Les eleccions estatals del 23-J han deixat un mapa de Catalunya tenyit de vermell socialista i, en menor proporció, de blau juntaire i groc republicà. Però, com a tots els comicis, hi ha algunes excepcions. El PP, que només ha pogut ser la força més votada a 228 de gairebé 9.000 meses electorals a tot el país, ha aconseguit guanyar a tres municipis: Gimenells i Pla de la Font (Segrià), Arres (Vall d’Aran) i el Lloar (Priorat). Aquest últim és un cas ben curiós perquè a les eleccions municipals ERC va treure majoria absoluta i a les eleccions del 23-J el PP ha estat la força més votada, seguida del PSC, per l’estret marge d’un vot.
Aquest poblet del Priorat de poc més de 100 habitants és un clar exemple del vot dual que durant molt temps ha caracteritzat la política catalana. Però en aquest cicle electoral ha estat un vot dual poc habitual. A les eleccions municipals del 28-M, una llista d’independents vinculada a ERC es va imposar amb claredat i va treure 38 vots, suficients per endur-se els cinc regidors que té el poble. El PSC va treure sis vots. A les eleccions del 23-J, en canvi, el panorama ha estat molt diferent. El PP ha sigut la força més votada amb 16 vots, seguit del PSC (15), ERC (14) i Junts (10).
És dona la circumstància que el 2019 els resultats van ser completament diferents tant a les municipals com a les estatals. El passat mandat, Junts va governar amb majoria absoluta després d’aconseguir 48 vots, el 88,88% del total. Tres persones van votar el PSC. I fins aquí. A les estatals del 10-N del 2019, ERC va aconseguir 29 vots i va acabar per davant de Junts (16), el PP (7) i la CUP (6). Curiosament, en aquelles eleccions el PSC també va treure tres vots, igual que a les municipals. Potser eren les mateixes tres persones.
