A les eleccions del 2017, el cap de llista d’ERC, Oriol Junqueras, intervenia als mítings de la campanya d’uns comicis imposats per l’article 155 de la Constitució des de la presó. L’any 2021, el candidat era Pere Aragonès, però Junqueras continuava empresonat -els presos polítics no van sortir de presó fins al juny de 2021 amb els indults-, però aprofitava els permisos penitenciaris per fer campanya pels republicans. Per al 12-M, no hi ha presos polítics, però sí polítics encara inhabilitats, i també exiliats. En el cas d’ERC, la seva secretària general, Marta Rovira, i des de finals de gener, el diputat Ruben Wagensberg també és a Suïssa, arran del cas Tsunami Democràtic acusat de terrorisme. Per aquesta raó, els republicans han viatjat a Ginebra (Suïssa) per fer un acte de campanya, Catalunya, història d’exili.
Amb un format més distès que el d’un míting de campanya, Jenn Díaz, que ha dit que aquest acte era el seu comiat, i Josep Maria Jové; la número 16 per Barcelona, pendent de judici per la seva participació en el referèndum de l’1-O, han explicat com van arribar a ser diputats. Díaz, sense cap vincle fins aleshores amb la política: “Quan vaig quedar en un barri del Raval amb la Marta Rovira, pensava que em demanaria que fes un llibre, però em va dir que volia que anés a les llistes, però no per tancar-la simbòlicament, sinó per ser diputada. I li vaig dir que no en tenia ni idea, de política”, ha relatat.
I Jové, ja en el punt de mira de la repressió: “Arribo al Parlament per culpa de la repressió, soc diputat perquè el 20 de setembre del 2017 em detenen, hem de fer una llista a correcuita per a les eleccions imposades. El món parlamentari no era el meu món, però també per culpa de la repressió he tingut l’honor de ser president del grup parlamentari, una tasca que haurien de fer l’Oriol o la Marta”. Jové també ha explicat que “tots els militants d’ERC tenim en l’imaginari la repressió. Qui funda ERC és gent que ha patit la repressió, la presó i l’exili. La persecució de l’independentisme i d’ERC en particular, la tenim sempre present. Militar en l’independentisme, i especialment a ERC, té riscos, ho sabem, i en l’activitat política diària és duríssim, o quan has de venir a Ginebra a parlar, és duríssim”, ha relatat el diputat.
Junqueras: “Som els únics que treballem amb voluntat veritable de guanyar el referèndum”
Després, la candidata per Barcelona Alba Camps ha estat l’encarregada d’obrir conversa entre Pere Aragonès i Oriol Junqueras. El president dels republicans ha explicat per què ERC té capacitat d’atraure gent i engrossir el projecte de les sigles: “Assemblar-nos a la societat que volem representar, incorporar gent que ens ajudi… això és imprescindible per a ERC, hi ha altres partits que tenen altres criteris, com gestionar i acumular poder, però nosaltres, estar a prop de la gent ens dona aquesta capacitat de generar consensos i prou fortalesa per canviar la realitat en positiu. En Pere ho ha fet també al Govern, incorporant gent com Ubasart, Campuzano i Nadal”. Junqueras ha dit que l’1-O és una “victòria democràtica descomunal”, però ha fet èmfasi en el fet que el 14 d’abril del 31 acaba “en repressió total”: “Perquè l’Estat va col·lapsar el 31, però l’1-O va respondre amb violència”, ha dit Junqueras, fent una crida al fet que “la victòria democràtica sigui tan gran que no doni marge a l’Estat a respondre amb violència, amb una majoria social en tots els àmbits i també política en un referèndum, i estic segur que els únics que treballem amb la voluntat veritable de guanyar i fer-ho possible, som ERC”.
Aragonès: “A ERC no ens rendim, no retrocedim”
Per part seva, el president de la Generalitat i candidat d’ERC, Pere Aragonès, ha explicat què va significar per a ell l’1-O. “És el dia en què el nostre país va fer un dels actes d’alliberament més importants de la nostra història, ens hauríem de remuntar al 14 d’abril del 1931 per trobar una fita semblant. Però la feina de l’1-O no s’ha acabat. I ERC ha fet la feina més ingrata d’obrir camí, perquè qui obre camí s’esgarrinxa, però després més gent ve al darrere. Després del referèndum, van forçar una fase de negociació, i ens hem trobat que a banda i banda, els que creien que aquest camí no s’havia d’obrir, ara hi són. I crec que això és una mostra de la victòria estratègica d’ERC”. A més, Aragonès ha fet una crida als votants del 12-M a tenir en compte que “a ERC no ens rendim, no retrocedim, avancem amb les dificultats i el dolor personal que pot suposar, perquè retrocedir és donar la victòria a l’extrema dreta. La proposta política que mereix més confiança el 12 de maig és la que ha resistit durant 93 anys de repressió, som el partit més represaliat, amb un president afusellat, un president empresonat i una secretària general exiliada”.
No ha faltat una referència indirecta al líder de Junts, Carles Puigdemont. “A diferència del que veiem en altres propostes, nosaltres som un projecte col·lectiu, i això et dona responsabilitat perquè tens un llegat extraordinari, representem un projecte de país, no personal”, ha dit Aragonès. I Junqueras ha reblat l’apunt: “Els projectes febles necessiten culte a la personalitat, girar a entorn d’una sola persona, els projectes forts són col·lectius”.
L’exili que recorda que la repressió segueix
L’acte l’han tancat Marta Rovira i Ruben Wagensberg, els dos exiliats d’ERC. La secretària general d’ERC ha explicat que la seva estratègia per afrontar els canvis que comporta haver de marxar del país és “convertir cada segon de l’exili en una oportunitat política”, una decisió que li ha servit per transformar en oportunitat vital aquest exili: “Ara em sento lliure, volen que no ho estigui, però em sento profundament lliure i molt realitzada”, ha dit. Per la seva banda, Wagensberg ha dit que la seva estratègia és “no posar en clau personal l’exili, sinó posar-lo en el fil roig de l’exili, però és una experiència personal molt dolorosa”. A més, ha explicat que la seva família paterna arriba a Catalunya exiliada de Polònia l’any 1932, i la família materna és una família exiliada a Argelers.
Tant Rovira com Wagensberg han reconegut que la situació de Pedro Sánchez els ha generat “empatia”, però alhora li demanen una reflexió per “no deixar passar” l’extrema dreta. “Nosaltres podem empatitzar i ser solidaris amb el dolor de Pedro Sánchez, però li hem de dir que formem part d’una lluita, que li posem consciència política, però a la vegada que empatitzem amb ell, li exigim no fallar, que s’aixequi i que no passin”, ha dit Rovira. La secretària general també ha remarcat que la repressió política “està feta per apartar-te”, i ha recordat la reacció de l’Estat el 2017: “Ells no sabien com gestionar la majoria política a favor de la independència, la viuen com una amenaça, i van decidir utilitzar la repressió política i judicial, la criminalització constant. Jo no soc una delinqüent, soc una persona demòcrata que defensa un projecte legítim. I ara en Ruben i jo vivim aquesta contradicció, nosaltres també tenim acusacions criminals falses, ens acusen de terroristes, però cada dia fem mans i mànigues per superar aquesta repressió”, ha sentenciat.
