Tarragona, capital carrer Ferraz. Així podria començar el relat del míting que ha celebrat el PSC a Tarragona aquest migdia. Aquest migdia, l’estat major del PSC sabia que la força política i mediàtica es trobava a la seu del PSOE arran de la celebració del comitè federal. Un conclave que ha estat una missa concelebrada en suport de Pedro Sánchez davant una virtual dimissió aquest dilluns de la presidència espanyola.
Milers de simpatitzants socialistes i tot el ferro de la formació, quadres i bases de la formació han mostrat el seu tancat suport a la continuïtat de Sánchez a la Moncloa, en una concentració davant la seu socialista i a través de declaracions públiques o opinions expressades en el magma polític de la xarxa. Salvador Illa ha volgut participar en el comitè federal i ha suspès la seva presència al míting de Tarragona. Per cert, el candidat socialista al 12-M ha estat dels meus aplaudits en la seva intervenció davant el sanedrí del socialisme espanyol. De fet, els ha demanat que “truquin als seus coneguts i familiars” a Catalunya per mobilitzar-los el 12 de maig.
Però el públic tarragoní no ha enyorat el discurs d’Illa davant la salsa mitinera de l’expresident espanyol i exsecretari general del PSOE, José Luis Zapatero, després de les intervencions de l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales i de la cap de llista del PSC, Rosa Maria Ibarra. Zapatero ha estat l’encarregat d’animar els assistents a l’acte i ha emmarcat el seu discurs amb el comitè federal. “Estem aquí i a Ferraz”, ha clamat que omplia l’Auditori de la ciutat. Zapatero amb un to treballat i, però còmode ha estat l’encarregat de pintar d’esquerranisme el programa del PSC i, sobretot, de Salvador Illa. Bisbes, drets, fosses comuns, ecologia, feminisme, “patriotisme democràtic”, Palestina i sobretot l’adjectiu “decent” han bastit un discurs d’un socialisme escorat més a l’esquerra que al socioliberalisme difós que sovint practica el PSC. I un objectiu de transfons, aconseguir en 48 hores convèncer Sánchez que continuï i rellançar la candidatura d’Illa.
Contra les “dretes, dretíssimes”
Zapatero s’ha enfilat al faristol després de les intervencions de rigor i previsibles de l’alcalde i de la cap de files. Ha començat fort i ha reivindicat la concentració de Ferraz. “No hi som per sentimentalisme ni per militància, no… sinó per indignació”, ha exclamat. L’expresident ha posat en dubte el patriotisme de les “dretes dretíssimes”. “El patriotisme és nostre!”, ha remarcat. Aixó sí “un patriotisme democràtic” que s’alimenta de la “política democràtica com ho són la majoria dels espanyols, respectuosos, educats i elegants”. Ha ironitzat sobre les crítiques de les dretes a la concentració de Ferraz. “Diuen que fem populisme i dividim Espanya”, ha recordat per retreure que des del 23 de juliol es manifesten a Ferraz amb “rosaris i tot!”. “Ells que sempre defensaven la família, amb els Bisbes que en muntaven manifestacions per la llei que vam aprovar de famílies, i ara mira que fan amb la família de Pedro, podria sortit algun bisbe ara no?”, ha carregat.
En el mateix sentit, ha fet memòria que l’any vinent farà 50 anys de la mort del dictador Franco – “i els jutges segueixen allà”, ha cridat un espontani del públic-. Un recordatori que li ha servit per relacionar amb tacte i habilitat les “extremes dretes camuflades” amb el franquisme. “Us imagineu que hauria donat de sí aquest país sense dictadura?”, ha plantejat. Un cop tenia el públic embadalit ha rebaixat el timbre de veu per narrar una fossa comú que ha visitat a tocar de Granada. Ha descrit el cadàver amb dues bales al cap, o costureres enterrades, o cadàvers amb un quadern. Una panorama que li ha donat peu a reivindicar un “govern decent que compleixi amb el dolor de les famílies i que a Espanya no hi hagi cap fossa comú”. Un dels punts forts que més reivindiquen els executius de Pedro Sánchez.
Zapatero ha tornat a defensar de manera ostentosa el reconeixement de l’Estat palestí, la pujada del salari mínim i del feminisme. “Cal un govern autònom que li digui a la banca i a les elèctriques que els hi posa un impost extraordinari”, ha exigit. En la mateixa línia ha valorat l’estratègia de pacificació a Catalunya on, ha dit, s’ha passat “de l’angoixa a l’esperança” amb Illa i Sánchez. “A mi les dretes em van ajudar poc, mai són recíprocs i mai donen la mà malgrat tu els hi hagis donat, ni amb la pandèmia, ni amb la crisi d’Ucraïna ni amb Catalunya, ni encara que sigui per l’interès general”, ha retret per recordar que el PSOE de Pedro Sánchez va fer costat a l’aplicació del 155. Zapatero continua fent de policia bo i tenyint d’esquerra el relat del PSC unint la decisió de Sánchez a la campanya d’Illa.
