El candidat del PSC, Salvador Illa, no pensa improvisar res durant la campanya de les eleccions al Parlament del 12-M. De fet, els quinze dies els viurà com els tres darrers anys, caminant pel país. Al capdavall, fa tres anys que està en campanya electoral amb l’excusa del “Govern a l’ombra” i un bon nombre de campanyes electorals que li han permès presentar candidats arreu de les comarques de Catalunya.
Aquest matí, l’eficient equip de campanya d’Illa ha presentat el lema electoral. Són tres paraules: “Força per Governar”, amb la marca PSC ben visible i una fotografia de mig cos del candidat sense corbata, amb americana i amb el pin, ben lluent, que l’acredita com a diputat cap de l’oposició. Una imatge que referma el to institucional amb què vol tenyir la campanya per a uns comicis que totes les enquestes l’apunten com a guanyador.
L’agenda de la campanya comptarà amb dos socis de luxe de la biosfera socialista, el president espanyol Pedro Sánchez i l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero. Sánchez obrirà la campanya a Sabadell, serà a Sant Boi, Montmeló i Santa Coloma i tancarà la campanya. La idea central d’Illa és insistir en la idea que s’ha perdut una dècada i que cal prioritzar els serveis públics després de buscar la “unió dels catalans”. Sembla que les compareixences a les comissions d’investigació del Senat i al Congrés per la gestió de la pandèmia de la COVID quan exercia de ministre de Sanitat no han neguitejat ni han fet canviar per a res l’agenda de campanya dels socialistes.
No prendre mal i evitar la síndrome del favorit
L’objectiu de la campanya d’Illa és no perdre l’estela de favorit, aplicant l’algoritme que les campanyes electorals l’únic que fan és fer perdre eleccions. Els socialistes no volen malbaratar la circumstància que totes les enquestes li donen la pole position. D’aquesta manera volen aprofitar l’opció creïble dels ciutadans de Catalunya que Illa pot ser president, tot i que els resultats no li permetin governar en solitari. Les armes de l’Estat major socialista són bàsicament tres arguments que aniran predicant, sobretot, la primera setmana de campanya.
En un primer terme, deixa caure que la candidatura del president a l’exili, Carles Puigdemont, és un “suflé” que s’anirà desinflant i que ERC encara té opcions de resistir. Ben mirat, a la seu del carrer Pallars saben que la batalla acarnissada entre Junts i ERC els afavoreix, per tant, tant els fa que es barallin, perquè així deixen una autopista als socialistes per poder explicar el seu programa i projecte de govern.
Una segona arma dels socialistes és normalitzar la possibilitat que Illa sigui president amb el suport, tàcit o implícit, de republicans i juntaires. És a dir, el PSC contempla perfectament una abstenció d’alguna de les formacions per poder governar de la mateixa manera que al Congrés de Diputats fan suport des de fora a l’executiu de Pedro Sánchez. Un suport que arribaria gràcies a les contrapartides per a Catalunya. En resum, és aplicar el mateix criteri que segueix Bildu i el BNG. d’aquest escenari també entraria la possibilitat d’un acord de governabilitat amb alguna de les dues formacions si l’aritmètica parlamentària ho permet i es pugui enfortir l’acord a Madrid. Una darrera possibilitat dels spin doctors del PSC és una segona convocatòria electoral que, fins i tot, el podria beneficiar en una segona ronda més polaritzada.
