L’èxit electoral de l’extrema dreta europea entre els joves de la Generació Z i els mil·lennistes es deu al creixent suport entre els nois, que va arribar a un màxim històric del 21% en els comicis celebrats al continent l’any 2024, enfront del 14% de les noies. D’aquesta manera, creix la bretxa de gènere entre els joves europeus que voten ultradreta, un “fenomen de nova generació amb el potencial d’impactar significativament les societats europees”, segons conclou un estudi publicat a la revista Journal of European Public Policy amb la participació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). De fet, els joves són ja el gran calador de vots de l’extrema dreta a Alemanya, Itàlia, França, o fins i tot Espanya, ja que li donen un suport “significativament més gran” que els adults d’edat mitjana i la gent gran.
“Mentre que la bretxa de gènere entre els joves pot semblar reflectir factors relacionats amb l’edat, la magnitud de la bretxa que hem observat en el nostre estudi, substancialment més gran, podria estar arrelada principalment en dinàmiques generacionals més profundes”, assegura l’estudi, en el qual ha participat Toni Rodon, professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, juntament amb altres investigadors de les universitats Humboldt de Berlín, London School of Economics i Amsterdam. Els autors de la recerca avisen que és un fenomen “contraintuïtiu”, ja que “moltes de les teories predominants que expliquen la bretxa de gènere prediuen la tendència oposada”.
La recerca es basa en dades dels Estudis Electorals Europeus, que disposa d’estadístiques de gairebé 25.000 votants de 27 països, fet que proporciona una “cobertura transversal i longitudinal” més gran que treballant només amb enquestes entre països. Els estudis de votants de l’EES abasten el període 1989-2024 i tenen dades de vuit eleccions al Parlament Europeu.
Quines són les causes de la bretxa de gènere
Entre les explicacions que dona l’estudi per la creixent bretxa de gènere entre els joves votants de l’extrema dreta hi ha els reptes econòmics, que afecten més les noves generacions i poden ser “especialment pronunciats” entre els nois, que “perceben els avenços educatius i professionals de les dones com un joc de suma zero”. També apunten com a causa els canvis culturals dels últims anys, que han impulsat l’empoderament de les dones i provoquen “sentiments d’incertesa i inseguretat entre els homes joves”. Tot això és un caldo de cultiu de malestar i insatisfacció que els manfluencers exploten a les xarxes socials, amplificant les narratives de l’extrema dreta per canalitzar aquest descontentament dels nois cap a la radicalització política.
Malgrat que l’estudi se centra en les eleccions europees, els autors estan convençuts que aquesta bretxa de gènere es pot replicar a escala estatal. “Els partits d’extrema dreta poden guanyar impuls per a les eleccions nacionals mitjançant una major visibilitat de les eleccions europees, fet que suggereix que els patrons observats de suport a l’extrema dreta podrien ser encara més forts en pròximes eleccions nacionals a diversos països”, alerten. A més, adverteixen que la bretxa de gènere es pot ampliar en els pròxims anys i provoquin un retrocés democràtic arreu del continent. “Com que investigacions prèvies han demostrat que la votació per primera vegada i la consolidació de preferències durant els anys de formació tenen un impacte durador en les actituds i el comportament de vot més tardà al llarg de la vida, el suport a l’extrema dreta podria augmentar dràsticament en el futur, a mesura que els votants joves d’avui envelleixen”.
