Primer text bastit. La “Comissió Europea” formada per un grup dels advocats dels presos polítics ja han enllestit el primer esborrany del recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans. Tot en ple debat públic sobre l’indult. Un text acordat en tres reunions presencials i que ara ja és a mans de dos lletrats de reconegut prestigi internacional especialistes en la cort europea d’Estrasburg.
Un recurs que passa per remarcar la vulneració de drets fonamentals com el del jutge predeterminat per llei, així com per la manca de taxativitat jurídica del delicte de sedició que interpreten com una vulneració dels drets de reunió, manifestació i llibertat d’expressió i opinió. L’estret marge que deixa el formulari i l’addenda argumental ha obligat als lletrats a treure punta el llapis i a afinar bé l’estratègia amb un repartiment per a cada recurs de les vulneracions que poden considerar més específiques en cada cas concret.
La “Comissió Europea” dels lletrats està configura per Jordi Pina -lletrat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull-, de fet, és l’únic que té de moment, la via oberta per recórrer a Europa; Benet Salellas, advocat de Jordi Cuixart; Judit Gené, que representarà els interessos de Quim Forn i Meritxell Borràs; Andreu Van der Eynde, que dirigeix la defensa d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa, i Gonzalo Boye, que ha dirigit la internacionalització judicial del Procés a través de l’exili. A més, també hi participen ERC, JxCAT, Òmnium i l’ANC.
“Hem de filar molt prim”, asseguren membres de la defensa, “hem de repartir tasques i arguments entre tots els presos”. De fet, el formulari cap a Estrasburg són tres pàgines i una addenda argumental de 20 pàgines. “El nostre objectiu és fer un recurs amb idees curtetes i al peu”, remarquen. “La dificultat de la demanda rau en què ha de ser concreta i tenim molts arguments per esgrimir“, al·leguen. La tàctica és repartir-los entre els tots els condemnats per la sentència de Manuel Marchena.
“Per exemple, en el cas de Turull, tindrà més pes l’argument de la vulneració de drets fonamentals com el dret a tenir un jutge predeterminat per llei vers l’apropiació que en va fer el Tribunal Suprem de la causa“, comenten les mateixes fonts consultades per El Món. De fet, és una de les vulneracions que va emfatitzar la justícia belga en el cas de Lluís Puig. “El fet que no es poguessin expressar en català tindrà més pes en la demanda que presenti Òmnium en defensa del seu president o els estirabots de Marchena durant la vista com dir a l’advocada Marina Roig que molt millor que no continués”, especifiquen.
“Així mateix, un dels nexes de les demandes serà la vulneració dels drets de reunió, manifestació i llibertat d’expressió en tant que el delicte de sedició és difús i trenca el principi de taxativitat, de proporcionalitat de la pena, i del principi de legalitat“, afegeixen. “Cal destacar que Sànchez i Cuixart només van convocar una manifestació i que, a sobre, la van comunicar a Interior tot advertint que potser hi anirien 2.500 persones, tenint present que era un dia feiner, la cosa es va disparar quan hi van anar 40.000”, detallen.
L’esborrany té “molt present” el vot particular dels dos magistrats del Tribunal Constitucional que són “vitamines” pel recurs. “El resultat dels primers recursos d’empara podrien haver estat 12 a 0, en referència als dotze magistrats, i ara amb els dos magistrats díscols, més dos apartats, són 7 a 2, i això és un bon argument per Estrasburg”, recorden. “El vot particular del TC és un punt de partida però no ho és tot”, indiquen tot remarcant la vulneració repetida de drets polítics en tot el procés i la resolució del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU. Però també veuen important i clau si hi ha un indult.
“Lluny de pensar que pot reduir la càrrega de manca de drets al·legada, Estrasburg ho interpretarà com un corregit a una sentència injusta o que el poder ha hagut de matisar, anul·lar o reinterpretar perquè no era justa“, subratllen lletrats. “Un indult és la prova d’una equivocació, és un argument de pes pels nostres recursos i interessos”, expliquen. “L’indult, en certa manera, ens dóna la raó”, opinen.
“El primer recurs es presentarà en 15 dies a tot estirar”, insisteixen des de la “Comissió Europea“. Ara queden els retocs que cada part hi vulgui afegir i modificar allò que recomanin els dos juristes especialitzats en el procediment específic del Tribunal Europeu de Drets Humans. La intenció és registrar la demanda abans que arribi un virtual indult. “Hem fet feina, i ara juguem en camp neutral, tenim arguments i intel·ligència per portar-ho endavant”, avisen els lletrats. En aquest sentit, l’equip de juristes mostra certa esperança en la justícia internacional, que ara per ara, ha beneficiat en bona mesura els interessos de la part catalana.
133 
105 
