La Junta Electoral de Zona de Barcelona dona al PDeCAT els drets electorals a Sant Adrià de Besós en detriment de Junts per Catalunya, en una nova entrega d’aquesta pugna que emergeix en cada convocatòria electoral de resultes de les conteses en que es presentaven en una sola llista, quan Junts ni tan sols era un partit amb tots els ets i uts. En aquest cas, la primera guspira és una resolució de la Junta de Zona, a la qual ha tingut accés El Món, que, de fet, respon a una consulta que li fa l’Ajuntament de Sant Adrià i no a cap requeriment de cap dels dos partits.
Però, paral•lelament, el partit de David Bonvehí i Marc Solsona ha fet un escrit a la Junta Electoral Central demanant que fixi una posició clara a escala nacional per l’eterna disputa amb Junts per Catalunya en aquesta matèria. L’objectiu és esclarir a qui pertoquen els espais públics gratuïts dedicats a la propaganda electoral.

El moment del trencament, clau
En les últimes eleccions municipals, el 2019, el PDeCAT i Junts per Catalunya es van presentar conjuntament en forma de coalició. Tot i això, Junts per Catalunya, aleshores, era un partit instrumental amb únicament tres afiliats amb l’objectiu de mantenir el nom de la coalició. El partit gran aleshores, el PDeCAT, es va quedar amb els drets electorals, ja que és el que especificava l’acord de coalició. En el moment del trencament entre els dos partits, el partit de David Bonvehí se’ls va quedar, tal com es va evidenciar en les últimes eleccions al Parlament de Catalunya.
Enguany, es presenten de forma separada. Mentre que el PDeCAT forma part de la coalició Ara Pacte Local, Junts per Catalunya es presenta per si sola -malgrat alguns pactes amb altres partits d’àmbit territorial i municipal-. Fonts del PDeCAT asseguren que no volen fer sang ni entrar en una batalla amb Junts per Catalunya, sinó simplement esclarir a qui li pertoca aquest espai electoral.
En aquest cas, la Junta Electoral de Zona respon a una consulta de l’Ajuntament de Sant Adrià sobre el repartiment de drets electorals que emanen de les passades eleccions. Això permet espais i imatge, com ara banderoles, el dret a formar part a debats electorals o cartells als carrers. De fet, Junts per Catalunya ni tan sols ha presentat al·legacions, mentre que el PDeCAT -que forma part d’Ara Sant Adrià- sí que ho ha fet.

La Junta Electoral de zona, clara
La Junta Electoral conclou que “no hi ha cap dubte que a Ara Sant Adrià li corresponen els drets que li corresponien al PDeCAT en la coalició electoral Junts per Catalunya – Sant Adrià que es va presentar a les eleccions municipals del 2019”. Això li permetrà a Ara Sant Adrià espais gratuïts de propaganda electoral. Tot i això, la coalició de Junts per Catalunya no va obtenir representació en les últimes eleccions, obtenint únicament 519 vots. En aquest context, el PDeCAT espera que generi un precedent per la resolució que ha de dictar la Junta Electoral Central a petició del partit de Bonvehí.
Les dues llistes s’enfrontaran a 181 municipis, que és el total de localitats en les quals Ara Pacte Local es presenta. En canvi, Junts per Catalunya presenta fins a 728 municipis gràcies a pactes amb partits territorials i locals.




