No es posen d’acord però coincideixen. Els tres partits independentistes amb representació actualment al Parlament de Catalunya han tancat la seva campanya per a les eleccions del 12 de maig reclamant el vot l’un contra l’altre, però tots tres han situat també el PSC com a rival a batre, en la mesura que representa l’unionisme i la Moncloa. Amb arguments i accents diferents, tant ERC, com Junts, com la CUP han alçat la veu per aturar el que les enquestes presenten com a victòria molt probable de Salvador Illa. En uns mítings finals als quals tots han arribat com a coneixedors que les enquestes, especialment les més recents, les prohibides a l’estat espanyol i publicades a Andorra i a Austràlia, fan que el candidat socialista senti l’alè al clatell de Carles Puigdemont.
Eufòria a Elna, en el final de campanya de Junts
L’eufòria que fa dies s’ha apoderat de l’equip de campanya de Junts, a la Catalunya Nord, ha arribat avui al moment culminant en un míting final en què s’han donat xifres d’assistents –com en els partits de futbol i les manifestacions. Segons l’organització –en aquest cas no hi ha l’aportació de la Guàrdia Urbana–, a Elna, a l’acte improvisat aquesta setmana per donar a Puigdemont un bany de masses més, hi havia 3.500 persones, que completarien la xifra global de 15.000 simpatitzants desplaçats a la Catalunya Nord durant la campanya per escoltar el candidat de Junts. La competència amb el PSC també és dura en aquest terreny: els socialistes han assegurat que al seu míting de tancament, al pavelló de la Vall d’Hebron, hi havia 3.500 assistents, i que 500 més s’han quedat a fora.
Fos quina fos la xifra exacta, Puigdemont s’ha trobat un dia més davant d’una multitud a la qual ha demanat el vot útil per a la seva candidatura, “l’única independentista amb opcions de guanyar”. I ha jugat amb el doble sentit de les paraules quan ha deixat anar la frase de la nit: “Senyors de Madrid, prepareu-vos perquè ja venim”. Un avís que conté la confirmació que és a punt de tornar de Catalunya per quedar-s’hi –i per fer política, si les coses li surten bé en les eleccions del 12-M i en les negociacions posteriors– i que la seva opció política, l’independentisme, aspira a mantenir-se a les institucions i a continuar buscant el camí de l’autodeterminació.
ERC, contra “el PSC més espanyolista de la història”
És el mateix que ha reclamat ERC, des de Tarragona. El gran acte de final de campanya va ser ahir a Barcelona, però avui han fet l’últim míting i també hi han alçat la veu contra “el PSC més espanyolista de la història”. “Faig una crida a concentrar el vot d’esquerres, i faig també una crida als votants independentistes, perquè cada vot que no vagi a ERC és un vot que pot beneficiar el PSC més espanyolista de la història”, ha advertit Pere Aragonès.
Segons els republicans, ells són el vot útil independentista i d’esquerres, perquè volen trencar la “Catalunya binària de només dos colors” que representen Junts, com a hereva de Convergència, i el PSC. Amb la referència a l’actual espanyolisme del PSC, Aragonès marca les diferències amb el que era aquest partit quan va ser president Pasqual Maragall, amb la participació d’ERC en el Govern. D’aquesta manera, l’actual president de la Generalitat i candidat d’ERC, allunya el fantasma del tripartit que sempre plana sobre el seu partit quan es veu venir un resultat electoral amb una aritmètica endimoniada, com es preveu aquesta vegada.
La CUP reclama “un Parlament més independentista, d’esquerres i sobirà”
El tercer en discòrdia, però que també es troba en el punt d’intersecció de plantar cara al PSC, és la CUP. Els de l’esquerra independentista anticapitalista han fet el tancament de campanya al Born, molt a prop del fossar de les Moreres, i han repartit crítiques tant als socialistes com a Junts i ERC. “A partir de diumenge, Pere Aragonès, Carles Puigdemont i Salvador Illa s’acabaran posant d’acord perquè res no canviï”, ha dit Laia Estrada, la cap de llista. Però no han deixat de subratllar que el que volen és “un Parlament més independentista, d’esquerres i sobirà”. De fet, la formació ha repescat tòtems de dues etapes del Procés, David Fernàndez i Anna Gabriel, per donar èpica al seu final de campanya, que marca que l’independentisme no tira la tovallola.
