El País Basc tornarà a tenir un lehendakari del PNB en un govern de coalició, amb tota probabilitat amb el Partit Socialista d’Euskadi (PSE), després de les eleccions d’aquest diumenge. Amb tot, hi hauria majoria de sobra per constituir un govern sobiranista entre PNB i Bildu. L’esquerra abertzale, amb Pello Otxandiano com a nou cap de llista en lloc d’Arnaldo Otegi, s’ha disparat, amb un creixement del 32,5%. EH Bildu passa de tenir 21 escons a tenir-ne 27, de 249.580 vots a 338.331: els millors resultats de la història de la coalició. Però, el PNB, que cau un 35% en vots i perd quatre escons, reté la victòria per 27.500 vots i empata amb Bildu a 27 diputats. Sumats als 12 del PSE –que millora resultats amb dos escons més–, aquests escons arriben als 39 i superen els 38 de la majoria absoluta.
L’èxit de l’esquerra abertzale obre “una nova era”, segons paraules d’Otxandiano, però queda curt per trencar la majoria PNB-PSE que ha governat les dues últimes legislatures. La coalició de govern es podrà repetir, per tant, si ho volen els jeltzales i els socialistes. De moment, el president del PNB, Andoni Ortuzar, ha comparegut en la nit electoral al costat del candidat a lehendakari guanyador de les eleccions, Imanol Pradales, i ha anunciat que obrirà converses “amb les altres formacions”, sense concretar més.
Tots els indicis apunten, però, que el pacte més probable és el del PNB amb el PSE per un conjunt de factors. Alguns analistes apunten que el PNB no vol un acord amb el partit que li disputa l’hegemonia electoral abertzale i que aquest diumenge a la nit ha estat a punt de desbancar-lo amb un sorpasso que ha tret el cap en alguns moments d’un escrutini d’infart, quan el marcador s’ha arribat a posar amb 28 escons per a Bildu i 27 per al PNB. Ortuzar ha assegurat que prenien nota dels resultats “de les altres formacions”: malgrat ressaltar que “el PNB ha guanyat les eleccions”, ha volgut enviar el missatge que saben que travessen una crisi i que han de reflexionar-hi, encara que hagin parat el cop en aquestes eleccions.
Continuar guanyant vots per l’esquerra, estratègia de Bildu
Sigui com sigui, tampoc Bildu té motius per embarcar-se en la jugada arriscada que seria formar un govern sobiranista si no és per fer un pas més en direcció a la independència. El mateix Otegi ha assegurat recentment que ara mateix no hi ha una majoria social per seguir aquest camí. De fet, Bildu està immersa en els darrers anys en un cicle d’acords amb el PSOE a Madrid que encaixa amb la voluntat –i la necessitat– de garantir una política penitenciària que permeti gradualment l’acostament i l’alliberament dels presos que estan en circumstàncies que ho permeten. Si es vol mantenir aquesta possibilitat oberta, no és el moment per fer cap moviment disruptiu.
Tots els moviments i posicionaments de Bildu van en la direcció de continuar posant les bases per intentar el salt amb una nova estratègia sobiranista quan la situació estigui més madura. Com que compten que una gran part del seu creixement electoral ve del vot jove –com passa a Galícia amb el BNG–, tenen la perspectiva de continuar creixent i l’esperança de guanyar les pròximes eleccions i tenir aleshores una posició de força que ara encara no han assolit. Mentrestant, com ha deixat clar Otxandiano, es proposen atraure el màxim vot possible de l’esquerra i “representar” els vots d’esquerra que “s’han quedat fora el Parlament”, ja que Podemos ha perdut els sis escons que tenia i Sumar només n’ha obtingut un.
De tota manera, tant el candidat com Otegi han subratllat el creixement electoral als tres territoris on aquest diumenge hi havia eleccions –Biscaia (l’únic on ha guanyat el PNB), Guipúscoa i Àlaba– i han recordat que, comptant els vots que també tenen fora de la comunitat autònoma en reuneixen “més de 400.000”. Una manera de subratllar que el seu horitzó continua sent la independència “dels set territoris” d’Euskal Herria, els quatre de l’estat espanyol i els tres de l’estat francès.
