El PSC s’ha imposat amb diferència en aquestes eleccions europees del 9 de juny, aconseguint un 30,6% dels vots. De fet, també ha estat la formació més votada en més de la meitat -concretament un 68%- de les seccions censals de Catalunya: en gairebé 3.500 de les 5.130 que es van disposar per la cita electoral d’aquest diumenge. Aquestes xifres encara s’accentuen més si mirem els resultats en funció de les meses electorals, ja que el PSC es va imposar en gairebé el 70% de les prop de 9.000 que es van instal·lar al conjunt del país. Un dels punts que ha quedat més tenyit del vermell socialista és Barcelona, on el PSC es va imposar com a primera força en el 85% (907) de les seccions censals. A més, els socialistes van superar el 60% dels vots en una vuitena de seccions censals de l’àrea metropolitana, la més alta de les quals a Mollet del Vallès (65,3%), i una altra a la ciutat de Girona, també per sobre del 65%.
La segona força més votada en el conjunt català ha estat Junts, que va obtenir el 18% de les paperetes de les europees. A banda de situar-se en segona posició pel que fa al nombre de vots, els juntaires liderats per Toni Comín en aquestes eleccions també són el segon partit amb més representació a les seccions censals guanyades, amb un total de 1.339, el 26,1%. Pel que fa a meses electoral, Junts també ha estat la segona força amb més meses guanyades: un 24,4% -una xifra molt inferior als resultats dels socialistes. Seguit dels juntaires, però a molta distància, se situen ERC, amb 168 victòries, un 3,2% de les seccions censals, i el PP, amb 124 victòries, el 2,4% de seccions. Moltes d’aquestes victòries dels populars es concentren a la ciutat de Barcelona, on han mantingut l’hegemonia de la zona alta de la capital catalana.
Els indrets amb menys participació del 9-J
A Catalunya, els indrets on s’ha registrat menys participació -una de les pedres a la sabata de les eleccions, que ha propiciat la pèrdua generalitzada de vots en bona part de les formacions que es presentaven- són les quatre seccions censals de Figueres, el Prat de Llobregat, Badalona i Sant Adrià del Besòs, en aquest ordre. Cap d’aquestes quatre seccions ha superat el 15% de participació, una xifra que es contraposa amb els valors registrats al conjunt de Catalunya, on la participació ha estat del 43,5% -més de 17 punts per sota de les eleccions del 2019.
En canvi, l’indret on més participació s’ha registrat ha estat al municipi de Gisclareny -el poble més petit del territori, que només té una secció censal-, on s’ha comptabilitzat una participació del 83% (de 28 electors, segons el seu cens). En aquest municipi, i també als de Senan i la Torre de Fontaubella -que corresponen a la segona i tercera secció censal amb més participació-, la formació més votada ha estat Esquerra Republicana (ERC). En aquests dos darrers casos, la participació ha superat el llindar del 75%.
