Els joves nascuts a Catalunya cada vegada se senten menys catalans. En la darrera dècada, els joves que se senten exclusivament catalans o més catalans que espanyols han caigut més de 20 punts en només una dècada. Segons l’informe sobre l’estat de la joventut 2024, el qual s’ha presentat aquest divendres per l’Agència Catalana de la Joventut, l’any 2014, coincidint amb la consulta del 9-N, els joves d’entre 16 i 29 anys que s’identificaven exclusivament com a catalans era del 57%, mentre que deu anys després la xifra ha caigut fins al 36,2%. En detall, segons les dades de l’informe, que cita els diversos baròmetres del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), enguany, els homes joves (33,7%) tenen un sentiment d’identificació catalana més baix que les dones de la mateixa edat (38,7%).
Aquesta lleugera diferència també es pot veure entre els mateixos joves. Concretament, els nois i noies d’entre 18 i 24 anys se senten menys catalans -només un 32,6% se’n senten molt- que els de 25 a 29 anys, franja en què la xifra creix fins al 41,6%. El moment més àlgid dels últims deu anys pel que fa al sentiment de catalanitat es va viure, segons les dades de l’estudi, l’any 2013. Des de llavors, però, aquest sentiment ha anat força a la baixa entre la gent jove, cosa que s’ha notat especialment arran del referèndum del primer d’octubre del 2017 -moment en què ja començava la davallada. Aquest viratge també es nota en la ideologia política dels joves, ja que els joves ja no se situen ideològicament més a l’esquerra que els majors de 29 anys. L’any passat, de mitjana s’autoubicaven en el 4,3 –amb 0 com a extrema esquerra i 10, extrema dreta–, dues dècimes més a la dreta que les persones de més de 29 anys. Aquest canvi de dinàmica es nota especialment, també, entre la franja d’edat més jove.
Cau també la taxa d’emancipació juvenil
Un dels altres aspectes que es veuen reflectits en l’informe és la taxa d’emancipació juvenil. El 2024, la taxa ha caigut fins al 17,4%, lluny de la mitjana europea (31,5%) i de les dades prèvies a la crisi econòmica del 2008. La xifra ha anat caient progressivament, ja que fa una dècada se situava en el 25%. En altres paraules, si el 2014 una de cada quatre persones entre els 16 i els 29 anys ja no vivia amb els pares, ara no ho fan ni una de cada cinc, cosa que demostra les complicacions derivades de la crisi d’habitatge. En aquesta línia, l’informe calcula que les persones joves necessiten 18,2 anys de sou íntegre per comprar un habitatge de 100 m², mentre que el cost del lloguer suposa el 62% dels seus ingressos mensuals, motiu pel qual els joves enquestats consideren l’habitatge com la seva principal preocupació.
