La campanya electoral per a les eleccions europees del pròxim 9 de juny, que arrenca divendres, 24 de maig, és una pedra a la sabata dels partits per a les negociacions per explorar possibles pactes per a la constitució del Parlament i la investidura del president de la Generalitat. És més, el dia 10 de juny, l’endemà dels comicis al Parlament Europeu, és la data límit per celebrar el ple de constitució del Parlament i escollir-ne la presidència i els membres de la Mesa. I abans del mateix dia 10, cap partit voldrà moure’s gaire o donar detalls dels seus contactes per no descontentar els electors i afectar les possibilitats de vot. Així ho remarquen els tres experts consultats per El Món, que vaticinen per a les europees una participació més baixa que la que hi ha hagut a les recents eleccions al Parlament. A més, assenyalen que aquesta baixa participació pot afavorir les formacions d’ultradreta o d’extrema dreta, que compten amb un electorat més mobilitzat. Tot i això, no preveuen que es produeixin gaires canvis als resultats finals, més enllà que alguns electors indecisos canviïn el seu vot en funció dels resultats que hi ha hagut en els comicis del passat 12 de maig per afavorir una candidatura amb més possibilitats.
El catedràtic de ciència política a la Universitat Pompeu Fabra Ferran Requejo subratlla que aquestes dues setmanes prèvies a unes eleccions “és el pitjor moment per negociar per als partits” i creu que qualsevol moviment que hi pugui haver “es precipitarà a l’últim minut”. “Fins a l’elecció del president o presidenta del Parlament i els membres de la mesa no sabrem què passa”, conclou. Pau Vall, investigador postdoctoral a la Universidad Carlos III de Madrid, per la seva banda, comparteix l’opinió de Requejo i subratlla que aquests comicis afectaran les negociacions. “Es faran negociacions i tothom intentarà que no es filtri res i hi haurà interès que no es conegui res fins a última hora perquè no incideixi en les eleccions”, apunta. I alerta que les filtracions poden interessar a un partit un dia concret, però l’endemà girar-se en contra amb una altra filtració. “Per tant, els pactes de cavallers és millor respectar-los sempre”, conclou.
El professor lector al Departament de Ciència Política i Dret Públic de la UAB Marc Guinjoan també defensa que totes aquestes negociacions es “portaran amb discreció” i remarca que tampoc “no haurien de tenir gaire incidència”. “No sé quins seran els passos que es produiran els pròxims dies, però no tinc la sensació que hagi de passar res perquè afecti o condicioni els resultats”, afegeix. En aquest sentit, apunta que els resultats seran molt similars als de les eleccions catalanes: “No crec que hi hagi l’energia per seguir una campanya específica sobre Europa per dues raons, perquè no motiva suficient i perquè els candidats no són prou forts per despertar altes passions”. Sobre aquest aspecte, Requejo recorda que les darreres eleccions europees del 2019 van tenir més participació perquè “van estar incentivades per la pugna entre Puigdemont i Junqueras”.
Es preveu una participació baixa
Un altre dels factors a tenir en compte d’aquestes eleccions al Parlament Europeu que apunten els tres experts és la baixa participació que sempre han tingut aquests comicis a Catalunya, i tampoc no hi ajuda que se celebrin tres setmanes després de les catalanes perquè això també repercuteix a l’hora de decidir si anar a votar o no. Així ho assegura Guinjoan, que situa la participació per sota del 50% i també apunta, com a factor a tenir en compte, “el desencís brutal per part de l’independentisme, que ha obtingut uns resultats esperpèntics i que no té opció de formar govern”.
Requejo, d’altra banda, recorda que “les europees mai han tingut una participació alta” i que “tradicionalment sempre han estat les menys participatives”. A aquests arguments, Vall afegeix que són “unes eleccions una mica especials” i que no li estranyaria que la participació estigués per sota del 50%, sobretot si es té en compte que sempre la participació en aquesta cita electoral acostuma a ser més baixa i, a més, se celebren en “un context de desmobilització de la població”. “No m’estranyaria gens que fos encara més baixa que les eleccions al Parlament”, conclou abans de catalogar-les com “eleccions de segon o tercer ordre perquè estan per sota de les generals, les catalanes i les municipals”.
Desafecció independentista, vot útil i vot dual
La desafecció entre l’electorat independentista, que en les últimes conteses electorals ha preferit quedar-se a casa o, fins i tot, canviar el seu vot, és un altre dels elements que cal tenir en compte per al 9 de juny. Així ho alerten Ferran Requejo i Marc Guinjoan, que creu que s’ha demostrat que “la via d’Europa no soluciona res i no treu les castanyes del foc”. És un club d’estats. Si tradicionalment ja ha estat baixa la participació en l’etapa post-Procés hi ha menys incentius per anar a votar”, sentencia el professor de la UAB.
D’altra banda, Pau Vall creu que els resultats de les eleccions catalanes i la seva proximitat en el calendari pot fer alhora que electorat indecís canviï el seu vot i apostar per incentivar “la fortalesa d’alguns partits”. En aquest sentit, posa l’exemple de votants que dubtin entre Junts i Esquerra i que acabin votant el partit de Puigdemont perquè “són més forts”. A més, creu que també cal tenir en compte el vot dual que es produeix entre les eleccions catalanes i les espanyoles: “No tenim cap partit amb objectius molt europeistes, però hi pot haver votants que tinguin dubtes entre votar un partit o un altre i votar la preferència real purament ideològica. Les europees et permeten fer el vot ideològic sense tenir en compte consideracions estratègiques“.
El perill de la ultradreta i l’extrema dreta
Finalment, tots tres coincideixen que el gran perill d’aquests comicis és l’auge de l’extrema dreta i la ultradreta a Espanya, però també a tota Europa. En aquest sentit, Guinjoan remarca que la ultradreta acostuma a fer “bon resultat” en aquests comicis i, segons ell, això no és perquè “obtingui molts vots, sinó perquè els seus votants són fidels”. Així, destaca un estudi que apunta que, dels 27 països on es votarà aquella setmana –el diumenge 9 de juny és la data fixada a l’estat espanyol, però es poden fer entre el dijous 6 i el diumenge 9, i en alguns països s’ha triat un dia laborable–, la ultradreta o l’extrema dreta pot guanyar en 15 o 17 països. “La ultradreta farà molt bons resultats al conjunt d’Europa i també tindrà bons resultats a Catalunya”, conclou.
Pau Vall comparteix l’argument que la ultradreta és “un fenomen generalitzar” a Europa i que aquest moviment “és una de les grans preocupacions” perquè amb nivells baixos de participació és “capaç de ser relativament forta capitalitzant cert descontentament de l’Europa rural i és capaç de mobilitzar l’electorat”. En canvi, creu que els grans grups polítics tradicionals, com els socialdemòcrates o els populars europeus, seran els qui “patiran més per portar a les urnes els seus votants”. “Tothom dona per descomptat que l’extrema dreta aglutina el vot contrari a tot el que està passant en l’àmbit laboral i econòmic i això reforçarà a Vox en el cas espanyol”, conclou Requejo.
