Espanya va neutralitzar 108 actes “d’espionatge hostil” durant el 2020

Creix exponencialment el ciberespionatge a l'Estat espanyol

L’Estat espanyol va poder aturar i neutralitzar un total de “108 actes d’espionatge hostil” durant tot l’any 2020 per part dels serveis d’Intel·ligència de tercers països. Així ho explica l’Informe Anual de Seguretat Nacional de l’any 2020 al que ha tingut accés El Món, i que en detalla, el nombre i la tipologia, això sí, sense especificar de quins Estats provenen les accions d’espionatge. Ara bé, es detecta un increment en constant evolució des de fa set anys. En concret, el 2013 el Centre Nacional d’Intel·ligència va aconseguir neutralitzar atacs. En aquesta línia, el Departament de Seguretat Nacional que centralitza tota la informació i l’estratègia de la seguretat de l’Estat, assegura que tot i l’augment dels atacs a través del ciberespionatge, encara se’n porten la palma les anomenades “activitats d’intel·ligència clàssiques” que “constitueixen la pedra angular” dels serveis d’intel·ligència. Aquestes activitats es divideixen en dos tipus: els atacs directes a interessos espanyols i els serveis d’intel·ligència que utilitzen de base Espanya per atacar països tercers. L’augment d’enguany és preocupant perquè s’ha produït en menys dies atès que les mesures de confinament obligades per la COVID 19 va “alentir les activitats de contraintel·ligència clàssica”.

En l’apartat de Contraintel·ligència de l’informe de Seguretat Nacional -que compta amb 389 pàgines-, la direcció de la seguretat de l’Estat mostra la seva preocupació per les activitats que diversos serveis d’espionatge fan per Espanya a través dels oficials d’intel·ligència desplegats arreu de l’Estat. Uns agents que són “eines fonamentals que determinats Estats utilitzen per assolir els seus objectius estratègics a l’exterior”. Segons descriu el Centre Nacional d’Intel·ligència pel Departament de Seguretat Nacional, Espanya és víctima dels anomenats HOIS, l’acrònim en anglès de “Serveis d’Intel·ligència Hostils”. Aquesta ràtzia, atès el que explica l’informa, ha obligat al CNI a “intensificar el seu esforç en el seguiment de les seves activitats per evitar que afectin qüestions de Seguretat Nacional o que vulnerin drets del ciutadans espanyols”.

En detall, el dossier apunta que els interessos espanyols afectats corresponen a àmbits com el polític, el diplomàtic, el militar, l’econòmic empresarial, tecnològic o científic. Pels analistes que escriuen el balanç l’interès dels serveis d’intel·ligència hostils en Espanya és perquè pertany a organitzacions com la Unió Europea o l’OTAN. Per tant, el seu objectiu és “accedir a informació rellevant pels interessos espanyols o dels seus aliats“. Per altra banda, pels HOIS Espanya é sun trampolí per fer la guitza a d’altres Estats. És a dir, Espanya com a “base d’operacions” d’accions d’intel·ligència en països del seu entorn. Com exemple, l’informe enumera campanyes de persecució contra dissidents o opositors polítics, així com a membres de determinats col·lectius, que poden acabar en actes violents”. Aquest seria el cas registrat l’any 2019, de l’atac a l’ambaixada de Corea.

Evolució dels darrers anys dels atacs d’espies a Espanya/DSN

Ara bé, el CNI assenyala que el 2020 no han detectat cap actuació d’aquesta mena, però sí que “autors d’aquestes activitats han ingressat a territori Schengen per ciutats espanyoles, o que podrien comptar amb certa infraestructura de suport de grups o organitzacions criminals”. De fet, ha estat bastant habitual que a Barcelona, Madrid o Algecires hi hagin pisos francs on actuen conjuntament serveis d’intel·ligència que volen actuar en altres Estats que d’una manera o altra es relacionen amb Espanya. “A la vista de l’elevat grau d’impunitat amb què actuen aquests actors a Europa, no es pot desestimar el risc que aquestes activitats criminals se segueixin produint en el futur” destaca l’informe.

D’altra banda, els analistes remarquen que durant la crisi sanitària a Espanya s’han accelerat determinades tendències dels Serveis d’Intel·ligència hostils ja detectades en anys anteriors” com ara “l’ús de les xarxes socials per a la captació de fonts humanes o la utilització de moneda digital per als corresponents pagaments”. En aquesta línia, també subratllen l’augment “exponencial” del ciberespionatge. “El ciberespai és utilitzat com a vector d’atac, alhora que es debiliten les estructures polítiques, socials i econòmiques de país objecte de l’atac”, insisteix l’informe.

Així, el Departament de Seguretat Nacional alerta que a Espanya “cal esperar que el nombre de ciberatacs procedents de Servies d’Intel·ligència o entitats associades segueixi creixent”. Els principals objectius, clars: l’Administració Pública i les empreses de sectors estratègics i, d’altra, la propietat intel·lectual i industrial de determinades organitzacions públiques o privades pertanyents a la indústria aeronàutica, energètica, de defensa o d’investigació científica. De fet, constata que en els últims mesos de 2020 s’ha pogut observar un increment dels atacs a les cadenes de subministrament de les víctimes (amb xarxes menys protegides), com a forma d’accés a l’objectiu final. Una dinàmica que ha obligat als serveis d’informació de l’Estat a posar fil a l’agulla per neutralitzar aquestes situacions en els propers anys.

Comentaris

    Semo una potencia mundia 14/09/2021 9:29 pm
    Ara imagineu els que no va neutralitzar
    ton c. 15/09/2021 7:36 am
    i que hi espien, el submarí que no sura, l´altre que no entra a port o potser el peatge de les autopistes, hi ha res mes.

Nou comentari