“ERC es veu amb prou força per mantenir-se ferm en la seva idea: el govern del tres d’octubre”. D’aquesta manera s’expressen negociadors dels republicans encarregats de les converses per configurar un govern abans del 26 de març. Aquesta fórmula respon a la suma d’ERC, Junts, Comuns i CUP. Un executiu que “transporti a Palau” la “via àmplia” que han predicat durant la campanya com a pedra filosofal de la seva estratègia independentista.
Aquesta és la fórmula principal amb què treballen de cara a les ja encetades negociacions. De moment, a la seu del carrer Calàbria fan el sord als cants de sirena que han emès de manera hàbil Jéssica Albiach i Jaume Asens, dos pesos pesants dels comuns, que els criden a configurar un govern entre les dues formacions –al qual s’hi podria afegir si volgués el suport de la CUP de manera complementària– amb la complicitat del PSC, que hauria de facilitar la investidura de Pere Aragonès. Així, es deixaria al marge JxCAT.
Però no només a Calàbria fan el sord. Els socialistes tampoc veuen, ara per ara, aquesta fórmula. “No tindria cap sentit que Salvador Illa votés en contra seu”, comenten fonts dels socialistes. “També ho podríem posar nosaltres sobre la taula, tenim els mateixos escons que ERC als que sumaríem els dels Comuns i demanaríem que ERC facilités la investidura de Salvador Illa, com hem fet al govern d’Espanya, no té cap sentit fer-ho al revés”, conclouen les mateixes fonts.
De fet, ara mateix els socialistes mantenen que l’opció que veuen més factible és que es repeteixi la fórmula JxCAT més ERC i no contemplen, de moment, una configuració diferent. Ara bé, els socialistes han mantingut aquest dijous una primera trobada presencial amb els comuns per explorar una possible via d’entesa de cara la configuració d’una alternativa al govern independentista.
I, paral·lelament, els republicans fugen d’aquesta idea de configurar un govern només de JxCAT i ERC. Consideren que repetir la fórmula és “atrinxerar” una opció política que no permet créixer l’independentisme i que l’estanca en un “front que podria corcar el procés d’alliberament nacional”. La direcció d’ERC marca la seva estratègia en aquesta idea del “govern del tres d’octubre”, és a dir, de “les forces que van sortir al carrer plegades per la violència policial contra el dret a l’autodeterminació”. “Tenim l’obligació d’intentar un govern a quatre, el front ampli, amb Junts, Comuns, CUP i ERC”, subratllen des d’ERC. “Pel moment polític i social i per garantir l’estabilitat i poder fer canvis de debò, és la millor opció”, insisteixen des de Calàbria. “Un govern amb forces que defensin la democràcia i el referèndum”, sostenen.
La resta d’opcions són un executiu “d’ERC, Comuns i CUP amb abstencions d’alguna formació” o bé un govern en minoria d’ERC amb el suport parlamentari de Comuns, CUP i qui s’incorpori a cada negociació. Sigui com sigui, la idea dels republicans és fugir d’un govern a dos de JxCAT i ERC, perquè consideren que ja no tindria ni prou oxigen per començar, després de tres anys de batalla i la pressió d’una oposició duríssima. Aquesta fórmula podria allunyar sectors socials que es podrien afegir a la causa del Procés com a mecanisme d’alliberament social.
Des d’ERC es té en compte que afegir Junts és una tasca difícil pels vetos creuats existents. Però, recorden que “el que ha afirmat Albiach sobre els junters durant la campanya és pecata minuta en comparació amb el que havia arribat a dir Pablo Iglesias de Pedro Sánchez i, mira, estan encantats de governar junts”. Per tant, els republicans consideren plenament factible aquest “front ampli” davant un situació política, social i econòmica complexa i un Parlament amb una ultradreta excitadíssima i desacomplexada.
La posició de sortida d’ERC està clara. I per als socialistes, també. De moment, no s’han trobat presencialment. Però els socialistes van entendre que la intervenció de Gabriel Rufián al Congrés dels Diputats reclamant la unitat de CUP i Comuns, al marge de Junts, fa prou evident de les seves intencions de no comptar ara amb el PSC. Però també deixen clar que ara per ara l’aposta d’Albiach i Asens no està damunt la taula. Ni de bon tros, ni s’ha plantejat. Ara bé, des de les dues formacions admeten que les eleccions van ser fa quatre dies i el tall encara és tendre i cal fer brasa per rostir-lo. “Més val fer xup-xup que no pas un pacte fet a olla a pressió”, resumeix un veterà dirigent acostumat als pactes a priori inversemblants que ha tingut la política catalana.
236 
