern de José Luis Rodríguez Zapatero “va expressar aquest desig, encara que no va presentar formalment, com hem fet en aquest cas, aquesta sol·licitud”. Alhora ha afegit que fa un any ell mateix va enviar una carta a la presidenta de l’Eurocambra, Roberta Metsola, per a sol·licitar l’ús de les llengües cooficials en els plens.
Deu anys sense una llengua oficial nova
Actualment, a la UE hi ha 24 llengües oficials. L’última a incorporar-se va ser el croat en 2013, amb l’entrada d’aquest país a la UE. L’única llengua cooficial que ha estat inclosa entre les oficials de la UE fins avui i després de l’entrada del país va ser el gaèlic en 2007. No obstant això, encara que el gaèlic va ser reconegut com a llengua oficial i de treball de la UE en 2007, no va ser fins a l’1 de gener de 2022 quan va obtenir el seu estatus ple com a tal.
Pel que fa a l’exigència formulada també pels independentistes d’una llei d’amnistia i si aquesta seria entesa a Europa pels seus socis, Albares evita pronunciar-se, remetent al ja assenyalat pel president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, qui va dir que “el mètode és el diàleg i el marc és la Constitució”.
9
10
