Les majories absolutes monocolors als ajuntaments s’han anat reduint amb els anys, però no són cap fenomen estrany a Catalunya. De fet, 12 de les 42 capitals de comarca estan governades per un partit que va obtenir una majoria absoluta el maig del 2019: 7 de l’espai postconvergent, 4 d’ERC i una del PSC. A més a més, també hi ha diversos casos al cinturó roig metropolità –tot i que menys que anys enrere–, on el PSC governa des de fa molts anys amb majoria absoluta o, com a molt, l’ha perdut només puntualment. L‘Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Boi, Esplugues, Sant Joan Despí i Cornellà en són exemples.
Tots hem sentit alguna vegada que algú deia que votaria “el de sempre“. L’expressió “el de sempre” què vol dir exactament? Bona gestió, carisma o simplement conformisme i manca de rivalitat? Segons diversos politòlegs, una mica de tot. El politòleg i exdirector del CEO Jordi Argelaguet utilitza una expressió clau: “Val més boig conegut que savi per conèixer”. Això implica la importància de la notorietat de l’alcalde o alcaldable i la seva experiència. “En les majories absolutes hi juga molt el paper del candidat”, assegura Argelaguet, qui creu que és important el “carisma” de l’alcalde.
On es juga la batalla de les municipals?
Així mateix, Argelaguet creu que “les coses que passen fora de l’ajuntament no hi influeixen”. “Les municipals es juguen en termes locals“, explica l’exdirector del CEO. “Si les coses funcionen, per què canviar-les?”, es pregunta fent referència el marc mental dels votants a candidats de majories absolutes.
També destaca la importància de l’estructura social de la ciutat i el seu nucli i posa d’exemple el contrast de Sabadell i Terrassa amb Santa Coloma de Gramenet. Les dues cocapitals del Vallès Occidental ja no tenen alcaldes de majoria absoluta i, en canvi, la ciutat del Barcelonès nord, sí. “Santa Coloma era petit i ha anat creixent, mentre que Sabadell i Terrassa ja tenien un nucli dur”, explica el politòleg, qui també ressalta la importància de si són ciutats dormitori, o no, així com les segones residències o l’increment o disminució del cens. Tots aquests factors hi intervenen.
La importància de la identitat nacional i el “desviament” de Martorell
Tot i això, el politòleg de la UOC Marc Guinjoan també destaca l’element de la identitat nacional i posa com a exemple el cinturó roig de l’àrea metropolitana de Barcelona en contrast amb Vic i Olot. “Es vota també amb el sentiment de la identitat”, explica, fent referència al fet que les ciutats i pobles de l’interior tenen un sentiment nacionalista català més arrelat, mentre que al Baix Llobregat –inclòs l’Hospitalet, tot i que administrativament pertany al Barcelonès– hi ha feus socialistes.
De tota manera, hi ha una població que trenca tots els esquemes: Martorell. Té 30.000 habitants i està situada enmig del cinturó socialista, però és un feu convergent. Des que es van fer les primeres eleccions municipals del restabliment de la democràcia, el 1979, el PSC només hi ha governat 12 anys, malgrat que en les eleccions al Parlament normalment hi guanya.
Mentre que l’actual alcalde, Xavier Fonollosa, de Junts, va obtenir una majoria absoluta de 12 regidors dels 21 que té el consistori, en les últimes eleccions al Parlament, les del 14-F, el PSC va guanyar-hi amb un 30,13% dels vots, i Junts va quedar com a tercera força, amb només un 12,28% dels sufragis. “Martorell té un comportament bastant curiós de desviament de vot”, admet Guinjoan.
Les dues cares de governar: desgast o plus
Que un alcalde es torni a presentar i perdi passa poc. Sí que és més fàcil que perdi la majoria absoluta. Marc Guinjoan alerta que governar també “desgasta”, i en trobem un exemple a Igualada. Mentre que el 2015 l’espai postconvergent, liderat per Marc Castells, va obtenir 11 regidors, el 2019 en va perdre dos, i així va dir adeu a la majoria absoluta. També hi ha el cas dels socialistes a l’Hospitalet de Llobregat: el 2011 els de Núria Marín van obtenir fins a 17 regidors, però el 2015 van caure fins als 11, tot i que el 2019 van remuntar fins als 14, el mínim per recuperar la majoria absoluta que ara té i aspira a revalidar.
Així mateix, el politòleg també alerta que si un “candidat molt carismàtic marxa, el factor personal ja no hi és”, i la majoria absoluta que tenia perilla. En les eleccions del mes que ve això passarà a Vic, on Anna Erra (Junts) governa la capital d’Osona amb 11 regidors, i a Puigcerdà, on Albert Piñeira (també de Junts), governa la capital de la Cerdanya amb 9 dels 13 regidors del consistori.
