Laura Vilagrà repetirà com a número 2 d’ERC a les llistes d’ERC per a les eleccions al Parlament del pròxim 12 de maig, segons ha avançat l’Agència Catalana de Notícies. Fonts del Govern i del partit han confirmat que l’actual vicepresidenta de la Generalitat tornarà a fer tàndem amb Pere Aragonès a la candidatura per Barcelona, tal com va passar a les eleccions del 2021.
Vilagrà ha assegurat que és un “honor i un privilegi” poder repetir tiquet electoral amb Aragonès, a qui ha lloat perquè té “el país al cap” i és qui “lidera amb més força la transformació des del Govern”. Segons ERC, Aragonès ha triat Vilagrà perquè ha demostrat una “gran capacitat de negociació i sempre ha posat per davant el projecte col·lectiu i ha defensat Catalunya i la seva gent en totes i cadascuna de les seves actuacions”.
Els republicans han triat la portaveu i secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilalta, com a cap de llista per Lleida, mentre que Raquel Sans, també portaveu del partit, encapçalarà la llista per Tarragona. La delegada territorial de la Generalitat a Girona, Laia Cañigueral, liderarà la candidatura republicana per Girona. Vilalta i Sans repeteixen, mentre que Cañigueral s’hi presenta per primera vegada.
Aragonès, candidat des del gener
El Consell Nacional d’ERC ja va anunciar la candidatura de Pere Aragonès a la presidència de la Generalitat el passat 20 de gener, dos mesos abans que convoqués l’avançament electoral. La decisió dels republicans va ser molt criticada pels seus rivals, ja que consideraven que Aragonès podria confondre el seu càrrec de president amb el de candidat.
Un cop es van convocar eleccions, les crítiques de l’oposició es van multiplicar, més quan Aragonès havia remodelat poc abans el seu Govern per fer dos canvis molt concrets: ascendir Laura Vilagrà a vicepresidenta i col·locar Sergi Sabrià —fins llavors director de l’oficina d’Aragonès— com a viceconseller d’Estratègia i Comunicació.
ERC, entre el mentrestant i l’efecte Puigdemont
ERC encara la campanya electoral del 12-M amb un gran dilema: centrar el seu discurs en els aspectes més tangibles de la seva gestió al capdavant de la Generalitat, com pot ser el traspàs de Rodalies o les negociacions per a un nou sistema de finançament, o entrar al joc de Junts i l’èpica de Carles Puigdemont, que intenta liderar una plataforma que vagi més enllà del partit per recuperar l’esperit de l’1-O.
