Després que Europa hagi renyat l’Estat espanyol en multitud d’ocasions per la situació dels interins en frau de llei, ara el govern encapçalat per Pedro Sánchez s’ha proposat reduir a un 8% el màxim de treballadors temporals a les administracions públiques abans del 2024. Amb aquest objectiu, un acord d’última hora amb ERC va permetre convalidar al Congrés un decret llei basat principalment en un pacte tancat prèviament per Miquel Iceta. L’acord inicial entre el Ministeri de Política Territorial i els sindicats majoritaris –CCOO, UGT I CSIF– inclou indemnitzacions de 20 dies per any treballat amb un límit de 12 anualitats per al personal temporal que no aconsegueixi una plaça en una oposició. També estableix un màxim de 3 anys per cobrir un lloc de feina a l’administració amb personal eventual.
A partir de setembre es començarà a tramitar l’actual document com a projecte llei per la via urgent, amb la condició imposada per ERC que els interins que hagin ocupat la mateixa plaça ininterrompudament durant deu anys no hagin de fer oposicions, sinó que puguin accedir a la plaça a partir d’un concurs de mèrits. El document, a més, retira de la normativa el termini en què acabava la convocatòria de nous processos d’estabilització, el 31 de desembre d’aquest any, i el límit passa a ser de quatre mesos a partir de l’entrada en vigor de la llei.
Tot i comptar amb el suport dels sindicats majoritaris, el decret llei és titllat de “traïció amb totes les lletres” i de “nyap” pels interins afectats, que consideren que “va totalment en contra de la normativa europea”. Així ho explica Ruth Gras, presidenta de la Plataforma d’Interins de Catalunya (PIC), que assegura que són mesures per “anar guanyant temps”. “Ara necessitaven aprovar alguna cosa per assegurar-se el cobrament dels fons europeus. Des del 2017 fan veure que fan alguna cosa amb els plans d’estabilització, que d’això només tenen el nom”, es queixa Gras, que considera que si estan intentant resoldre l’abús que s’ha fet “no poden deixar fora gairebé la totalitat dels interins”.
“És un reial decret que ha intentat fer veure que transposava la directiva europea, però no ho fa, perquè el que demana Europa és que estableixin una sanció per l’abús“, explica la presidenta de la PIC, que considera que el que realment fa el decret llei és “una compensació al cessament lligada a presentar-se a un procés selectiu”.
El requisit d’ERC podria ser inconstitucional
ERC va donar suport al decret llei del PSOE en l’últim instant, després de negociar que en la proposició de llei s’inclogués que els interins que fa deu anys que ocupen una plaça per a la qual no s’ha fet mai cap oferta pública puguin accedir a la plaça sense haver de fer cap oposició. “Si tira endavant es declararà inconstitucional, perquè per què s’estableix el mínim de deu anys i no vuit o cinc? És totalment aleatori, un globus sonda dels partits”, lamenta Gras, que adverteix que aquest acord “no inclou a ningú”. “No sé quin col·lectiu podríem trobar que a hores d’ara no s’hagi afegit a alguna oferta pública, perquè justament és el que han fet aquest any, treure-les totes de cop“, assenyala taxativa.
L’acord per al decret llei es va signar amb els tres sindicats majoritaris, CCOO, UGT i CSIF, però el govern espanyol no va tenir en compte els sindicats d’interins. Per això, Gras denuncia que no se’ls vol escoltar. “Són els que tallen el bacallà i els que estan enrocats en què s’ha de fer d’aquesta manera”, assenyala després de recordar que a Catalunya el sindicat majoritari no és cap dels que ha signat l’acord.
“Ara necessitaven aprovar alguna cosa per assegurar-se el cobrament dels fons europeus. Des del 2017 fan veure que fan alguna cosa amb els plans d’estabilització, que d’això només tenen el nom”
“Gairebé impossible” rebre indemnitzacions per l’abús
“Entenem que Europa no obliga a fer fixos els treballadors que han estat abusats, però o els fas fixos o els indemnitzes, no hi ha més opcions“, assegura contundent Elisabet Ramos, secretària general i portaveu de la PIC. Per això, el sindicat d’interins esperava que el decret llei fos molt clar i s’adherís als requeriments europeus, però no ha estat així. “L’únic que torna a proposar són processos selectius sense sanció econòmica més enllà de l’equivalent a l’acomiadament objectiu, que tampoc s’aplica en tots els casos i queda diluït”, es queixa Ramos, que considera “gairebé impossible” obtenir indemnitzacions per l’abús patit.
“Només agafen l’últim contracte, quan tots sabem que a l’administració molts col·lectius són contractats per dies o setmanes”, explica la secretària general del sindicat, que ho està patint personalment. Fa vint anys que treballa a l’administració, però com el darrer contracte és d’un mes, no rebrà cap indemnització.
A banda, Ramos lamenta que el decret llei posi un límit de dotze anualitats per cobrar la indemnització: “Europa diu que s’ha de cobrir tot l’abús que hem patit“. “Si contemples un procés selectiu s’han d’incloure indemnitzacions econòmiques tant per la gent que el superi com per la que no, perquè no és una indemnització per acomiadament sinó per abús de temporalitat”, defensa.
