Els atacs informàtics als sistemes de la Generalitat durant l’octubre del 2017 van augmentar un 200% més en comparació al mateix mes de l’any passat. Un augment quantitatiu. Però tal i com destaquen a ‘El Món’ fonts dels Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI) -l’organisme responsable de garantir la ciberseguretat-, també va ser un “augment qualitatitiu” i amb la col·laboració, especialment l’u d’octubre, de “hackers patriòtics”.
De fet, conclouen que els ciberatacs han estat més “selectius”, més “dirigits a objectius concrets” i d’una intensitat mitja-baixa. “Sort que teníem una preparació defensiva arran de l’experiència del 9N, que van ser atacs més matussers i realitzats a discreció”, apunten les mateixes fonts.
En aquest sentit, consideren que l’Estat fa temps que està en “guerra digital” contra l’Administració catalana. “Els tancs digitals ja han entrat per la Diagonal”, comparen seguint una de les metàfores més exitoses del procés català. Una “guerra” que els sistemes de protecció van detectar especialment durant el matí del dia 1 d’octubre.
I no només perquè la Guàrdia Civil va entrar a l’edifici del CTTI i va interrompre fins a 30 aplicacions, totes amb algun tipus de relació, ni que fos de retruc, amb censos o llistes. Concretament, els responsables informàtics de l’arquitectura informàtica del referèndum van detectar els primers atacs al matí de l’u d’octubre, però poc eficaços. Ara bé, el cens universal va ser una maniobra que va agafar amb certa desprevenció la “brigada verda de la Guàrdia Civil”, que no va poder aturar el circuit per bloquejar les votacions i només va poder assolir “talls intermitents”.
Els analistes dels responsables de la seguretat informàtica interpreten que les furgonetes de policies i guàrdies civils anaven a les escoles simbòliques com les del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a Sant Julià de Ramis, o la de Sabadell, on havia de votar la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Com que la intel·ligència informàtica de l’Estat no les tenia totes en aturar la votació a través de bloquejar la xarxa perquè no sabia ben bé com s’havia preparat el sistema, van voler impedir les votacions simbòliques amb “atacs físics qualitatius”.
El cens universal va desmuntar el pla i va obligar a la Guàrdia Civil a fer mans i mànigues per bloquejar la votació. Fins i tot tallant la xarxa d’internet en algun centre de votació perquè no tenien prou capacitat per bloquejar totes les IPs i els servidors que s’utilitzaven per gestionar el cens.
La rotació de servidors també feia anar de corcoll els atacants perquè, un cop es bloquejava una IP, es recuperava una anterior o se’n prenia una de nova. Una de les solucions de la ciberintel·ligència de l’Estat va ser demanar ajuda als “hackers patriòtics”. Tan simple com comunicar les IPs que s’utilitzaven a fòrums com Forocoches perque hi enviessin peticions i atabalessin la gestió del cens.
De poc va servir, però, de la mateixa manera que el 9N els atacs van perjudicar serveis telemàtics que van afectar, per exemple, el Departament de Salut, l’u d’octubre van alentir el servei o el van complicar generant cues. Però l’arquitectura informàtica, malgrat tot, va resistir i, amb nota.
