L’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, ha irromput en la campanya de les eleccions catalanes del pròxim dotze de maig per demanar el vot per Junts i Carles Puigdemont. Poques hores abans de l’inici de la campanya, Pujol va assegurar, en un sopar amb militants a Martorell que “votaré Junts. Rotundament votaré Junts. Ara toca Junts. I votaré en Puigdemont”, ha assegurat Pujol. Segons Pujol, la llista que encapçala Puigdemont és “la que més s’acosta al que va ser Convergència” i la que se sent continuadora de la seva “tradició”. Així mateix, Pujol va demanar als votants no deixar-se “portar pel descoratjament” i donar el seu suport a la candidatura de Junts que, de manera clara, també significa votar a Puigdemont.
Després de veure el clar posicionament de Pujol, Puigdemont li va agrair el gest a través d’una publicació a X, l’antic Twitter. En el text, el president a l’exili recorda un acte de campanya que Pujol va fer a Girona l’any 1980 -quan encara Puigdemont no podia votar- en el qual li va “impressionar la força i la determinació per aixecar Catalunya després de la llarga nit del franquisme”.

Puigdemont suggereix a Sánchez una qüestió de confiança
Aquest no va ser l’únic posicionament de Puigdemont sobre la campanya a través de les xarxes. Aquest dimecres al vespre, el president a l’exili també va suggerir al president espanyol, Pedro Sánchez, a presentar-se una qüestió de confiança i “aclarir tots els dubtes que ha desfermat” l’anunci del període de reflexió si no és que es tracta d’un “moviment tàctic”. Alhora, va aprofitar per reivindicar que “ara més que mai cal ser ferms davant Madrid i les seves crisis polítiques inacabables, perquè el que realment està en joc és el futur polític de Catalunya, no el d’un partit ni el d’un primer ministre”.
Alhora, va recordar que “algú que es defineix a través d’un llibre que titula ‘Manual de resistencia’ i que és conegut per la seva capacitat de resiliència no sembla que hagi de ser massa vulnerable a les crítiques que rep. Per més salvatges i deshumanitzadores que siguin. La política espanyola i molta premsa de Madrid és una realitat molt salvatge, però qui s’hi posa ja ho sap”, reflexiona Puigdemont.