Les disposicions del decret llei diuen que els processos que ja estan en marxa es seguiran executant. Això, a parer de Ramos, “sembla voler dir que tots aquells que ja estem afectats per un procés selectiu no optarem a cap indemnització” tot i fer anys que es troben en situació d’abús de temporalitat reconeguda per Europa.
La comparativa amb el sector privat
Ramos demana posar aquestes mesures en concordança amb el que es fa al sector privat. “No permeten temporalitats abusives, posen multes, obliguen a fer fixos els treballadors en menys de 3 anys… En canvi a la mateixa administració tot són prebendes”, denuncia Ramos, que considera que el decret llei està “ple de petits paranys sense sentit”, pel qual el titlla de “nyap”.
A banda, Ramos defensa que encara que s’inclogui finalment el concurs de mèrits que ha pactat el govern espanyol amb ERC “no s’ha de legitimar l’incompliment de l’administració durant més de deu anys”. “Ja n’hi ha prou”, sentencia.
“Cap reconeixement a la sentència europea”
Per la secretària general del sindicat IAC-CATAC, Assumpta Barbens, el decret llei “no dona cap opció ni fa cap reconeixement a la sentència europea”. Barbens qualifica la falta de compliment de l’administració dels principis constitucionals de “pervers”. “Moltes administracions locals fa un any que fan convocatòries de borsa de treball per a personal temporal. Aquesta gent, que ja ha passat un procediment selectiu, ara es troba que no els ha servit de res”, lamenta la secretària general del sindicat. Barbens explica que s’han guanyat sentències al respecte perquè “hi ha proves que aquestes persones ja han hagut de passar per un procés”, pel que el decret representa “un maltractament a tot el personal“.
Barbens lamenta que el decret estableix “terminis impossibles de complir”, ja que obliga l’administració a oferir les places que queden pendents en un període molt curt, de setembre a desembre. “L’administració no pot complir amb el 8% d’interinitat que s’ha fixat el govern espanyol com a objectiu”, assenyala.
La secretària general del CATAC reivindica que la sentència europea insta l’administració espanyola a garantir que els interins tenen els mateixos drets que qualsevol altre treballador. “Al cap de 3 anys se l’ha de fer fix, ha de tenir dret a l’atur i accés a indemnitzacions”, resol Barbens, que reclama un pla d’estabilització “real”.
“Completament abandonades”
Mai s’havien convocat oposicions per a les tècniques d’educació infantil. Enguany, però, els han programat els exàmens per aquest mes de setembre, el que per elles és un acte “a mala fe”. “Han anat corrents a convocar oposicions perquè d’aquesta manera no puguem complir amb els requisits del decret”, assenyala Susana Tejada, una de les tècniques d’educació infantil que podria perdre la seva plaça d’aquí a un mes en cas de no aprovar les oposicions.
Tejada fa catorze anys que treballa a la mateixa escola com a reforç de P3. Per això es pregunta què ha de demostrar després de tants anys a la mateixa plaça. “Ens obliguen a fer unes oposicions amb un temari que no és nostre i qui no les superi anirà o a l’atur o al carrer“, es queixa aquesta interina, que exigeix la paralització “immediata” dels processos d’examen, que han estat convocats “precipitadament”.
“No sabem ni per on agafar el temari, no ens han donat recursos i queda només un mes. Ens sentim completament abandonades“, explica Tejada, que assenyala que no aprovar les oposicions pot comportar acabar a l’última posició de la llista. Això suposa treballar només fent substitucions, i ningú garanteix que el nou lloc de feina sigui a prop del domicili del treballador. “De cop i volta podria haver d’anar a dues hores de casa quan tota la vida he treballat a la mateixa escola i la direcció està contenta amb la meva tasca”, assenyala visiblement angoixada.
Tejada i les seves companyes han guanyat tres sentències aquest mes d’agost. El jutge els ha reconegut que són treballadores en frau de llei, i per això demanen també la paralització de les proves fins que es negociïn els punts polèmics del decret llei. En el cas concret de Tejada, el judici es celebrarà al Suprem després que un jutge es pronunciés en la seva contra. “Esperem que aquesta vegada ens donin la raó pels canvis d’última hora que hi va haver abans de la votació al Congrés.
Males notícies també per a les auxiliars de geriatria
Les auxiliars de geriatria, que han hagut de fer front a la pandèmia des dels seus inicis, també han rebut males notícies del ministeri. El passat juliol es va anunciar la convocatòria d’oposicions per aquest col·lectiu després de més de vint anys sense oferta pública. Ara, es preveu que es faci l’examen aquest mes d’octubre. “Ni una mica de descans per elles. Ara que tornen a tenir tants casos no poden ni desconnectar una mica”, es queixa la presidenta de la PIC, que considera que ni tan sols es podran complir aquests terminis. “És posar por al cos perquè sí”, afegeix.
“Ara diuen que depenent de l’evolució de la pandèmia s’ajornarà l’examen. La lectura que fa el treballador és que si hi ha covid es queda perquè el necessiten i, si no, el fan fora al carrer”, resol Gras.