L’altra cara de la moneda del desgast és el “plus de visibilitat” que destaca el politòleg de l’UPF Toni Rodon. “El vot de la gent és més estable del que ens pensem”, explica el politòleg. Però “molt sovint les ideologies dels partits es dilueixen” en les municipals, i aleshores sorgeixen casos com el de Martorell o el de Badalona –on Xavier Garcia Albiol treu molt bons resultats, encara que mai hagi obtingut la majoria absoluta. En aquestes dues ciutats, el vot de les eleccions al Parlament o al Congrés és “desvia” clarament quan toca escollir alcalde. “El factor local s’imposa”, explica. Tot i això, Rodon encara opina que en les eleccions municipals la ciutadania “pensa poc en el seu poble” abans de votar.
Els feus de l’espai postconvergent
L’espai postconvergent compta amb vuit feus amb majories absolutes arreu del país. Mentre que sis són de Junts per Catalunya, dues són del PDeCAT (Mollerussa i Gandesa). Tot i això, dos dels alcaldes no repetiran, i s’ha de veure quines conseqüències tenen aquestes renúncies. Albert Castells substituirà Anna Erra com a alcaldable de Junts per Catalunya a Vic, mentre que Jordi Gassió rellevarà Albert Piñeira com a alcaldable de Puigcerdà.
- Martorell: Hi governa Xavier Fonollosa, alcalde de Junts, amb 12 dels 21 regidors des del 2015.
- Mollerussa: Hi governa Marc Solsona, alcalde del PDeCAT, amb 11 dels 17 regidors des del 2010.
- Gandesa: Hi governa Carles Luz amb 6 dels 11 regidors des del 2015.
- Mora d’Ebre: Hi governa Rubén Biarnés, alcalde de Junts, amb 7 dels 13 regidors des del 2022. (Joan Piñol hi governava des del 2011 i l’any passat va fer un pas al costat).
- Puigcerdà: Hi governa Albert Piñeira (Junts) amb 9 dels 13 regidors, des del 2011. (No repetirà).
- Banyoles: Hi governa Miquel Noguer (Junts) amb 9 dels 17 regidors des del 2007.
- Vic: Hi governa Anna Erra (Junts) amb 11 dels 20 regidors des del 2015. (No repetirà)
- Les Borges Blanques: Hi governa Núria Palau (Junts) amb 7 dels 13 regidors des del 2021. (Enric Mir va fer un pas al costat i feia 10 anys que governava).
Els feus del PSC
Els feus amb majories absolutes socialistes estan ubicats sobretot al cinturó roig de Barcelona, exceptuant la capital de la Val d’Aran, Vielha.
- L’Hospitalet de Llobregat: Hi governa Núria Marín amb 14 dels 27 regidors des del 2008.
- Santa Coloma de Gramenet: Hi governa Núria Parlon amb 17 dels 27 regidors des del 2009.
- Vielha: Hi governa Juan Antonio Serrano amb 9 dels 13 regidors des del 2015.
- Sant Boi de Llobregat: Hi governa Lluïsa Moret amb 13 dels 25 regidors des del 2014.
- Esplugues de Llobregat: Hi governa Pilar Díaz amb 11 dels 21 regidors des del 2006.
- Sant Joan Despí: Hi governa Belén García amb 11 dels 21 regidors des del 2021. (El socialista Antoni Poveda hi governava des del 2006, però va ser elegit senador).
- Cornellà de Llobregat: Hi governa Antonio Balmón amb 14 dels 25 regidors des del 2004.
Els feus d’ERC
Esquerra Republicana ha anat construint els seus amb majories absolutes feus sobretot a partir del 2015, acompanyat del seu creixement com a partit i del lideratge d’Oriol Junqueras i Marta Rovira.
- Amposta: Hi governa Adam Tomàs amb 16 dels 21 regidors des del 2015.
- Falset: Hi governa Carles Brull amb 7 dels 11 regidors des del 2019. (Governen des del 2015).
- Solsona: Hi governa Judit Gisbert amb 7 dels 13 regidors des del 2021. (David Rodríguez hi governava des del 2010 i ho va deixar per assumir un càrrec al Govern).
- Palamós: Hi governa Lluís Puig amb 10 dels 17 regidors des del 2015.
- La Ràpita: Hi governa Josep Carles Caparrós amb 10 dels 17 regidors des del 2015.
