Després d’un escrutini d’infart, en què la suma de PSC, ERC i Comuns -el tripartit- ha ballat diverses vegades, finalment ERC, que ha patit una patacada molt important passant de 33 escons a 20, perd la presidència de la Generalitat però aconsegueix, in extremis, la clau de la governabilitat de Catalunya. Els seus 20 escons són justament els que necessiten el PSC (42) i els Comuns (6) per sumar una majoria absoluta de 68 escons. Una opció que, com a mínim en calent, ha descartat Pere Aragonès, que ha assegurat que ERC ocuparà el lloc que ha volgut la ciutadania, l’oposició.
Totes les enquestes, tret de la del CEO -que els donava una forquilla d’entre 31 i 37 escons- ja apuntaven a la pèrdua de força del partit del Govern i al sorpasso de Junts+ Puigdemont. Els diputats republicans tindran a les seves mans la decisió d’investir Salvador Illa, sumar-se a un govern de coalició o deixar-lo en minoria tot i permetre’n la investidura. Això, o forçar una repetició electoral si Illa no aconsegueix altres socis. De fet, Illa va dir que amb Junts+ ja s’havia entès el PSC en altres ocasions, però Puigdemont ha descartat aquesta opció, que sumaria 77 escons.
I tampoc no hi ha suma independentista. Les tres forces independentistes, que arribaven al 12-M amb 74 escons, només obtindrien 59 escons. En aquest escenari, negociar possibles abstencions a la investidura de Salvador Illa seria una sortida per evitar una repetició electoral.
ERC havia centrat la seva campanya electoral en la reivindicació de l’acció de Govern i en els fruits de la negociació política amb Madrid, fent bandera de la paternitat dels indults, la supressió del delicte de sedició i també l’amnistia. Durant aquests quinze dies, el president de la Generalitat i candidat d’ERC, Pere Aragonès, no havia tancat amb pany i forrellat la possibilitat d’un tripartit proposat per Salvador Illa, si bé va insistir que els republicans tenen tres línies vermelles que un hipotètic soci haurà d’acceptar: posar les bases del referèndum acordat i validat internacionalment, un finançament singular i un reforç de l’estat del benestar i la llengua catalana. També ha fet una crida al vot útil de tots els independentistes i també de les esquerres, confiant que podrien esgarrapar un bon pessic del 30% dels indecisos i els abstencionistes del 2021.
El futur del president Aragonès
El president Pere Aragonès va remarcar durant la campanya electoral que no seria conseller d’un govern que no presidís ell, però va deixar la porta oberta a liderar l’oposició al Parlament si el PSC i Junts+ governaven plegats.
